‘35 minutes to go'

Quan un passatger d'un vol comercial entra a l'avió, somriu a l'hostessa i dóna un cop d'ull nerviós a l'esquerra, per tafanejar la cabina de comandament abans de girar a la dreta i endinsar-se entre les butaques. Els pilots que hi veu és probable que estiguin a punt d'emprendre la segona o tercera operació d'enlairament del dia, sempre en funció dels trajectes i de les hores d'embarcament. En canvi, per al passatger, el més probable és que aquell sigui el primer i únic vol d'aquell any, o de fa anys, el primer capítol d'unes merescudes vacances, amb tota seguretat. Un fet únic. Una experiència excepcional.

El fet extraordinari que suposa volar per a la majoria de viatgers dels avions comercials és, per contra, una pràctica d'extrema quotidianitat per a les tripulacions, una circumstància que en els últims anys encara s'ha agreujat més a força del fet que han anat guanyant terreny les pràctiques de les companyies de baix cost, que treuen el màxim rendiment als seus aparells i al personal amb la màxima que quan un avió és a terra perd diners.

Això, traduït a la pràctica de les companyies aèries per esgarrapar un client a la competència i oferir tantes rutes com sigui possible, vol dir que els avions són a terra només 35 minuts, des que arriba a la passarel·la i descarrega passatgers i embalums, fins que torna a tancar portes i emprèn el camí de la capçalera de la pista d'enlairament amb les bodegues i els seients plens.

Els 35 minuts és el marge que es donen totes les companyies que competeixen en el segment del baix cost, principalment Vueling, Ryanair i Easyjet. En aquest temps es buiden manualment les bodegues en què s'acostumen a transportar unes 150 maletes de mitjana, es torna a omplir l'espai de càrrega amb els equipatges del nou passatge, es fa una neteja superficial de la cabina –si hi ha alguna incidència extraordinària s'avisa un equip especial de neteja–, es fa la recàrrega de combustible i es fan les operacions de comprovació de tots els elements de seguretat. Si en el trajecte anterior els pilots han detectat alguna anomalia que els preocupi, avisen els tècnics de manteniment que, en tot cas, faran una inspecció més a fons.

L'encadenament d'aquestes accions rutinàries es fa en un període tan ajustat de temps que qualsevol contratemps o qualsevol mínima demora en el vol precedent fa que el programa dels 35 minuts no es pugui complir. I el vol següent s'enlaira amb retard i així comença la malèvola suma de minuts que a les pantalles dels aeroports es tradueix en el maleït delayed.

“Quan l'operativa de la companyia és petita, tot va bé. Quan l'operativa es fa gran, molt gran, aleshores es falla. No es pot arribar a tot.” Així ho explica, José Antonio Ramírez, president del comitè d'empresa d'Ibèria a Barcelona, que és l'empresa que dóna el servei a terra a la flota de Vueling i que destina entre 4 i 6 treballadors per avió. “Amb 700 operacions al dia, en un moment la cadena peta i aleshores comencen els retards”, explica Ramírez.

Conscients de les debilitats del sistema, aquesta setmana Vueling i Iberia han introduït canvis i millores per posar fi a la cadena de retards. En primer lloc, els 35 minuts s'han allargat a 45, segons van confirmar fonts de Vueling a aquest diari, i en segon lloc, Iberia ha contractat 140 treballadors més per les feines d'assistència a terra.

Però no tots el problemes són producte de la planificació al límit de les companyies. L'aeroport del Prat també treballa al límit amb una mecànica que per ella mateixa ja genera retards. És molt simple d'entendre. Dijous passat, per exemple, a les 7 del matí hi havia programada la sortida de nou vols a nou destinacions diferents. Tots els aparells s'havien d'enlairar per la mateix pista, amb la qual cosa no costa d'entendre que la majoria no ho van fer a l'hora que els tocava, sinó quan van poder. “És així com comencen els retards dels avions, moltes vegades, que després es van engrandint al llarg del dia”, es queixa José Antonio Ramírez.

Amb les arribades passa el mateix. Dijous passat dels onze vols que hi havia previst que aterressin a l'aeroport del prat de les 10.20 h i les 10.30 h només havien tocat terra tres. A la tarda d'aquell mateix dia hi havia fins a deu companyies diferents que tenien vols en destinació a l'aeroport barceloní que anaven amb retard. Com podria dir un publicista: no sólo no Vueling.