Administracions

La Generalitat recela del pla d’habitatge públic de Colau

L’executiu català no garanteix, per ara, l’aprovació de la mesura que insta a destinar un 30% de les promocions a pisos protegits

Torra i l’alcaldessa barcelonina pacten més inversions en la matèria

El govern d’Ada Colau ha topat amb un escull –el temps haurà de dir si més gran o més petit– en la seva voluntat d’obligar els inversors privats a reservar un 30% de les promocions que facin a Barcelona a pisos protegits. La Generalitat, que és la que ha d’aprovar en última instància la mesura després que sigui ratificada pel ple del consistori de la capital catalana, no veu precisament amb ulls complaents alguns preceptes del pla que no es poden considerar, en absolut, accessoris. Hi ha diferències i, de tot plegat, en van parlar ahir el president català, Quim Torra, i la mateixa Colau en una reunió extraordinària del Consorci d’Habitatge, l’ens participat per les dues administracions a través de la qual es canalitzen la majoria de polítiques públiques que impacten sobre Barcelona.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va ser l’encarregat de visualitzar aquests dubtes en la sortida de la trobada, tot i que, alhora, també va recalcar que veu “amb simpatia” els objectius que persegueix el programa. Un dels exemples, però, que va posar sobre apartats de la mesura que li grinyolen, és que aquesta afecti, únicament i exclusiva, al terme municipal de la capital i que no tingui, per contra, abast metropolità. La tesi que va exposar és que aquesta limitació pot acabar provocant que, a la pràctica, molts promotors optin per construir en municipis limítrofs i, per tant, hi hagi un feu de nous projectes residencials a Barcelona. Igualment, Calvet va recordar que la llei fixa que els habitatges protegits han de tenir unes característiques taxades, pel que fa per exemple a superfície, i que aquestes poden entrar en col·lisió amb els plantejaments que l’inversor privat tingui al cap fer. En aquesta tessitura, el conseller va recordar que serà la Comissió d’Urbanisme de Barcelona la que haurà de validar la proposta, ja que aquesta porta implícita una modificació del Pla General Metropolità (PGM), i que el seu veredicte es prendrà, essencialment, a partir de barems tècnics i legals. Transportat el debat a un pla obertament més polític, no va voler assegurar que la Generalitat acabi donant l’OK i, sobre això, va apel·lar al govern de Colau a seure a negociar aquests capítols més controvertits. El termini per tractar-los és de quatre mesos, tot i que hi ha una voluntat compartida de resoldre la qüestió abans. La conclusió general és que, si Colau vol que la seva mesura prosperi, l’haurà de treballar, i suar, amb l’executiu de Torra.

Pel que fa a acords tangibles, de la cimera d’ahir en va sortir un per incrementar en 64 milions d’euros la dotació de les dues institucions al consorci. D’aquests, 35 els aportarà l’Ajuntament i els 29 restants, la Generalitat, i es destinaran a costejar noves promocions públiques comprant-ne de fetes, a través de fórmules com ara el tempteig i retracta –aquest és el capítol que s’endurà més inversió–, entre d’altres. Malgrat aquest avanç, les diferències a banda i banda de la plaça de Sant Jaume sobre la política d’habitatge continuen sent sorolloses. Un exemple que ho il·lustra és que els uns i els altres fan un càlcul radicalment diferent sobre quants pisos nous es podran posar a disposició del parc públic gràcies a aquests 64 milions extres. Pel consistori barceloní seran 550, mentre que el govern català eleva la xifra a 800. Una diferència –que no es pot dir que sigui petita– i que, ahir, cap dels dos ens va saber explicar d’on venia.

LA FRASE

Encara estem lluny del que ha d’aportar la Generalitat per fer política d’habitatge
Ada Colau
ALCALDESSA DE BARCELONA

Un balanç inversor desequilibrat

Un dels grans cavalls de batalla entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat quan es parla d’habitatge és quina ha de ser l’aportació econòmica de cadascú al Consorci. El govern de Colau defensa, amb la Carta Municipal a la mà, que el govern català hi ha de destinar el 60% dels recursos necessaris en proporció a la seva participació en l’organisme. Fins abans de la cimera d’ahir, però, aquest percentatge tot just era del 16%, i amb el desemborsament extraordinari acordat s’eleva fins al 19%. Per l’alcaldessa Ada Colau això suposa una bona nova, tot i que “encara estem lluny” del que hauria de ser una aportació més equilibrada. Això sí que passarà en un dels programes concrets conjunts, el que preveu la compra d’habitatge a través del dret preferent de tempteig i retracta. Aquí sí, els uns i els altres aniran al 50% a l’hora de finançar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Millores a la C-31 per reduir els atropellaments de ciclistes

Castelldefels

Cap a la primera corona

Barcelona

Vies Verdes vol enllaçar amb bici Platja d’Aro i Sant Antoni

PLATJA D’ARO / sANT antoni

Inquietuds per possibles restes de la muralla de Cadaqués

Cadaqués

Acusen la Generalitat de mentir, a Pals

pals

En servei a Olot la unitat de convivència del Sant Jaume

Olot

A Porqueres, quintupliquen l’orgànica

Porqueres

Rècord de passatgers

Barcelona

Habitatges més eficients per reduir el consum de llum

Barcelona