“Inserits” que l'Ajuntament no sap si conserven la feina

El programa Làbora, engegat a finals del 2014 per fomentar l'ocupació entre col·lectius en risc d'exclusió, va aconseguir el 2015 la “inserció laboral” de 1.537 persones, segons l'Ajuntament de Barcelona, que impulsa el pla juntament amb Creu Roja, la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i la Federació d'Empreses d'Inserció de Catalunya (FEICAT). Ara bé, tot i que inserció laboral és la terminologia oficial per referir-se a la contractació formalitzada mitjançant el programa, el cas és que no hi ha dades ni sobre la durada dels contractes ni tampoc sobre el nombre total de persones que a hores d'ara encara conserven la feina. Tot i així, Ajuntament i entitats feien ahir un balanç “positiu” del primer any de funcionament del Làbora.

Hi ha 103 persones que se suposa que sí que tenen feina encara, perquè van signar contractes de 12 mesos prorrogables fins a 18, subvencionats mitjançant els bons Compromís, també activats el 2014 pel consistori. 564 més van subscriure contractes de menys de tres mesos, ja vençuts, tot i que la presidenta d'ECAS, Teresa Crespo, va considerar ahir que “per dignitat de la persona”, aquest hauria de ser el termini mínim de contractació. Sobre aquest paquet, a més, no es va precisar les durades de cadascun dels contractes, tot i que es va admetre que fins i tot n'hi va haver de pocs dies. La resta d'“inserits”, 870, van obtenir contractes de més de 90 dies, però dels quals no ha transcendit tampoc ni la durada ni quants són vigents encara.

El director de cooperació de Creu Roja, Ramon Jané, va atribuir la falta d'informació a la plataforma informàtica de recull de dades associada al servei. “Millorar-la és un dels objectius aquest 2016”, va al·legar. No hauria de ser difícil si és cert, com es va dir, que també els defectes del sistema informàtic són la raó que d'entre les 8.103 persones que van ser derivades al programa –de les quals un 22% van obtenir un contracte–, hi hagi un 12% del qual no se sap si eren dones o homes. “Com que en el formulari la dada no era obligatòria, a nivell informàtic no consta”, va al·legar Jané.

Millorar “la qualitat de les insercions” és un altre objectiu. De fet, segons la tinenta d'alcalde de Serveis Socials, Laia Ortiz, amb el pas dels mesos ja ha anat millorant respecte dels primers contractes. Però tant Ortiz com Jané van insistir que el programa no té com a única finalitat les contractacions, sinó també completar itineraris formatius, millorar competències de la persona i contribuir perquè aquesta recuperi motivació i autoestima. “Parlem de persones molt allunyades del mercat laboral. En alguns casos viuen en assentaments o són víctimes de violència masclista, i cal un abordatge integral”, va explicar Ortiz.

El programa va tenir l'any passat un pressupost de 1,8 milions d'euros, 1,6 dels quals els posava l'Ajuntament, que gairebé ha duplicat la seva aportació, aportant 2,9 dels 3,2 milions de la partida per a aquest 2016.