medi ambient
Clam per frenar l'extracció de sorra d'Arenys i la Tordera
La comissió del Litoral del Consell Comarcal es reuneix d'urgència per acordar accions contra la proposta de l'Estat per regenerar la platja de Blanes
Que no es dragui el fons marí i s'analitzi el cost i l'eficàcia de l'actuació
Rebuig unànime a la proposta de l'Estat de regenerar la platja de Blanes portant la sorra del riu Tordera i del fons marí extraient-la davant del port d'Arenys. La Comissió del Litoral que integren els diferents partits polítics així com la plataforma ciutadana Preservem el Litoral, es van reunir d'urgència ahir al migdia després que alguns municipis, com el d'Arenys de Mar i Malgrat de Mar hagin rebut l'informe del ministeri de Medi Ambient on s'explica l'actuació que es vol portar a terme. Tal i com va avançar fa una setmana la plataforma sorgida ara fa un any arran de l'extracció de sorra al port d'Arenys per portar fins a la platja de Malgrat de Mar, els ecologistes alertaven d'aquesta nova actuació per extreure altre cop sorra del fons marí a Arenys i 100.000 metres cúbics d'àrids a la llera de la Tordera.
L'alcaldessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno, (ERC) va manifestar que ja han fet les al·legacions perquè no es torni a dragar el fons marí davant el port per l'impacte ambiental i la repercussió pel sector pesquer. També han actuat en aquest sentit des de l'Ajuntament de Malgrat de Mar que també ha estat informat. En canvi, des del municipi de Tordera, on s'hauria de treure el volum més important de sorra amb camions per portar fins a Blanes, no han estat informats encara per part del ministeri, tot i que ja avancen que s'hi oposaran frontalment. “Actuem units en una direcció, i amb la plataforma farem un document perquè l'aprovin els municipis”, anunciava el president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez. Aprofitant l'ocasió reclamaran una vegada més reunir-se amb l'Estat i la Generalitat per tractar sobre l'estabilitat de les platges com vénen reclamant des del 2014 quan es va anunciar el pla d'actuacions a les platges del Maresme a llarg termini. “S'hi s'extreuen àrids de la Tordera això ens afecta segur com ja va passar fa anys enrere a les platges de més avall”, es queixava l'alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier. Tots els representants a la comissió coincideixen en l'impacte ambiental del fons marí i de l'aqüífer del riu. “Qui aporta el sediment a la costa és la Tordera i no s'estan atacant les causes de la regressió dels sediments que té”, apuntava de la plataforma, Noemi Pineda. Des del comissionat es reclamaran explicacions a l'Agencia Catalana de l'Aigua sobre l'extracció d'àrids de la Tordera, on hi ha una moratòria i una franja protegida per la Xarxa Natura 2000. També es demanarà que no es dragui el fons marí i un anàlisi del cost i l'eficàcia de l'actuació per regenerar les platges de s'Abanell i la Marina de Blanes.
LES FRASES
Espigons durs o geotèxtils
El 2014 es posava sobre la taula un seguit d'actuacions per posar sorra i espigons a diferents punts, sobretot a pobles del Baix Maresme. Els alcaldes hi donaven el vistiplau com una estratègia conjunta. Abans s'anunciava a corre-cuita i de manera urgent la regeneració a la platja de Malgrat de Mar i es posaven uns espigons tèxtils plens de sorra. Si la prova pilot exportada d'Europa funcionava podia servir per altres punts del litoral. A dia d'avui han quedat submergits i els experts diuen que cal més temps per valorar si retenen com cal la sorra. La construcció de nous espigons, com els dos dics de 130 metres de llarg, que ara es dibuixen a la platja de Blanes són un error, segons denuncien des de la plataforma Preservem el Litoral per l'erosió que creen a l'altre costat i l'impacte ambiental.
L'alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, manifestava fa uns dies a aquest diari que cal valorar l'impacte ambiental perquè són “massa invasius”. Defensava però l'aportació de sorra des de la Tordera per reomplir les platges del municipi.
