Colau rep un nou correctiu polític, ara per l’incivisme
L’oposició reprova l’alcaldessa de Barcelona per conflictes com el dels manters i, alhora, l’insta a dimitir com a responsable de seguretat
El d’ahir és el tercer revés públic que encaixen els comuns des de l’abril
Enmig d’una expectació mediàtica insòlita –l’agost, ja se sap, és un mes escanyolit des del punt de vista informatiu–, l’Ajuntament de Barcelona va celebrar, ahir al migdia, una sessió extraordinària de la comissió de Presidència per tractar sobre diversos episodis d’incivisme i inseguretat que afecten la ciutat. El resultat que va deixar la poc més d’una hora de debat aparent va ser l’aprovació d’un text que escenifica un nou càstig polític per a l’executiu d’Ada Colau, i en aquest cas per partida doble, ja que, per una banda, se’l reprova per la seva gestió en aquesta matèria, però al mateix temps es demana explícitament a l’alcaldessa de la capital que dimiteixi com a responsable directa de l’àmbit de seguretat, càrrec que ella mateixa es va atribuir. La pràctica totalitat de l’oposició –el PDeCAT, Ciutadans, ERC, el PSC, el PP i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy– es va adherir a la proposta, mentre que la CUP no va ni tan sols assistir a la discussió, ja que va considerar que tenia un marcat to preelectoral. Si bé a la pràctica la reprovació no té més conseqüències que infligir un correctiu públic a l’executiu de torn, en el cas dels comuns sí que aguditza una sensació de desgast latent, ja que és la tercera que reben en pocs mesos. Per fer memòria, a l’abril aquesta desaprovació va tenir com a objecte la situació al districte de Ciutat Vella, mentre que al juliol el motiu va ser el desajust en els comptes del consistori.
L’agressió de què va ser víctima la setmana passada un turista a mans d’un manter, que ja s’ha vist a mig món, va ser un dels principals arguments que va utilitzar l’oposició per descriure la degradació que, al seu parer, afecta Barcelona. Però no va ser l’únic. La situació a la Barceloneta i al Born, on alguns comerciants han hagut d’acabar contractant seguretat privada per fer front als brots d’incivisme, va ser un altre exemple recurrent, juntament, és clar, amb els narcopisos del Raval. Un cop fet aquest retrat, però, el primer dard llançat amb certa intenció contra el govern va ser retreure que tant l’alcaldessa Ada Colau com el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello –que és qui, personalment, tutela les polítiques i decisions sobre els manters–, estiguin de vacances enmig d’aquest enrenou. “Han constatat que són un govern acabat i per això ja marxen”, va etzibar Carina Mejías (Cs), mentre que Montserrat Ballarín hi va afegir: “Colau acostuma a ser a tot arreu menys a un lloc, allà on hi ha els problemes.”
Entrant al fons de la discussió, Raimond Blasi (PDeCAT) va atribuir els conflictes que es viuen a l’espai públic de la ciutat “a la incompetència” del govern dels comuns per gestionar polítiques en matèria de seguretat. Una tesi en la qual va furgar Alfred Bosch, que va assegurar que la mancança obeeix a prejudicis ideològics quan hauria de ser al contrari: “La seguretat pública és una criatura de l’esquerra, i vostès [a l’executiu de Colau] no ho entenen.” Alberto Fernández Díaz (PP) va tancar el cercle recordant que la capital catalana també té un dèficit reconegut de Mossos d’Esquadra, xifrat en un miler d’agents: “Ada Colau és incompetent en seguretat, d’acord, però també hi ha la incompareixença de la Generalitat de Torra en aquesta matèria”, va reblar.
Davant d’aquest embat, va ser l’alcaldessa accidental, Laia Ortiz, qui va exercir la tasca de sortir al contraatac. I ho va fer acusant, primer, l’oposició de no voler plantejar el debat en termes propositius, sinó de desgast –“es tracta de fer un tots contra Colau”–, aplicant tècniques pròpies del PP “com ara simplificar els problemes”. Arribats fins aquí, Ortiz també va recalcar que ha estat BComú el partit que ha posat ordre a la proliferació de pisos turístics irregulars que, segons ella, executius anteriors –s’entén que el de Trias– van propiciar en indrets com ara la Barceloneta.
Reforç del contingent dedicat a la neteja a Ciutat Vella
Enmig d’aquesta polèmica granítica sobre l’ús intensiu de l’espai públic de la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar ahir que ha contractat 27 persones per reforçar la neteja i el manteniment de carrers, places i equipaments municipals del districte de Ciutat Vella, on les queixes en aquest sentit són més que freqüents. Tots són veïns de la zona de més de 45 anys que estaven desocupats i no cobraven prestacions. Fins al novembre percebran un salari a partir dels 1.000 euros mensuals. D’aquests 27 nous operaris, 17 treballen en la neteja de l’espai públic i els altres 10, en el manteniment d’equipaments municipals, sobretot en tasques de pintura i neteja de patis interiors.