Administracions

42 pobles gironins sense deute el 2014

La gran majoria de municipis gironins, 171, redueixen el deute el 2014 i només 12 l'augmenten

Els que tenen més deute per habitant continuen sent Ogassa, Pardines, Bàscara, Vallfogona i Boadella

Hi ha 32 municipis amb un deute viu de més de 1.000 euros per habitant
Puigcerdà i Llagostera, els més grans on va créixer el deute

Un total de 42 ajuntaments gironins van tancar el 2014 sense endeutament i la gran majoria de consistoris de la demarcació van aconseguir l'any passat reduir l'anomenat deute viu (el deute bancari que inclou els crèdits financers, els valors de renda fixa i els préstecs o crèdits transferits a tercers, però no el deute comercial). Segons dades del Ministeri d'Hisenda, a banda dels 37 ajuntaments gironins que ja no tenien deute el 2013, un total de 171 van reduir-lo, un va mantenir-lo com el tenia i només 12 van augmentar-lo.

Principals reduccions

Entre els 171 ajuntaments que van reduir el deute viu el 2014, n'hi ha cinc que van eixugar-lo del tot –Cervià de Ter, Mont-ras, Rupià, Sales de Llierca i Sant Ferriol– i es van unir als 37 que ja havien tancat a zero el 2013 –tots van aconseguir mantenir-ho–: Albanyà, Beuda, Borrassà, Brunyola, Cabanelles, Campelles, Colomers, Darnius, Das, Espinelves, Flaçà, Fontanals de Cerdanya, Fontanilles, Garrigàs, Garrigoles, Gualta, Guils de Cerdanya, Juià, Lladó, Meranges, Masarac, Mieres, Palau de Santa Eulàlia, Palau-sator, Palol de Revardit, les Preses, Sant Andreu Salou, Sant Pau de Segúries, Susqueda, Torrent, Ullastret, Urús, la Vajol, la Vall de Bianya, Vilabertran, Vilaür i Vilamalla.

A més d'aquests que van fer tan bé els deures l'any passat, hi ha set consistoris que van reduir el deute viu en més de la meitat: Tortellà (-81,4%), Bellcaire d'Empordà (-75,8%), el Far d'Empordà (-74,7%), Riudellots de la Selva (-69,8%), Sant Joan de Mollet (-58,8%), Terrades (-56,8%) i Pont de Molins (-52,5%). I cinc municipis més van quedar-s'hi a prop: Avinyonet de Puigventós va rebaixar-lo en un 49,8%; Sant Climent Sescebes en un 48,3%; Riudaura en un 47%; les Planes d'Hostoles en un 44,4%, i Montagut i Oix en un 41,3%.

Els que l'augmenten

En canvi, hi ha 12 ajuntaments que van augmentar el nivell d'endeutament durant el 2014, tot i que en cap d'aquests l'increment va ser tan fort per superar la barrera dels 1.000 euros per habitant. Destaca el cas de Siurana, que el 2013 havia aconseguit passar dels 170.000 euros de deute viu del 2012 a només 21.000 i l'any passat va tornar a pujar-lo fins a 92.000 (més de quatre vegades més). Tot i això té un deute per habitant de només 613 euros. Un altre augment notable percentualment és el de Sant
Aniol de Finestres, que ha passat de 117.000 a 209.000 (un 78,6% més). Hi ha tres municipis en què el deute va créixer entre un 16% i un 18% –la Tallada d'Empordà, Campdevànol i Ger– i un cas proper al 12% –Sant Joan de les Abadesses–, i la resta van ser augments més baixos. La majoria d'increments van ser en pobles petits, excepte en dues poblacions de més de 8.000 habitants: Puigcerdà –va passar de 5.881 a 6.377, un 8,4% més i situant-se en un deute per habitant de 728– i Llagostera –de 1.881 a 1.990, un 5,4% més, amb un deute per habitant de 243
euros.

Més deute per càpita

Aquests descensos i increments, però, no va fer canviar el rànquing dels més endeutats per habitant. Els dos municipis que l'encapçalen –tot i que han rebaixat el deute– continuen sent Ogassa, amb 3.976 euros per habitant (amb una reducció del deute d'un 2,9%), i Pardines, amb 2.620 (i un deute un 8,1% més baix). Cal tenir en compte que Ogassa va triplicar el seu deute el 2013 mentre que Pardines ja l'havia reduït un 21,9%.

Bàscara i Vallfogona del Ripollès s'intercanvien el tercer i quart lloc dels més endeutats per càpita. Bàscara va tancar el 2014 amb 2.549 euros de deute per habitant (tot i reduir el deute un 1,8%) i Vallfogona amb 2.498 (i un deute un 7,9% menor). En cinquè lloc continua Boadella i les Escaules, amb 2.208 (després de retallar el deute viu un 6,5%). Hi ha un sisè poble, Besalú, que supera la barrera dels 2.000 euros (2.037). Després ja se situen quatre municipis al voltant dels 1.800: Massanes (1.871), Castell-Platja d'Aro (1.824), Mollet de Peralada (1.797) i Vilamaniscle (1.771).

En total, dels 179 consistoris gironins endeutats, n'hi ha 32 amb un deute per habitant superior als 1.000 euros; 53 entre 500 i 1.000; 80 entre 100 i 500 i 14 que tenen un deute de menys de 100 euros per habitant.

32
municipis
tenen un deute viu superior als 1.000 euros per habitant. D'aquests, 6 superen els 2.000 euros/hab.
171
ajuntaments
van reduir el deute viu al llarg del 2014. Destaca que cinc van eixugar-lo del tot i set van rebaixar-lo a més de la meitat.
12
consistoris
van incrementar el deute viu l'any passat. Destaca el cas de Siurana, que va quadriplicar-lo.
661,07
euros
va ser el deute mitjà per habitant de tots els ajuntaments de la demarcació el 2014. El 2013 era de 735,79.

Un descens del 10,8% en el total de la demarcació

L.A

En el conjunt de la demarcació el deute viu dels ajuntaments gironins sumava, a finals del 2014, un total de 499.873.000 euros, amb una mitjana per habitant de 661,07. Comparat amb un any abans el deute global es va reduir un 10,8%. El 2013 ja havia estat també un any de reducció. En total, entre els dos anys el deute de tots els ajuntaments gironins s'ha reduït un 17,9%.

Si mirem les dades de l'any passat per comarques i les comparem amb el 2013, on més es va reduir el deute és on és més alt. Així, el deute global dels ajuntaments del Ripollès va reduir-se un 15,6% –va passar de sumar 25.849.000 a 21.807.000– però encara suposa una mitjana per habitant de 848,52 euros. I la segona comarca on més es va rebaixar el deute dels ajuntaments de la demarcació, la Selva –un 13% menys, en passar de 141.214.000 a 122.817–, també és la segona amb la mitjana per habitant més alta: 727,86. En aquestes dades s'exclou Fogars.

Al costat contrari, la comarca on el deute viu dels ajuntaments és més baix continua sent el Pla de l'Estany, amb només 457,98 euros per habitant. És l'única, igual que el 2013, en què el deute no va pujar a cap poble.

Un cas curiós és el de la Cerdanya, que en global és la comarca que registra menys descens: només un 2,3%. La renda per càpita dels municipis cerdans se situa en 598,82. I és un cas curiós, perquè al contrari de la resta de comarques no hi domina de llarg la tendència al descens. Només quatre dels onze pobles van reduir deute. En canvi, destaca tant que cinc (gairebé la meitat) no tinguin cap deute –i per tant no baixen perquè no poden baixar més– i que n'hi hagi dos en què va augmentar el deute –la majoria de comarques amb molts més pobles només tenen un cas d'increment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nou toc d’alerta per la contaminació dels purins

Girona
sant feliu de guíxols

Voluntaris netegen la badia

Les havaneres de Calella tenen un impacte de 3 milions d’euros

palafrugell
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Dissabte, sol i més calor

Barcelona

Normalitat a l’aeroport del Prat malgrat la vaga de vigilants

barcelona

La desforestació a l’Amazònia brasilera va créixer 66%, segons un estudi privat

Brasília

Figueres reobre el carrer Sant Pau des de la Rambla

Figueres

S’acaben les obres de reforma de la plaça Vila-romà de Palamós

palamós

Recuperar la plaça del Conill d’Olot

Olot