Trànsit
El RACC demana que es revisin els senyals de límit de velocitat
No hi ha homogeneïtat de criteris en la senyalització
Un dels trams més desequilibrats és el de Llagostera a Palafrugell, on es proposa augmentar la velocitat
El RACC creu que s'ha de revisar la senyalització dels límits de velocitat a les carreteres catalanes perquè, entre altres coses, no hi ha homogeneïtat de criteris: en uns llocs els senyals de velocitat estan situats massa lluny del radar o d'una intersecció, altres cops massa a prop, i, fins i tot, en algunes ocasions els senyals de velocitat estan situats després del radar. “Això no és admissible”, assegura Lluís Puerto, de la Fundació RACC i autor d'un estudi que ha analitzat la situació de la senyalització de vuit carreteres representatives de la xarxa catalana.
Aquest estudi ha conclòs que la puntuació des les vies –que s'ha fet puntuant els paràmetre de morfologia de la via, la senyalització i el comportament dels conductors, (vegeu el gràfic) –és de només el 59,4% de la nota màxima, cosa que vol dir que “hi ha un ampli marge de millora”. “Els criteris de senyalització són sempre els mateixos però en funció de la carretera que es tracti, fins i tot de si està més arreglada o menys, de si s'hi treballa més o menys, aquests criteris s'apliquen o no. En tot cas, no depèn de la titularitat de la via”, insisteix Puerto.
De les vuit carreteres analitzades, el RACC posa com a exemple de perfecció la C-37 de Manresa a Igualada, on la morfologia de la via (l'ample, la situació dels vorals...) és coherent amb la senyalització dels límits de velocitat màxima i la senyalització és adequada a les incorporacions, tant en freqüència com en manteniment.
Segons aquest estudi, només en un 21% dels casos el radar i el senyal que indica la velocitat estan al mateix lloc. “Això és l'ideal”, diu Puerto, que recorda que la immensa majoria de casos, un 47%, “el senyal de velocitat està a més d'un quilòmetre del senyal de radar”, cosa que fa que els conductors quan arriba el radar ja s'han oblidat de la velocitat a què han d'anar. En un altre 21% dels casos el radar està situat primer i, després, hi ha el senyal de velocitat, cosa que pot provocar molts equívocs. I una altra cosa: hi hauria d'haver una indicació de velocitat cada tres quilòmetres i “no es compleix”.
LA XIFRA
LA FRASE
Augmentar o disminuir la velocitat
El RACC aconsella que s'augmenti el límit de velocitat en alguns trams d'una de les carreteres estudiades, en concret a la C-65/C-31, el tram que va de Llagostera a Palafrugell, perquè, diu, la morfologia de la carretera i la senyalització ho permeten. L'amplada de carrils i vorals, la distància entre accessos i el traçat fan que es pogués circular a més dels 100 km/hora establerts com a límit màxim de circulació, i també explica perquè molts usuaris no compleixin el límit de velocitat. En canvi, el RACC demana que s'estudiï la reducció del límit de velocitat en altres carreteres, a la C-13, que va d'Alcoletge a Tremp, a la C-14, de Reus a Tàrrega, a la C-17, de Montcada a Vic, i a l'N-340 d'Alcanar a Cambrils, perquè les vies no són adequades a la velocitat actual que està marcada. La carretera de Montcada a Vic és una de les més criticades. “La màxima velocitat establerta no s'ajusta a les característiques morfològiques de la via en alguns trams”, diu l'estudi. I especifica: “La via té molts accessos sense carrils d'acceleració o desceleració. Això augmenta el perill de col·lisions, ja que els vehicles que s'incorporen no tenen temps suficient per assolir la velocitat mitjana de la via”.
