Societat

astronomia

descoberta

Troben un planeta habitable a l'estrella més propera

Pròxima b és un món rocós lleugerament més gran que el nostre a quatre anys llum

Orbita l'estrella Pròxima del Centaure cada onze dies i té una temperatura compatible amb la presència d'aigua

Tan a prop, i tan lluny alhora. Un equip de científics internacionals liderat per l'astrònom català Guillem Anglada-Escudé (Universitat Queen Mary de Londres) ha detectat un exoplaneta, presumiblement molt similar a la Terra, a tan sols quatre anys llum de nosaltres. Pròxima b és un món rocós que orbita la nostra estrella més propera, Pròxima del Centaure, dins l'anomenada franja habitable, de manera que hi podria haver aigua líquida. Així, doncs, esdevé un gran candidat per buscar-hi vida tal com la coneixem i, especulant un xic més, el millor lloc per traslladar la humanitat abans que el Sol s'extingeixi, d'aquí a 5.000 milions d'anys. Al capdavall, tot i ser un món inabastable amb la tecnologia aeronàutica actual, en l'escala astronòmica es tracta del veí del costat.

La troballa, portada de l'edició d'avui de Nature, s'ha fet a partir d'observacions captades durant més d'una dècada pels telescopis que l'Observatori Europeu del Sud (ESO) té a Xile. L'exoplaneta, el més proper al nostre sistema solar, orbita la seva estrella cada onze dies i té una massa lleugerament superior a la de la Terra.

Com en els altres exoplanetes detectats fins ara, no hi ha hagut cap observació directa. L'existència s'ha deduït gràcies a l'efecte Doppler, analitzant les variacions en l'espectre de la llum que emet l'estrella provocades pels efectes gravitatoris que causa el planeta.

“La detecció que avui anunciem fa deu anys que era tècnicament possible, però Pròxima del Centaure és una estrella activa i volíem entendre com canviava el seu comportament en escales de minuts fins a dècades per garantir uns resultats robustos”, expliquen els autors.

Les dades indicaven que l'estrella de vegades s'acosta a la Terra a uns cinc quilòmetres per hora i de vegades s'allunya, també a ritme de caminada. Aquest patró de canvi de velocitat radial es dóna de manera regular amb un període d'11,2 dies i indica la presència d'un món d'almenys 1,3 cops la massa de la Terra que orbita a uns set milions de quilòmetres de Pròxima del Centaure (el 5% de la distància que ens separa del Sol).

Que Pròxima b sigui a la zona habitable tot i estar tan a prop del seu estel s'explica pel fet que Pròxima del Centaure és una nana roja. És, doncs, una estrella molt més petita i freda que el Sol: només arriba als 2.800 graus de temperatura. No cal que la busquin al cel: només es veu des de l'hemisferi sud i amb ajuda de telescopis.

Els investigadors del projecte, més d'una trentena, tenen clar que la superfície del planeta rocós té una temperatura compatible amb la presència d'aigua líquida. “Uns 40 graus negatius si no tingués atmosfera”, explica Anglada-Escudé, que recorda que la Terra, sense aquesta protecció, estaria a uns -20°.

El que els investigadors encara no saben és si també disposa d'un camp magnètic i una atmosfera que puguin protegir-la dels raigs X i ultraviolats, presumiblement més intensos que els que afecten el nostre planeta.

Els astrònoms també especulen –encara no hi ha dades que ho sostinguin– que a causa de les forces gravitatòries una part del planeta podria estar immers en un dia perpetu i l'altre condemnat a la foscor absoluta.

Aquesta troballa obre les portes a pròximes recerques, tant amb els instruments actuals com amb la nova generació de telescopis gegants, i fixa Pròxima b com la principal diana per buscar vida fora del nostre sistema solar. L'any passat, la Nasa va presentar el que anomenava el nostre bessó més pròxim. Batejat com a Kepler 452b, és el 60% més gran que la Terra i és a 1.400 anys llum de nosaltres.

75
per cent
dels estels de la Via Làctia són nans vermells, com Pròxima del Centauri.

LES XIFRES

3.500
exoplanetes
s'han detectat fins ara. D'aquests, només algunes desenes es consideren potencialment habitables.

“És l'experiència de la meva vida”

“Ja s'havien trobat exoplanetes [el primer, el 1995] i se'n descobriran molts més, però buscar el planeta anàleg a la Terra més proper i tenir èxit ha estat l'experiència de la meva vida”, va comentar Guillem Anglada-Escudé, format a la UB però actualment recercador a Londres. L'astrofísic va agrair el suport dels seus col·legues de recerca, entre els quals hi ha membres del CSIC, i va desitjar que “aquesta troballa inspiri generacions futures a continuar mirant més enllà de les estrelles”. “Ara toca centrar-se en la recerca de vida a Pròxima b”, hi va afegir. El treball presentat ahir va culminar un llarg estudi i, per al científic català, significa pràcticament la consecució d'un vell somni infantil: “De petit volia ser astronauta, explorar altres mons. Sé que a aquest jo no hi aniré, però formar part de la seva història d'aquesta manera ja val la pena.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El turisme cultural es fa un lloc a les diòcesis gironines

GIRONA
Les ajudes no cobreixen despeses

Les ajudes no cobreixen despeses

Ajuda per a la documentació

Ajuda per a la documentació

Sense cap ingrés

Sense cap ingrés

La família espera que els ajudi

La família espera que els ajudi

Ajuda per a un tractament mèdic

Ajuda per a un tractament mèdic

Té ganes d’aprendre

Té ganes d’aprendre

Un punt de trobada per teixir xarxes

girona
ANDRÉS MARÍ
NASCUT A CUBA, ESCRIPTOR, ACTOR, DIRECTOR DE TEATRE I LLICENCIAT EN LITERATURA HISPÀNICA,

“He fet teatre per als soldats cubans a Nicaragua i a Angola”

Calella de Mar