“He preparat un gambot amb condiment de bacallà pensant en la meva dona portuguesa, amb un toc més d'aquí: un mosaic de xoriço”, deia dijous en portuguès Michel van der Kroft (dues estrelles Michelin al seu restaurant 'T Nonnetje, de Harderwijk) en el primer dinar de la ruta de les estrelles culinàries que es fa a Barcelona i que reuneix fins avui al vespre al restaurant Nectari, de Jordi Esteve, el
xef holandès, l'alemany Joachim Koerper i el portuguès Ricardo Costa, amb una estrella a l'Eleven de Lisboa i a The Yeatman, a prop de Porto, respectivament.

Van der Kroft va arribar fa uns dies a Barcelona en família i ja l'ha recorregut força (“m'ha encantat”, deia), però aquest cap de setmana seguirà fent visites (sobretot gastronòmiques, Boqueria inclosa) amb els seus col·legues en el temps que els quedi lliure. La ruta de les estrelles fa cinc anys que
es fa en ciutats com Madeira, Lisboa i Porto. Esteve, que va aconseguir la seva estrella Michelin fa tres anys, va participar en una com a convidat, i es va implicar per fer-ne una edició a Barcelona. Es tracta de reunir xefs guardonats per la guia Michelin que elaborin conjuntament un menú migdia i nit durant tres dies, a 130 euros. A més del gambot de Kroft, Koerper proposa un salmó d'Alaska marinat amb meló (una combinació de gustos molt saborosa); Costa, un lluç amb pop i salsa de salicòrnia, i Esteve, una vaca vella amb braves llatines.

Els plats mariden amb diverses propostes de Codorníu, com per exemple l'Ànima de Raimat Blanc, que uneix per primer cop les varietats chardonnay, xarel·lo i albariño, “un albariño amb barretina que va bé fins i tot amb la carxofa”, comentava el sommelier Xavier Nolla. També hi va haver un cava RMC Blanc de Noirs, servit en
una copa ben gran, “perquè ja
han passat els temps de la copa llarga que no permet apreciar
el producte com cal”.

Un Anna de Codorníu dolç (que es va presentar a Alimentaria) va acompanyar les postres de Jordi Esteve, una hamburguesa dolça en què el rovell d'ou és un sorbet de taronja i la base, un brownie. “Són un homenatge a Mey Hofmann. Jo vaig estudiar a la seva escola de cuina i pastisseria i li estic molt agraït per tot”, deia Esteve. Hi va haver brindis. El dinar es feia el mateix dia del funeral de la cuinera al tanatori de Sant Gervasi.

Amb la sala plena de gom a gom, i molts cuiners entre els presents (Carles Gaig, Nandu Jubany, la família Kao, Xavier Pellicer, Raül i Toni Balam, Fermí Puig, Oriol Castro...), el seu gendre va alabar la bellesa interna i externa d'una dona “que sempre feia coses boniques, sempre tenia projectes i mai la veies perdre les bones formes”. Hofmann, que va morir dimarts als 69 anys a causa d'un càncer, “vivia cada dia com deia Neruda: no com si fos el primer o l'últim, sinó com si fos l'únic”.

La seva mà dreta a l'escola, Sílvia Lafarga, va emocionar tothom quan va revelar que li volien preparar un aniversari homenatge sorpresa i, en lloc d'això, es va trobar que la Mey li va demanar que s'encarregués d'organitzar el seu comiat. Tranquil·la i valenta. “Només va dir que hi hagués galetes per a tothom.” Per això el seu gendre duia corbata blanca, i sonaven àries. “Avui és la festa de la Mey”, deia. I la Sílvia recordava, davant
la seva filla i els seus dos néts guapíssims, que se n'anava havent fet realitat el seu somni i havent fet feliç molta gent. “Les persones com tu mai moren, ets llum i color.”

També hi va haver un brindis per la Mey dimecres en el dinar de presentació de les noves anyades de blanc i rosat del celler de la Rioja Muga. El rosat s'ha posat molt de moda ara, però els Muga ja en feien fa dues generacions: “Allà en diem clarete.” La cita era al nou restaurant de carns, Lomo Alto, que ha ideat el mateix equip directiu d'El Nacional, on fa 18 anys hi havia el cinema Capsa.

Un bou de 450 quilos obert en canal ens saluda tot just entrar en aquest gran espai dissenyat per Lázaro Rosa Violán a la manera d'una carnisseria fashion (amb milers de rajoles blanques), que bé podríem trobar al Meetpacking de Nova York. Porta el nom de la part “més bona i més complexa” del bou, explica el xef Carles Tejedor davant d'un frigorífic on maduren un bon grapat d'animals. A la planta baixa, se serveixen entrepans
de filet, steak tartars i hamburgueses de bou amb amanida, patates
i postres per uns 20-25 euros.
A dalt, es tasten les carns a la carta, acompanyades d'embotits de primera i altres guarnicions.

“Comprem la millor carn de la península, sobretot de Galícia, a
un preu molt alt, i volem fer pedagogia sobre la maduració, el tall i la cocció”, diu Tejedor. Treballen amb moltes races bovines i els volen donar valor: “Hem comprat un bou a uns camperols. Ha viscut amb ells sis anys, l'han cuidat molt i els ha llaurat els camps. Fa pena i tot.” Acaben d'obrir, i la proposta, que no juga en la mateixa lliga que les hamburgueseries, crida l'atenció. Dimecres era tancat només per
als Muga, però no paraven de treure-hi el cap ciutadans encuriosits.