La solitud no fa mai vacances
Un percentatge molt gran de la població catalana de més de 65 anys viu sola
Durant els mesos de vacances creix el risc de sentir-se sol
El 36,8% d'espanyols de 65 i més anys viuen en llars unipersonals, i Catalunya és un dels territoris de l'Estat més afectats. Tenint en compte que aquí el 18,53% de la població té més de 65 anys, el nombre de persones grans amb risc de sentir-se sols és elevat.
Coincidint amb l'arribada de l'estiu, aquest risc augmenta. Les famílies i/o cuidadors de les persones grans no poden o no volen acompanyar-los, i això comporta una accentuació de la seva situació de solitud. Les visites habituals es redueixen o desapareixen i deixen de rebre un acompanyament que els permet aguantar o suportar la situació de solitud en què viuen. Diferents entitats fan propostes per a l'estiu per combatre la solitud no volguda de les persones grans i, en concret, el programa d'Acompanyament a la Gent Gran de Càritas Diocesana de Girona vol aportar consells i/o recomanacions que poden ajudar a pal·liar aquesta situació.
Les persones grans s'han de sentir útils i actives socialment. Pensar i planificar l'estiu amb ells i no per a ells és el primer pas.
La família i professionals han de promoure que les persones grans es relacionin amb persones diferents i noves a la família.
Promoure i mobilitzar les relacions ja existents. Els veïns del barri poden ser uns bons aliats per als cuidadors habituals. Se'ls pot demanar que els visitin i que els facin companyia mentre la família i/o els cuidadors estan de vacances.
Diverses entitats organitzen activitats adaptades per a persones grans. Pot ser una bona manera per conèixer gent nova i fer créixer la xarxa de relacions.
Promoure les relacions intergeneracionals: els beneficis que sorgeixen quan una persona gran es relaciona amb infants o joves són sorprenents.
La família i cuidadors que marxen poden trucar o bé usar altres eines de comunicació oral per parlar amb ells no només per saber com estan sinó també per com han passat el dia i tenir-hi una conversa que els ajudi a superar la solitud.