Societat

Un colós turístic

Barcelona va rebre durant tot l'any passat la quantitat rècord de 8,3 milions de visitants, un 5,4% més que els del 2014

El nord-americà es converteix en el mercat d'origen més sucós en detriment del francès i el britànic

Enconada en un debat ciutadà i polític amb què es pretén escatir si la ciutat ha esgotat la capacitat per absorbir més turistes, Barcelona es continua afermant, temporada rere temporada, com una destinació cada cop més sol·licitada. Les dades canten i, el 2015, es va tancar amb una quantitat rècord de 8.303.649 visitants, la qual cosa representa 428.708 més que els que ho van fer l'any anterior. L'augment percentual és del 5,4%. A Turisme de Barcelona expliquen el repunt, en primer lloc, per una qüestió conjuntural, com és la tendència alcista que s'experimenta en el conjunt del sector. Viatjar, pels que s'ho poden permetre, s'ha convertit en una activitat normalitzada. Hi ha, però, altres factors més específics que han estat determinants en el boom de la capital catalana. Un és que el del turisme urbà és un dels segments del mercat que més creix. I Barcelona hi està ben falcada com a marca, gràcies a actius genèrics com serien la gastronomia i les compres. Tampoc s'ha de menystenir el pes que tenen les estades vinculades a reunions o certàmens professionals.

El 2014, per exemple, la capital va liderar l'estadística internacional de turistes de congressos, amb 178 esdeveniments que van aplegar fins a 112.877 participants. De fet, el 24% de visitants que van fer cap a Barcelona aquell any ho van fer per motius de feina. Per vacances, van ser un 62%.

La diversitat d'orígens dels visitants és una altra clau, o la clau, en majúscules, que explica el moment expansiu sostingut actual. Si bé Barcelona té molts més visitants estrangers –79,6%– que de la resta de l'Estat –20,4–, tots dos blocs experimenten puges homogènies –un 4,8 i un 5,6% respectivament– que, sobretot, no recolzen en una o poques nacionalitats o procedències que ho acaparin tot; el temut monocultiu. “La diversificació és una fortalesa, ja que si tenim un any en què un mercat és refreda, que no és el desitjable, es pot resistir.” L'exemple més recurrent és el del turista rus, poc representatiu des del punt de vista quantitatiu però molt preuat pel seu gust per les compres de luxe. Doncs bé, darrerament ha deixat de venir –amb caigudes anuals que han arribat a ser de prop del 30%– pel refredament de la seva economia o la devaluació del ruble. I s'ha paït. Entre altres arguments, perquè hi ha un altre perfil, el nord-americà, que també és dels que gasta, i molt, i que durant el 2015 ja s'ha convertit en el primer visitant estranger de Barcelona –724.285– al davant dels britànics –719.109– i els francesos –675.255– que, tradicionalment, eren qui encapçalaven els rànquings.

Aquesta tendència té diverses explicacions possibles. Una és que els nord-americans –un perfil que, segons els experts, és molt estable independentment del cicle del moment— són de viatjar en creuer, i el de la capital catalana és el port més important de tota la Mediterrània en aquest àmbit. I, en aquest cas, i a diferència dels russos, la conjuntura econòmica no hi ha jugat en contra, ja que l'afebliment de l'euro respecte al dolar o a la lliura ha estat un estímul més perquè es decantessin per venir: perquè els sortia més barat. I tot hi fa.

Noves ofertes pels que ja han estat a la ciutat

Sobre quin és o ha de ser el seu model de futur, hi ha totes les opinions possibles. On hi ha poca discussió, però, és en el paper important –no dominant– que juga el turisme en l'entramat econòmic de Barcelona, ja que li representa un 14% del PIB. També hi ha el convenciment, més o menys estès, que aquesta activitat ha arribat a un punt gairebé de saturació en zones de la ciutat ja identificades, com ara el centre i, per tant, caldria afavorir una descentralització turística de la qual fa anys i panys que es parla, però que no s'acaba de concretar. Sobre això, però, les dades que despullen com es desenvolupa l'activitat poden obrir una finestra d'oportunitats. Una d'aquestes és que més d'un 40% dels que aterren a Barcelona ja hi ha estat abans. És, per tant, un perfil de viatger que probablement ja coneix les grans icones locals –Rambla, Sagrada Família, Museu del Barça...– i, per tant, a priori està obert a ampliar mires. Sobre això, Turisme de Barcelona assegura que no només s'han d'oferir més circuïts de visites dins els límits de la capital que estiguin fora de les rutes clàssiques, sinó aprofitar la marca local per promocionar-ne també en municipis veïns. Tot això són objectius que no són nous, ni de bon tros, i que seran eix troncal del nou pla de Turisme que està en construcció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Desnonen una família amb una filla de cinc anys a Tarragona

Tarragona

La unitat de drons dels Mossos a l’aeroport entrarà en servei aquest any

figueres
medi ambient

Barcelona triplicarà l’energia fotovoltaica en tres anys

barcelona
societat

Hortolans de Manresa, indignats pel tall d’aigua per regar

Manresa
SALUT

El Trueta incorpora un TAC que ofereix imatges durant la intervenció

GIRONA
Salut

Balcells assegura que l’assistència mèdica al Baix Segre està “garantida”

Lleida
GIRONA

Les infermeres d’atenció primària es reivindiquen en un congrés

GIRONA
salut

Reclamen mantenir l’actual hospital Sant Jaume de Mataró fins que no es faci el nou

Mataró
Societat

Estudien construir un centre de processament de dades al subsòl de La Sagrera

Barcelona