Salut destitueix el director del Servei d'Emergències
Les queixes pel funcionament del servei de transport obliguen Comín a replantejar el model de funcionament de les ambulàncies
L'anunci coincideix amb una investigació de la fiscalia
El conseller de Salut, Antoni Comín, va anunciar ahir la decisió de destituir el director del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), Francesc Bonet. Comín va fer l'anunci l'endemà de fer-se pública la decisió de la fiscalia d'investigar, arran d'una denúncia de la CUP, l'adjudicació a una empresa de la família Bonomi –propietària de Port Aventura– d'una part del servei de transport sanitari feta durant l'últim tram del mandat del conseller Boi Ruiz.
L'adjudicació del servei, la més important del mandat anterior, amb un pressupost que superava els 2.000 milions d'euros, va ser molt polèmica i algunes de les empreses locals que en van quedar fora van acusar el govern de “destruir tot el sector”. Segons la denúncia de la CUP, i això és el que investiga la fiscalia, la família Bonomi “va donar tres milions d'euros al Servei Català de la Salut a través de l'hospital Sant Joan de Déu” la mateixa primavera del 2015 en què Salut li va adjudicar una part del servei. Comín, però, no va vincular la destitució a la investigació de la fiscalia, sinó al funcionament del nou model de servei de les ambulàncies, que ha rebut nombroses crítiques, per retards i falta de coordinació, especialment a les Terres de l'Ebre i a les comarques gironines.
Comín ja havia reconegut l'existència de moltes incidències i havia anunciat una investigació per esbrinar-ne les causes. Ahir va presentar alguns dels resultats de l'estudi, que té intenció de presentar els pròxims dies a la comissió de Salut i va anunciar la voluntat “d'obrir una nova etapa” en la gestió del servei, per ajustar tant el model com la seva implantació al territori”.
Una de les novetats del nou model era la separació dels casos urgents dels no urgents i l'entrada en funcionament d'uns vehicles d'intervenció ràpida (VIR), pensats més per aconseguir l'estabilització dels pacients –porten un metge– que no pas el seu trasllat a un centre sanitari.
Ahir Comín va reconèixer que aquest sistema no acaba de funcionar perquè en “el 97% dels casos arriben dos recursos”, cosa que vol dir que acaben anant a atendre el pacient una ambulància i un vehicle d'intervenció ràpida.
També ha acceptat que en el 30% dels casos els vehicles d'intervenció ràpida acaben fent el trasllat a l'hospital, amb la qual cosa, segons va reconèixer el mateix Comín, “no estan complint de manera perfecta l'objectiu”, ja que només en el 21% dels casos en què intervenen ofereixen una solució in situ.
El relleu es farà a través d'un concurs públic, obert, “al qual es podran presentar tots els professionals experts en transport sanitari”, va precisar Comín. Mentrestant, les tasques directives seran assumides pel consell d'administració del SEM.
LA FRASE
El cost de la insuficiència cardíaca
Per primer cop, un estudi ha determinat quina és la despesa generada pel tractament de la insuficiència cardíaca. L'estudi ha estat elaborat per la unitat d'insuficiència cardíaca de l'hospital del Mar, el grup de recerca biomèdica en malalties del cor de l'IMIM i CatSalut.
S'ha comptat que gairebé hi ha 90.000 pacients amb aquesta patologia i que el 15% d'aquests pacients consumeixen més del 50% del pressupost destinat al tractament de la insuficiència cardíaca. S'ha comptabilitzat que l'any 2013 la despesa va ser de 536 milions d'euros, cosa que va suposar un 7,1% del total del pressupost de Salut. Del total de la despesa, el 39% prové de les hospitalitzacions; el 22%, de l'atenció ambulatòria, i el 19%, de costos farmacèutics. La insuficiència cardíaca té una taxa de mortalitat fins tot més elevada que el càncer, la mitjana d'edat dels afectats és de 77 anys i el 55% són dones.