Urbanisme
Nous codis per a l’habitatge social
Una mostra, organitzada per l’AMB, el Col·legi d’Arquitectes i l’associació Arquitectes per Arquitectura, presenta les noves tendències en la construcció d’habitatge social
Els nous habitatges d’accés social, a més de cobrir la necessitat residencial, també intenten apropar-se al que ha de ser un edifici de consum gairebé nul
L’Impsol, entitat de l’AMB encarregada de la promoció d’habitatge públic, i l’associació Arquitectes per l’Arquitectura han organitzat l’exposició Paisatges habitacionals, una mostra de projectes d’habitatge col·lectiu portats a terme a l’àrea metropolitana de Barcelona, i adaptats a les noves realitats del territori, entre les quals destaca, expliquen els responsables de la mostra, la situació d’emergència climàtica, la manca d’habitatge públic, el risc d’exclusió per pobresa energètica i, en general, l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones.
L’exposició, que es pot visitar a l’Espai Mercè Sala de TMB (metro Diagonal) fins al 25 d’agost, dona a conèixer diverses propostes d’habitatge amb protecció oficial que busquen no només cobrir la necessitat residencial, sinó també apropar-se al que ha de ser un edifici de consum gairebé nul (NZEB) mitjançant la reducció de la petjada ecològica, de les emissions de CO2, dels residus generats durant el procés de construcció i de la demanda energètica posterior. La mateixa exposició també està en línia amb les principals tesis de sostenibilitat: els materials d’execució són reciclables, reciclats i lliures de toxicitat, i s’assegurarà la circularitat dels residus un cop finalitzat el cicle de vida d’aquests materials.
Tal com es llegeix en la presentació de la mostra, la situació d’emergència climàtica i d’habitatge, el risc d’exclusió per pobresa energètica i, en general, l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones, han situat la qualitat arquitectònica i l’eficiència energètica com a principals referents en els concursos que ha convocat l’Impsol en els últims anys: “Les institucions públiques han de treballar per no comprometre el benestar de les generacions futures. La sostenibilitat, per tant, ha de ser un dels eixos prioritaris en les noves promocions, ja que amb els edificis s’ha de pretendre no només cobrir la necessitat residencial, sinó que esdevinguin edificis de consum gairebé nul (NZEB)”, s’assegura en el text.
D’altra banda –com també s’indica al llarg de la mostra–, la pandèmia de la Covid-19 ha obert noves perspectives relacionades amb els hàbits de la població i hi ha hagut un canvi de valors en l’ús dels habitatges que ha reforçat les estratègies qualitatives d’aquest model de concursos: “Facilitar l’accés universal als concursos i garantir-ne alhora la solvència, han estat els principis que van dur a reconsiderar el model de concurs d’arquitectura de l’Impsol”, s’indica.
També canvien les funcionalitats de les noves construccions, que passen a complir altres missions que fins ara no s’havien plantejat. Els experts consideren que les noves maneres d’habitar han d’aportar models pensats tant per al model tradicional de família com per a les noves unitats de convivència. Per aquest motiu, en les propostes es flexibilitzen els usos i es preveu l’adaptació a futurs canvis. En aquesta mateix línia, els espais intermedis, tant privats com comunitaris, tant oberts com tancats, prenen més importància. En aquest sentit, tal com es llegeix en un dels apartats de la mostra, s’expressa el president d’Arquitectes per Arquitectura, Ramon Sanabria: “Les noves i canviants formes de vida, els avenços tecnològics, així com els nous sistemes constructius, juntament amb la implicació decidida envers la sostenibilitat, estan plantejant una nova i més complexa realitat de l’habitatge.”
En conclusió, les diferents propostes presentades a la mostra evidencien que actualment s’ha passat d’entendre l’habitatge –i més en el cas de l’habitatge social– com un producte per a un destinatari concret, que són les persones que hi viuen, a entendre’l com un bé d’interès general que és utilitzat per les persones, però del qual la societat globalment també n’ha de sortir beneficiada.
Precisament, la mostra busca aconseguir la complicitat tant als habitants de les diferents i futures promocions, com també als ciutadans en general, als quals el concepte “habitatge públic” no li evoca encara totes aquestes consideracions des de la perspectiva de la sostenibilitat. Durant l’exposició es poden conèixer les propostes presentades als concursos, totes finalistes o guanyadores de les diferents edicions. A més, es permet també comparar-los amb alguns dels que ja s’han anat construint a Europa.
Exemples d’arreu d’Europa
L’exposició combina casos del territori català amb casos de zones, climes i societats allunyades, que dialoguen amb la mateixa manera de construir aquests tipus d’habitatges. El contingut expositiu se centra a mostrar els projectes creats a partir de les propostes dels equips d’arquitectes en els diferents concursos quan han estat convocats per l’Impsol, mentre que la selecció de projectes europeus ha estat feta per un grup representatiu de les diverses generacions d’arquitectes catalans, buscant, s’explica en l’exposició, el diàleg intergeneracional entre els despatxos catalans i europeus.
En aquest sentit, el membre del comitè assessor de l’exposició Amadeu Santacana explica en la mostra: “Els habitatges europeus que es presenten, han estat seleccionats per mostrar de manera tangencial cap a on s’està atent i en quin context cultural arquitectònic ens situem.” Entre altres, es presenta Trudo Vertical Forest, d’Stefano Boeri, a Eindhoven (Països Baixos); l’edifici Vacany-no vacany, d’Edelaar Mosayebi Inderbitzin Architekten, a Zúric (Suïssa); Simple House, de Joan Nouvel, a París (França), o els Logements Sociaux Cornebarrieu, de Gilles Perraudin, a Cornebarrieu (França).
Inspiració en un llibre
L’exposició actual és una extensió ampliada del llibre homònim, d’Andrea Caparrós, Franc Fernández, Lluís Ortega i Amadeu Santacana, que es va publicar ara fa un any, i en què, segons expliquen els seus autors en la publicació, també es contraposen les imatges generades en els concursos d’habitatges dels darrers anys de l’Impsol, amb reflexions d’arquitectes sobre el projecte de l’habitatge col·lectiu, en el qual pretén ser un cara a cara entre producció i posicionament.
Segons els seus autors, el llibre vol ser un testimoni d’aquesta realitat en què la innovació s’incorpora decididament a totes les àrees dels nous habitatges: des dels sistemes d’agrupació fins a les mateixes tipologies, així com les noves referències de vida en comunitat, les tècniques i tecnologies industrials.
En el volum es presenten dues aproximacions al que ja es coneix com el “paisatge habitacional”. “D’una banda, es documenta el paisatge des d’una comprensió geogràfica de l’habitar, una descripció del projecte de l’habitatge col·lectiu des de punts de vista específics. Sota aquestes mirades, el llibre es configura com un dispositiu d’observació intencionat de l’habitatge social, un observatori, on es despleguen les idees produïdes pel col·lectiu d’arquitectes a través dels concursos de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant els últims anys. El compendi resultant no és un desplegament asèptic, sinó que es realitza sota una lent que busca les oportunitats reflexives, de vegades intuïtives, d’altres accidentals, estimulades des de la tècnica utilitzada per a l’edició del llibre.”
Per incentivar aquestes reflexions, en la publicació s’han plantejat cinc preguntes als arquitectes: sobre tecnologia, ecologia, el bon viure, socialitzar, i una darrera sobre el futur. Els autors expliquen que no es tracta d’un relat compactat: “No es tracta de fer un relat coherent, exhaustiu ni excessivament articulat, sinó que es convida a compartir breus reflexions, gairebé a mode d’observacions, que produeixin una constel·lació d’idees. Aquestes anotacions es disposen sense ordre aparent, accentuant el caràcter col·lectiu de la reflexió transversal.”
El segon tipus de material que es recopila és de tipus gràfic. Com a cos principal es disposa una sèrie de documents extrets dels panells de concursos promoguts per l’AMB. Són imatges, dibuixos i diagrames que proposen idees arquitectòniques sobre aspectes de l’habitatge del present. D’altra banda, s’ha realitzat un reportatge gràfic de l’ús de l’habitatge recentment construït per part de la ciutadania.
En una segona aproximació al paisatge residencial, el llibre es vol presentar, expliquen els autors, “com un paisatge vist des d’una comprensió ecològica de l’habitar”, és a dir, que fullejar i llegir el llibre persegueix també un objectiu de formar el lector en aquests nous conceptes.
Precisament per aquest motiu el llibre es presenta, com ja s’ha dit, en una compilació de fragments, idees, imatges, documents tècnics, i textos que es disposen de forma no prevista per tal que l’usuari-lector d’aquest llibre participi en la restitució d’aquestes relacions: “Es juga per habilitar tantes possibilitats d’encreuaments entre imatges i textos com lectors, de manera que s’incita a una lectura proactiva, fent partícip el lector en la definició de les ecologies de l’habitatge”, es conclou en la presentació de la publicació.
