Una copa de vi, aigua, un dit d'oli de gira-sol i una metxa de paper de cuina, a l'estil del llum d'oli de tota la vida. I ja està feta “l'espelma infinita”. Dos trossos de teles precioses amb quatre plàstics rectangulars. I es construeix una safata. Una tira de cotó reciclat del sobrant del tèxtil, l'anomenat trapillo, i es fabrica una bossa. I amb més esforç i una mica d'habilitat es pot arribar a fer una taula amb una vella porta o transformar una persiana en una estanteria. Perquè d'això es tracta. De deixar volar la imaginació i l'enginy, atrapats per la tendència creixent del do it yourself,o “fes-ho tu mateix”.

Els fanàtics dels treballs manuals i els aficionats ocasionals trobaran tot això i moltes més propostes en la primera edició del Handmade Festival, que se celebra aquest cap de setmana a Fira Barcelona i que neix amb la vocació d'esdevenir un referent europeu.

En total, 150 expositors i un centenar de cursos i tallers dissenyats tant per als més crafties, o amb traça, com per als neòfits que vulguin ocupar el seu temps amb algun tipus de hobby manual. Diego Jiménez, un funcionari d'Aena apassionat del ganxet, va començar fa quatre anys. “Mai és tard. Jo em vaig animar per una companya de feina. Primer, fent mitja. Vaig fer una bufanda per a la meva gossa”, explicava ahir mentre carregava una caixa de trapillo a l'estand de Trap-art, una empresa que ha fet marca del reciclatge de fil de cotó d'empreses catalanes. “El vull per fer unes bosses a les meves germanes”, comentava. Ara fa sobretot ninos de ganxet, amigurumis, que regala a familiars i amics. I no pot estar més satisfet. “Tinc 40 anys i som d'una generació que s'ho ha trobat tot fet. Per a mi és una manera de tornar a donar valor a les coses”, opina. Toni Bagué, un dels propietaris de Trap-art, li dona la raó. En els últims dos o tres anys ha vist com ha crescut l'interès i la demanda. “Ara està de moda el ganxet XL, però ja no és una cosa de mares o àvies. Ara és un tema que interessa també als joves, a la generació d'entre vint i quaranta anys”, subratlla.

De fet, la fira Handmade està pensada per ser un punt de trobada, no només de gent amb interès per diferents disciplines, sinó també de diferents edats. La Dolors sempre ha fet puntes de coixí i ha cosit una mica. Però mai havia tingut temps d'apuntar-se a cursets. Ahir va seguir les instruccions d'una professora experta en patchwork, la Maite Llaverol, i va fer una safata de tela, rentable i reversible. “Amb aquestes màquines tan modernes és més fàcil. Es tracta de tenir el material adient, les eines i, és clar, el temps”, reconeixia la Dolors.

El temps és un element imprescindible. “Amb la crisi la gent està més a casa, surt poc i hi ha una tendència a comprar menys, un retorn a les coses fetes a mà, amb ganes, ben fetes”, opina Bagué. Un dels codirectors de la fira, Josep Antoni Llopart, entén a més que la crisi ha acabat imposant un canvi de l'estil de vida. “Sempre hi ha hagut gent que s'ha fet les coses ella mateixa, però ara hi ha un nou impuls i la gent necessita veure per inspirar-se.” Aquest és precisament un dels objectius de la fira. Mostrar que “no és tan difícil” fer-se les coses un mateix. I oferir petits tastos demostratius en què s'explica la tècnica i quin kid es necessita.

Amb aquestes explicacions els apassionats del paper poden personalitzar àlbums de fotografies, el que es coneix com scrapbooking, o fins i tot alguns dels mobles amb fusta decapada que exposa la botiga Estoc. Aquesta mostra, que reprodueix les principals estances d'una casa handmade de 60 metres quadrats, i també la de vestits de paper cedits pel Museu del Paper de Mollerussa, la de cotxes antics restaurats o una sèrie de guitarres fetes amb palets de fusta són alguns dels atractius afegits de la fira. Com també ho és l'espai dedicat a la cuina a la plaça de l'Univers, on entre altres relíquies hi ha una caravana rosa que ofereix creps amb un cartell que anuncia que es pot llogar per a festes. Les classes magistrals de xefs, els cursos d'elaboració de pa i els maridatges de cervesa i música completen l'oferta de l'àrea gastronòmica.