religions
Badalona té 91 espais religiosos
L’Ajuntament revisa el mapa de creences i conviccions
La xifra mostra que la ciutat torna a la situació registrada deu anys enrere
Hi ha més espais de culte, però també més demanda dels que no en tenen
L’Ajuntament de Badalona ha impulsat una revisió del mapa de la diversitat de creences i conviccions que es va elaborar per primer cop ara fa deu anys, en una feina que es va portar a terme de manera conjunta amb el Centre Unesco de Catalunya (Unescocat). Els resultats del treball, que tot just s’ha enllestit, es faran públics abans de finals d’any, però la regidoria de Participació Ciutadana i Convivència n’ha avançat les primeres xifres. Actualment, a la ciutat, hi ha 91 espais religiosos, entre els quals figuren des dels llocs de culte fins a les escoles o associacions on es practica una determinada fe.
El mapa del 2007, el primer d’aquestes característiques que es va elaborar a Catalunya, posava en relleu que a Badalona hi havia, aleshores, 92 seus, només una més de les actuals. En aquests espais es practicaven fa deu anys un total d’onze religions, que s’elevaven fins a catorze si es comptaven les creences no religioses. Malgrat que, deu anys després, les xifres són gairebé idèntiques, la realitat indica que en els últims anys s’han obert nous espais religiosos, ja que dels 92 centres que hi havia el 2007 es va passar uns anys més tard als 83, segons dades aportades pel consistori badaloní.
La regidora de Participació Ciutadana i Convivència, Fàtima Taleb (Guanyem Badalona en Comú), i el coordinador de l’àrea, Rafael Crespo, expliquen que en els darrers anys “no només han augmentat els espais i grups religiosos, sinó que també s’han diversificat”. Prova d’això, continuen, “és que actualment hi ha registrats un grup musulmà xiïta i una entitat de joves musulmans (Joventut Musulmana Multicultural)”. “És una realitat molt viva i canviant, ara estem analitzant el resultats i preparant el nou mapa i a la tardor estarem en condicions de presentar-lo”, detallen els dos responsables de l’àrea.
El mapa del 2007 indicava que la religió majoritària era el catolicisme, ja que es van arribar a comptabilitzar 50 parròquies, esglésies, col·legis i residències de religioses on es professa aquesta confessió. En aquell moment, la majoria estaven distribuïdes entre el barri del Centre, la zona sud de la ciutat i els barris de la Morera, Pomar i Bufalà. La segona religió en nombre de seguidors a Badalona, fa deu anys, era l’islam, localitzada sobretot als barris de Llefià, Artigues i la Pau.
Del mapa actual se’n coneixen pocs detalls, però el consistori badaloní explica que han augmentat i s’han diversificat les esglésies i grups evangèlics, responent tant a la diversitat d’orígens (llatinoamericà, europeu, africà, poble gitano...) com d’orientació. En els últims anys s’han formalitzat noves esglésies i entitats evangèliques, passant de 19 a 23. Es pot avançar, per tant, que darrerament ha augmentat el nombre d’espais de culte, s’han diversificat, han crescut els grups, però també la reclamació dels que no tenen espai. Ara per ara hi ha en procés la creació d’una església evangèlica xinesa.
En paral·lel a la presentació del mapa actualitzat de la diversitat de creences i conviccions, el govern de Badalona (Guanyem Badalona en Comú, ERC i ICV-EUiA) té la voluntat de crear a la tardor la taula de creences i conviccions i d’impulsar definitivament el pacte per la convivència en la diversitat.
El restabliment d’aquest pacte es va anunciar a principis d’any, després que fos precisament Fàtima Taleb qui fes públic que rebia insults i amenaces pel carrer per la seva condició de musulmana. Guanyem Badalona en Comú va enviar una convocatòria a tots els partits polítics, a excepció del PP, per reactivar un pacte gestat sota el govern del PSC, CiU i ERC; durant molts mesos, però, no se n’ha sabut res més.
Ara, Fàtima Taleb anuncia que el 13 de setembre hi ha convocada una reunió del grup d’entitats i partits que han col·laborat en l’elaboració del pla d’actuació municipal i que s’aprofitarà aquesta mateixa trobada, i aquest grup de persones, per donar un nou impuls al pacte per la convivència. Tot i que els populars no figuraven en la convocatòria inicial, el govern descarta de moment deixar-los-en al marge. “Badalona és una ciutat diversa”, diu la regidora de Guanyem. “Si volem construir una Badalona on tothom tingui el seu lloc cal treballar-ho amb el teixit social que en forma part”, subratlla.
El punt de partida serà el document aprovat el 2007, a partir de les directrius del regidor de Convivència Josep Pera. Però es vol anar més enllà de plasmar uns compromisos en un paper. “El pacte ha d’anar acompanyat d’un compromís d’acció; la cirereta serà un consell de ciutat, un òrgan molt plural que volem reactivar, ja que en el mandat passat no es va arribar ni a convocar”, anuncia Fàtima Taleb.
A la tardor, campanya per combatre tota mena de rumors
“Diem constantment que Badalona ha de ser i és una ciutat de drets i per aquest motiu hem de seguir apostant tant per les experiències que fomenten la participació com per aquelles que fomenten la convivència.” Són paraules de la regidora de Participació i Convivència, Fàtima Taleb, com a preàmbul a l’anunci d’una campanya que l’Ajuntament posarà en marxa a la tardor. Serà aleshores quan es farà visible l’estratègia planificada pel govern local per combatre els rumors i la discriminació. Impulsar una campanya antirumors, seguint l’exemple d’altres municipis catalans, serà el primer pas. “Volem generar respostes als falsos rumors”, explica el coordinador de l’àrea, Rafael Crespo. Quins són aquests rumors? Alguns dels més repetits són, per exemple, que els joves són incívics, que els immigrants no paguen impostos, que les ajudes socials van a parar als nouvinguts o que aquest col·lectiu acapara els centres sanitaris o baixa el nivell de les escoles.
Si bé és cert que la població immigrant acostuma a ser el blanc de la majoria dels rumors que circulen en sentit negatiu, Taleb deixa clar que aquests veïns no seran l’únic objecte de la campanya. També hi ha estereotips que afecten els joves i la gent gran, per citar dos exemples. “Els rumors són un eix de discriminació que dificulta la convivència i per aquest motiu hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per combatre’ls”, assenyalen els dos representants municipals. En aquesta campanya, per tal que sigui efectiva, s’hi volen implicar tant les entitats locals com diferents serveis municipals. Hi ha ciutats que disposen de xarxes d’entitats antirumors, com és el cas de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sabadell.
A banda de la campanya antirumors, la idea de l’Ajuntament és impulsar una sèrie de tallers als sis districtes de la ciutat relacionats amb els rumors i la discriminació. Traslladant la iniciativa a diferents punts del territori es persegueix una major implicació de la ciutadania en el treball que es vol impulsar.
