Refent la rotllana
Acaba la restauració del monument a la sardana, mutilat el mes passat
Els treballs han costat 6.500 euros
Ni Patrimoni ni els restauradors veuen indicis de motius ideològics en la bretolada
La bretolada ha costat 6.500 euros de diners públics, però els braços ja tornen a estar al seu lloc i la cara ja s'ha rentat. Quan el 19 d'octubre a mig matí la Guàrdia Urbana va rebre l'avís que algú havia mutilat el monument a la sardana que hi ha davant del mirador de l'Alcalde, a la muntanya de Montjuïc, es va activar un procés que els dos restauradors que s'han encarregat de refer la destrossa, Ferran Regàs i David Quintela, van culminar ahir.
La policia va recollir aquell diumenge els trossos dels sis braços escapçats del conjunt, integrat per les figures de vuit dansaires que formen una rotllana, que Josep Cañas, amb la col·laboració de Carles Amadon, va esculpir per encàrrec de José Antonio Borges Villegas, l'empresari que va construir el desaparegut parc d'atraccions de Montjuïc, inaugurat, com el monument, el 1966. Els agents van trobar tots els trossos, cosa que ha simplificat la feina. “Si haguéssim hagut de reconstruir alguna peça, hauria estat més complicat”, explica Regàs. Quan toca fer això, es recorre a fotografies i arxius per afinar en la reproducció, tot i que en aquest cas el caràcter repetitiu de totes les figures també hauria permès tenir una bona guia. També cal afinar amb la pedra: l'ideal és que sigui la mateixa que l'original. La del monument a la sardana és d'Ulldecona, de manera que no hi hauria hagut cap problema perquè d'allà encara se n'extreu.
En tot cas, no ha calgut fer cap reproducció. Després que la Guàrdia Urbana recollís les peces més grans, els restauradors, avisats per l'empresa Penta, que té adjudicat el manteniment dels monuments, van recuperar també altres fragments més petits. Al taller es va fer la part més feixuga, el muntatge del trencaclosques, tant pel que fa a l'ordenació com a l'encaix de les diferents parts: cadascuna de les figures que integren l'escultura estan formades per diverses peces acoblades mitjançant perns, que és com també s'integren ara els trossos partits. Fer que encaixin bé és una operació delicada, explica Quintela. Després, ja sobre el terreny, del que es tracta és de reintegrar els fragments, rejuntar els punts d'unió amb morter del mateix color de la pedra i fer els retocs pertinents.
En la reparació in situ, que va començar la setmana passada, també s'ha aprofitat per restaurar el conjunt, corregint o tapant també amb morter esquerdes i parts degradades, incloent-hi un parell de desperfectes que una de les figures té al rostre, i que en una restauració anterior van ser corregides amb resina, que es deforma amb el temps i que ha estat retirada. També s'ha aprofitat per sanejar les juntes de tots els braços, també els que estaven al seu lloc, i reforçar-les amb noves peces d'unió d'acer inoxidable. Segons els responsables de la reconstrucció, el fet que aquestes articulacions estiguessin ja fluixes va facilitar les coses als vàndals.
Mòbil ideològic?
Precisament el modus operandi dels autors, encara no identificats per la Guàrdia Urbana, fa que els experts siguin escèptics respecte a la possibilitat que la salvatjada tingués un mòbil ideològic, tot i que, tenint en compte el context polític, en nombrosos mitjans i fòrums digitals es va donar per fet que la bretolada era un atac anticatalanista. “Sembla que es van repenjar en els braços per fer-los cedir, però això és de pedra; si vols trencar-ho véns preparat, amb un mall o alguna altra eina similar”, dels quals no hi ha cap senyal, assenyala Regàs, mentre el seu soci assenteix. “N'hem vist un munt, de casos com aquest, i quan hi ha motivació política hi ha pintades”, explica Pere Ramírez, responsable de l'empresa de manteniment. “Quan això passa, volen que se sàpiga el motiu i deixen algun escrit, com a firma, i aquí no n'hi havia”, rebla Francesc Pigrau, de l'àrea de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de l'Ajuntament. Hi ha encara més indicis per descartar-ho, coincideixen els experts: no es tracta d'un monument especialment significatiu ni conegut i, d'altra banda, sis fanals propers, que no tenen res a veure amb l'escultura i no simbolitzen res, també van ser malmesos. En tot cas, no és el primer cop que la rotllana ha estat mutilada. El 2002 van robar una de les figures, de la qual es va haver de fer una rèplica. Josep Cañas, mort l'any abans, ja s'havia fet càrrec d'una restauració el 1984. A la d'ara, ja completada, li falta només una cosa: un cop sanejat, el conjunt es recobrirà amb una pel·lícula contra els grafits.
Dos restauradors veterans
L'Ajuntament de Barcelona té una brigada integrada per un vehicle i dos operaris que contínuament patrullen per detectar destrosses o desperfectes en l'art públic. L'àrea de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic del consistori divideix les tasques de manteniment en quatre contractes: un per als edificis catalogats de propietat municipal, un per al monestir de Pedralbes, un per al parc Güell i un per als monuments. Els dos últims els té adjudicats l'empresa Penta SA, que en cada cas subcontracta professionals especialitzats en funció del tipus de feina. Quintela, de 35 anys, i Regàs, de 37, els restauradors del monument a la sardana, són dos dels habituals quan del que es tracta és de fer treballs en pedra. Tots dos van participar, l'any 2009, en la restauració del conjunt escultòric dels cavalls de la font del parc de la Ciutadella i també, entre el 2009 i el 2012, en la de les façanes de l'edifici d'administració i el conjunt de la cúpula del pavelló de la Mercè de l'hospital de Sant Pau.
