La torre de Can Mario, a punt de restauració, a Palafrugell
Els operaris acabaran entre avui i demà el muntatge d’una enorme bastida, i la setmana vinent iniciaran el sanejament del rovell i el repintat
Aniran redescobrint el dipòsit a mesura que s’avanci, de dalt cap a baix
El projecte de restauració de la torre-dipòsit modernista de l’antiga fàbrica surera de Can Mario, al cor de Palafrugell, va arrencar la setmana passada amb les tasques prèvies de muntatge de la gran bastida exterior que facilitarà el moviment dels operaris. Recobreix tota l’estructura, i ahir al matí preveien que avui al vespre o, a tot estirar, demà ja estarà a punt. Una malla, finalment, cobrirà l’estructura per contenir els fragments de sílice projectat amb aire comprimit que es faran servir per fer saltar la capa de pintura i deixar a la vista els punts més afectats per la corrosió.
El regidor d’Obres, Lluís Ros, mantenia la durada de la intervenció a l’entorn dels quatre mesos, com a mínim fins a l’octubre, per bé que es mostra prudent, perquè és la restauració d’un bé patrimonial i no descarta allargar-la si sorgeix algun imprevist –més enllà de la meteorologia–. L’estiu és l’època idònia per abordar el sanejament de l’estructura metàl·lica, ja que el vernís protector i l’esmaltat s’han d’aplicar en condicions de baixa humitat. Però un inconvenient davant l’afluència de visitants. Per mirar de pal·liar l’impacte, el regidor explicava que la intervenció “s’iniciarà per la part superior i a mesura que s’avanci s’anirà desmuntant la bastida per descobrir progressivament la torre“.
Una dècada sense actuar
L’última restauració de la torre, aixecada sobre un projecte de l’arquitecte General Guitart el 1905, es va portar a terme el 2009, després de la primera gran actuació a inicis del segle XX. La intenció és que el nou oli protector consolidi al màxim el conjunt, tot i que a la secció del dipòsit està previst substituir-hi fragments de xapa.
LA XIFRA
L’aspecte es manté, tal com vol Patrimoni
El projecte inicial plantejava, de passada, recuperar una estètica més propera a l’aspecte de la torre als orígens, a principis del segle XX, però, com que és un bé cultural d’interès nacional (BCIN), la intervenció quedava pendent del vistiplau de la direcció de Patrimoni de la Generalitat, i la prescripció final de l’ens és mantenir l’estètica actual. Així, en comptes de mantenir sense esmalt l’estructura i pintar de fosc el dipòsit, es mantindrà tot el conjunt sota una pàtina d’esmalt de color gris clar.
