Fills massa petits davant dels jutges

“La mama crida massa i vull marxar.” Això va dir una nena de 8 anys a la fiscal i a la jutgessa que van citar-la en seu judicial, com al seu germà de 14 anys, per fer-li el que s'anomena una exploració judicial. És a dir, una entrevista per tal d'intentar resoldre, sempre en benefici dels menors, la seva custòdia o una mesura davant el litigi dels seus progenitors. Les juristes no van aclarir res, per la seva manca de maduresa, i la nena va ser exposada a una experiència innecessària.

La fiscal i coordinadora del servei civil de la fiscalia de Barcelona, María José Núñez, va confessar haver viscut aquesta experiència, com d'altres similars, malgrat que la llei prohibeix citar menors de 12 anys als jutjats en processos de divorci. “Tot i el codi civil, citem menors de 7 i 8 anys, i als fiscals ens cal l'ajuda dels especialistes”, va afirmar Núñez en la III Jornada d'Assessorament Tècnic Civil en l'Àmbit de Família, al Centre d'Estudis Jurídics. Per a la coordinadora de fiscals, per evitar “menors massa explorats”, s'hauria de clarificar per llei o acordar entre els professionals que el menor primer sempre ha de ser entrevistat pels tècnics (els equips d'assessorament que tenen els jutjats, formats per psicòlegs i treballadors socials), que determinen si compleixen els requisits que fixa la norma (com que sigui un testimoni veraç i no influenciat) abans
de ser explorats per magistrats i fiscals.

L'article 156 del codi civil ho deixa clar: “En cas de desacord, qualsevol dels dos progenitors podrà acudir al jutge, que, després d'escoltar-los tots dos, i el fill si tingués suficient judici i, en tot cas, si fos major de 12 anys, atribuiria, sense ulterior recurs, la facultat de decidir al pare o a la mare.”

L'advocada i mediadora familiar Montserrat Tur va més enllà. “ Fer un bon divorci no és fàcil i el sistema no acompanya. El gran error es va cometre fa trenta anys, en judicialitzar les ruptures matrimonials”, va assegurar Tur, en la jornada al Centre d'Estudis Jurídics a Barcelona, referint-se a la llei del divorci, perquè “està pensada per a la confrontació”. Va advocar per una “major formació” de tots els operadors jurídics, des de jutges a lletrats. I és que tots els divorcis, malgrat que siguin amb acord, han de tenir el vistiplau de jutges i fiscals quan hi ha menors pel mig, ja que revisen l'anomenat pla de parentalitat, un conveni regulador en què s'acorda tot el que afecta el fill, com ara el tipus d'escola.

Si la premissa és vetllar pels drets dels menors, Tur va interpel·lar tots els professionals presents en la jornada celebrada al Centre d'Estudis Jurídics: “Val la pena anar a denunciar als Mossos la parella? Cal que els nens vagin als jutjats? Els advocats ens podem negar a fer coses que ens demanen els clients?”I hi va afegir: “Com ens deia un professor, sempre poseu cara als nens per assolir un bon divorci.” Tant la fiscal Núñez com l'advocada Tur van defensar que cal promoure més la mediació en l'àmbit de la família, com ja fan alguns jutjats.