síndics de greuges
congrés
Vindiquen els síndics locals com a defensors dels drets humans
Una seixantena de síndics participen al congrés, que va començar ahir
La primera jornada va servir per definir el paper que tenen en la societat i cap on han de tendir
L'Auditori de Girona va ser el marc ahir de la primera jornada del Congrés Internacional de Defensors Locals. Amb la presència d'una seixantena de síndics europeus i llatinoamericans, d'onze països, la inauguració va anar a càrrec del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Al llarg del matí i la tarda es van fer tres sessions consistents en set ponències de personalitats com ara el síndic de greuges, Rafael Ribó; el magistrat del Tribunal Suprem José Manuel Bandrés, i l'exdefensor del poble espanyol Álvaro Gil Robles. Al llarg de les sessions es va reivindicar el paper preponderant que els síndics locals han de tenir en la defensa dels drets humans, per la seva proximitat al ciutadà.
En la seva intervenció, Puigdemont va alertar que els drets humans en el món estan en risc (vegeu la pàgina 46), però va seguir l'avís d'una reflexió per reconèixer el paper que poden desenvolupar els síndics des de la seva posició, propera al ciutadà. El president va reconèixer el conjunt dels defensors dels ciutadans com un “sindicat de bondat”.
Hi va intervenir també el president de la Diputació, Pere Vila, que va instar els síndics a anar més enllà de valorar la feina feta i que tracin “un full de ruta” per continuar avançant en la seva tasca.
Al seu torn, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va destacar els lligams de Girona amb la defensa de valors com la justícia, l'equitat i la solidaritat (per exemple amb el Llibre del sindicat remença, de 1448, document custodiat per l'arxiu municipal de la ciutat). Va recordar també el premi d'Europa per la cultura de la pau i dels drets fonamentals, recentment rebut per la ciutat de Girona, i va expressar l'orgull que per a ella representa que els síndics vulguin tancar el congrés fent un document de conclusions i propostes de futur que portarà el nom de Declaració de Girona.
Per la seva banda, el president del Fòrum de Síndics i Defensors, Ramon Llorente, que també és el defensor de la ciutadania de Girona, va recordar als seus col·legues que no poden “estar inactius, quan milers de persones demanen” la seva “ajuda”, i va destacar el paper “preponderant” de les ciutats “com a nuclis on són més evidents les necessitats de les noves ciutats”. El síndic de Girona va recordar que les persones “són el gran capital” de la societat i va citar Ciceró per dir que “el benestar de les persones és la llei suprema”.
Abans que comencessin les sessions tècniques, les autoritats que van participar en la inauguració van penjar missatges al mur de les reflexions, posat també a disposició de tots els assistents al congrés. El missatge del president Puigdemont va ser: “A Girona neix una esperança que va de baix a dalt, amb el ferm propòsit de fer una Catalunya lliure fidel defensora dels drets humans.” El congrés durarà fins divendres, en sessions de matí i fins a primera hora de la tarda, amb el propòsit de presentar el darrer dia les conclusions, amb la Declaració de Girona. El lema del congrés és Drets humans: pensem globalment, defensem localment.
LES XIFRES
Visió des del món municipal i l'experiència de Gil Robles
l. artigasLa sessió de la tarda, moderada pel síndic de la UdG, Joan Manel del Pozo, va conjugar la visió que es té de la figura dels síndics en el món municipal –amb l'experiència de tres alcaldes, dos dels quals representaven les dues associacions de municipis catalanes– amb l'experiència d'una figura com Álvaro Gil Robles, que va ser un dels principals impulsors de la figura del defensor del poble, que ell mateix va exercir després durant alguns anys.
Els representants municipals van coincidir a lloar la importància de la tasca dels síndics i a criticar les limitacions que els ha suposat l'RSAL. Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar i president de la Federació de Municipis de Catalunya, va destacar el paper que poden tenir els defensors en la recuperació de la confiança en les administracions. Marta Felip, alcaldessa de Figueres i representant de l'Associació Catalana de Municipis, va dir que troba a faltar una regulació més concreta sobre la figura i va advocar per ampliar les seves competències perquè avaluïn també el compliment dels codis ètics per part dels càrrecs públics. També l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, va apostar per ampliar les seves funcions, més enllà de canalitzar les queixes com a “dinamitzadors de la societat”.
Per la seva banda, Gil Robles va recordar els inicis de la figura del defensor del poble –nom que se li va ocórrer a Manuel Fraga, va detallar– i va dir que llavors ni es parlava de la possibilitat de síndics locals i que la realitat actual el feia “feliç”. Va insistir que no hi ha d'haver problemes de competències entre síndics estatals, autonòmics i locals –“és un conjunt, l'important és detectar problemes i resoldre'ls, no qui s'apunta la medalla”– i va destacar la rellevància del treball “sobre el terreny” dels síndics locals.
De l'anàlisi dels objectius del document a l'ètica aplicada
El magistrat del Tribunal Suprem José Manuel Bandrés i el professor d'ètica aplicada a la Universitat de Girona (UdG), Joan Canimas, van fer les dues ponències sobre la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat (CESDHC). Bandrés va centrar la seva ponència a fer una anàlisi dels objectius del document, publicat el 2000, i en els seus eixos principals. Pel jurista, la carta persegueix profunditzar en la democràcia local, reclamar el dret a les ciutats, promoure que els valors de la carta s'incloguin en la gestió dels governs locals i fer de les ciutats un espai per a l'esperança. Bandrés va emmarcar aquests objectius en els desajustos polítics, econòmics i socials que la globalització ha generat i va reclamar que l'exercici de la democràcia local sigui “militant, participativa i activa”. Va detallar també el que va anomenar els “paradigmes” de la carta i que va situar en una potenciació de la participació ciutadana, la transparència (“els ajuntaments han de ser cases de cristall”, va dir), l'assumpció de competències per part dels ens locals per salvaguardar els drets humans i que els governants rendeixin comptes “cada dia” de la seva gestió. Per la seva banda, el professor Canimas va dir que de lleis i codis (o cartes, com la CESDHC) “n'hi ha inflació”. Va demanar menys normes, però millors. Va dir que l'escola ha perdut el paper de construir caràcters per passar a formar només “bons tècnics”. Va lamentar-ho perquè, considera, l'important, més que imposar lleis o garantir la salvaguarda de les normes, és construir el caràcter de les persones. Perdut aquest paper de les escoles, va considerar que han de ser les institucions (com la dels síndics) les que han de gaudir d'un caràcter d'excel·lència “perquè això s'impregna a la societat”.
Rafael Ribó insta els síndics a “anar més enllà de la llei”
El síndic de greuges, Rafael Ribó, va fer la conferència inaugural per destacar la importància del treball en xarxa i per instar tots els síndics a anar “més enllà de la llei”per poder avançar. Va començar la conferència citant el fundador de l'automobilística Ford, Henry Ford: “Anar junts és un començament. Mantenir-se junts és progrés; treballar junts és l'èxit.” Va demanar als síndics que no siguin mers “tramitadors de queixes, sinó solucionadors”: “Poseu-vos de ple en el problema, poseu-vos-hi a fons. Escolteu els ciutadans i l'administració, i mireu d'esbrinar on hi ha la veritat.” Els va avisar, però, que “no és senzill fer de síndic”, i que si fan bé la seva feina l'acabaran amb més enemics que en assumir la responsabilitat. Pel que fa al treball en xarxa, va ser emfàtic en la seva defensa. Va destacar també algunes de les iniciatives de treball col·laboratiu entre síndics a tots nivells. En aquesta línia va reclamar als síndics locals que utilitzin tant com puguin la seva oficina a la recerca de suport.
