Administracions

Patrimoni avala que s’hagi cobert la torre de la Bisbal

La comissió de la Generalitat dona llum verd a l’execució dels treballs planificats per reurbanitzar el carrer Ample i al tractament de les restes

Prescriu, però, que el projecte preservi el seu record

La Comissió de Patrimoni Cultural de la Generalitat va donar llum verd, en l’última reunió de divendres passat, a la continuïtat de les obres de reurbanització del carrer Ample –a més d’Antic i Valls d’en Colomer– de la Bisbal, amb la cobertura de les restes de muralla i de l’antiga torre de base circular, anomenada del Consell. L’ens ha avalat que, un cop documentades i havent-se retirat les canonades i conduccions subterrànies que les travessaven fins ara, s’hagin tornat a cobrir protegides amb malles geotèxtils.

La directora dels serveis territorials de Cultura, Carme Renedo, confirmava ahir que “l’única condició ha estat que s’eliminin les instal·lacions posteriors i tubs afegits a les restes”, qualificades com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Segons documents històrics, la muralla i la torre podrien datar-se entre els segles XIII i XIV, però més probablement en el darrer, quan es van fortificar altres viles de la zona, com ara Pals, Torroella o Peratallada, segons recullen els estudis arqueològics encarregats pel consistori.

La directora territorial hi afegia que en l’acord de la comissió també consta la petició que “s’estudiï la possibilitat d’integrar-les, en la mesura del possible” dins del projecte. Però Renedo coincideix amb el parer del govern bisbalenc, que veu inviable l’encaix de la traça contemporània del carrer i els seus habitatges amb unes restes a un metre i mig sota el nivell de la zona de pas. També argumentava que experiències per conciliar la visibilitat de les restes amb vidres no permeten el pas de vehicles de veïns o abastiment de comerços, i que generen problemes derivats, com ara el creixement de males herbes o la condensació d’humitat que entela els vidres.

Renedo explica, però, que es demanarà a l’Ajuntament que elabori un estudi de museïtzació. I l’alcalde, Enric Marquès, fa pocs dies ja avançava que un equip d’arquitectes estudiava solucions per senyalitzar o marcar sobre el paviment la presència subterrània de les restes.

Des de Patrimoni han valorat la feina arqueològica paral·lela als treballs a peu d’obra, en una zona on ja preveien –i havien sondejat amb un georadar– possibles restes. Amb tot, la solució final no satisfarà els partidaris que fossin visibles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
FRANCESC CANALIES
DIRECTOR DE CONSORCI DEL MEDI AMBIENT I SALUT PÚBLICA SIGMA

“Les llavors antigues guarden la memòria de la seva adaptació”

olot

Reformen l’interior de l’ajuntament de Sant Climent Sescebes

SANT CLIMENT SESCEBES

Reparen els degoters del pavelló poliesportiu de l’Escala

L’ESCALA

Vinyes ben altes i varietats antigues contra la sequera

PORRERA

Salt aprova dues noves obres d’asfaltatge

salt

Barcelona inicia la urbanització de l’entorn de la Sagrera

Barcelona

Pla de xoc per rehabilitar façanes, a Olot

Olot

L’Ajuntament de la Vall de Bianya vol un accés ràpid al Ripollès per Capsec

La Vall de Bianya

El Parc Natural remodela els miradors del volcà Croscat

Olot