municipal
Pugna local pels terrenys de l'Splau i del camp de l'Espanyol
Cornellà i el Prat tanquen sense acord l'acta de delimitació dels termes municipals
Els impostos del club i les botigues serien el motiu de la disputa
El Prat es nega a moure el seu límit atenent al curs del Llobregat
La plana del Galet, un terreny d'unes 50 hectàrees entre el Prat i Cornellà, era fins als anys setanta una zona que s'inundava periòdicament. El riu Llobregat hi feia un meandre que causava inundacions cada sis mesos, fet que va motivar que s'actués per modificar el curs del riu. La zona es va dessecar i ara transcorre paral·lela a l'autopista A-2. I on abans hi havia aigua ara s'aixeca pedra: la plana del Galet ha esdevingut els terrenys on s'han construït l'estadi del RCD Espanyol i el centre comercial Splau. Dos equipaments que han dut aparellada la generació de guanys econòmics amb una conseqüència: l'Ajuntament de Cornellà pretén que el riu Llobregat torni a ser el límit entre aquest municipi i el Prat, la qual cosa implicaria que la totalitat de l'estadi i el centre comercial estarien inclosos a Cornellà.
“A ningú se li escapa que hi ha una motivació econòmica al darrere”, assegura la tinenta d'alcalde d'Urbanisme del Prat, Alba Bou, referint-se als impostos que cobren els ajuntaments. Cornellà s'endú l'impost d'activitats econòmiques (IAE) que genera l'activitat esportiva i la botiga de l'Espanyol, ja que la seu social del club és a Cornellà. L'impost de béns immobles (IBI), en canvi, es reparteix entre els dos municipis, ja que la línia divisòria travessa en diagonal l'estadi. Els impostos metropolitans també es paguen segons la superfície a Cornellà i el Prat, així com a Sant Adrià de Besòs, on l'Espanyol té la ciutat esportiva. El Prat, en canvi, s'endú tots els impostos que paguen les botigues del centre comercial Splau, que passarien a les arques cornellanenques en cas que el riu passés a ser el nou límit. “La de Cornellà és una tesi legítima, ja que ells fan la gestió de la seguretat dels accessos als dos recintes amb la policia local. Però el Prat no pot modificar els seus límits cada cop que es desviï el riu”, defensa Bou.
LA XIFRA
LA FRASE
Ni Cornellà ni el club es pronuncien
Ni l'Ajuntament de Cornellà ni el RCD Espanyol s'han manifestat sobre les modificacions dels termes municipals. El consistori no farà cap declaració fins que es resolguin les negociacions que assegura que s'estan duent a terme, tot i que al Prat ho matisen. El club, per la seva banda, es manté al marge de les discussions polítiques i territorials, com, segons afirma un portaveu, ha fet en altres ocasions.
La tinenta d'alcalde d'Urbanisme del Prat, Alba Bou, explica que el conflicte va sorgir fa sis mesos, quan la direcció general d'Administracions Locals es va posar en contacte amb els consistoris per revisar els límits de les dues ciutats. Cornellà va defensar que es tornés al límit històric del riu, un argument que el Prat rebutja. Bou posa com a exemple l'última modificació del curs fluvial, el 2004, quan el Llobregat es va desviar 2,5 quilòmetres cap al sud per permetre l'ampliació de port. “Si haguéssim mogut llavors els límits atenent al curs del riu, el Prat hauria perdut una cinquena part del seu terme municipal”, afirma Bou. Amb la falta d'acord, aprovada ahir pel ple del Prat, el cas passa a la Generalitat, segons l'edil pratenca, que va negar que hi hagi cap negociació amb Cornellà.
