Barcelona honora la figura de Puig Antich 42 anys després de la seva execució

Isolada en un turó del barri de Roquetes, però amb unes vistes impagables sobre Barcelona, s'hi amaga una plaça que dignifica la memòria de Salvador Puig Antich. És un espai diàfan i asserenat, presidit per un monument en forma de passera elevada que pretén ser una al·legoria de la llibertat enmig de l'urbs perifèrica i d'arrels encara populars. Ahir, 42 anys i tres dies després del seu assassinat, el que va ser l'últim executat per la dictadura franquista a Catalunya va rebre un homenatge institucional de la ciutat amb motiu de la inauguració oficial de la plaça.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van encapçalar una nodrida comitiva oficial d'un acte en què també hi havia Francesc Caminal, un dels que va ser advocats de Puig Antich, Jaume Roures, productor de la seva biografia cinematogràfica, i el Pare Manel, entre molts d'altres. També hi eren la Montserrat, l'Imma i la Carme Puig, germanes de l'antic integrant del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL). La Montserrat va ser qui va prendre la paraula. Hi ho va fer per llegir una carta adreçada al Salvador –“no sé que pensaries de tot aquest homenatge” començava dient– que relatava la batalla que ha dut a terme la família per intentar restituir l'honorabilitat de l'homenatjat. “No deixarem que passis a la història com un assassí i un cremaboscos” va emfatitzar.

La necessitat de fer net i d'anul·lar un procés judicial va ser, de fet, el fil invisible que va resseguir la majoria d'intervencions. “Aquest monument no amaga que la injustícia pesa sobre la memòria de Puig Antich” va recalcar Forcadell. Només una estona abans un emocionat Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona que va recordar que el seu pare va ser assassinat per una altra dictadura, l'argentina, havia coronat el seu discurs amb un prec en la mateixa línia: “No oblidarem i no per venjança, sinó per fer justícia i dignitat.” Al seu torn, Ada Colau, que va trencar el protocol i no va presentar les autoritats –“avui tots som veïns” va dir– i va reivindicar el paper de l'anarquisme en el pensament polític local: “Barcelona també té una ànima anarquista, anticapitalista, feminista i antisistema de la qual ens sentim perfectament orgullosos” va insistir.

El cantautor Joan Isaac va tancar l'acte interpretant a peu de plaça Margalida, la cançó dedicada a la companya de Puig Antich Margarida Bover. La imatge final de les tres germanes acompanyant la tornada –“crida el nom del teu amant, bandera negra al cor”– amb els ulls vidriosos, ho resumia tot.