Ruixat polític pel lloguer que Trias va costejar als ocupes

L'endemà dels incidents posteriors al desallotjament del Banc Expropiat de Gràcia, els partits polítics de l'Ajuntament de Barcelona es van embrancar ahir en una espiral d'acusacions encreuades sobre a qui recau la responsabilitat última, i primera, de l'afer. La gravetat dels aldarulls va empènyer l'alcaldessa, Ada Colau, a sortir a primera hora a fer una condemna rotunda i inequívoca, que posteriorment seria compartida pel gruix de formacions. Aquest va ser l'únic gest de coincidència. La resta va ser soroll, amb la relació de conveniència que durant el mandat passat van mantenir el consistori i els ocupes com a eix troncal.

Sobre això, Colau va recordar que l'anterior govern de CiU va estar pagant un lloguer mensual de 5.500 euros durant un any als inquilins furtius de l'edifici situat a la Travessera de Gràcia. “Entenc que ho van fer per no tenir problemes, perquè no hi hagués soroll”, va manifestar l'alcaldessa en una entrevista a RAC1 en què també va contextualitzar la decisió “perquè s'acostaven eleccions”. Hi va afegir que el gener del 2016, amb BComú ja al capdavant de l'alcaldia, es va cancel·lar aquest contracte. La mesura, segons Colau, va tenir el beneplàcit dels ocupants, que consideraven el preu del lloguer “excessiu”. A partir d'aquest moment, la propietat va encetar un litigi judicial que ha desencadenat el desallotjament.

En una línia propera a la de l'alcaldessa es va expressar la cap del grup de Ciutadans, Carina Mejías, que va afirmar que la intenció del govern de Trias quan es va fer càrrec de les mensualitats “va ser garantir-se la pau social en campanya electoral fent un malbaratament de recursos públics”. Alberto Fernández Díaz (PP) també es va afegir a les crítiques denunciant que, “amb el s'ha pagat als ocupes, s'haurien pogut pagar 300 lloguers socials durant un any per un import de 65.000 euros”. Per la seva banda, el president del grup d'ERC, Alfred Bosch, va centrar l'embat en el govern municipal: “Si es decideix retirar un lloguer, cal dialogar i negociar. El que no es pot fer és rentar-se'n les mans”, va asseverar.

Per part de CiU, Xavier Trias va rebatre les crítiques ahir explicant que la decisió d'abonar el lloguer tenia com a propòsit guanyar temps per trobar una solució “per a una finca ocupada per unes persones per a una part del barri”. L'exbatlle també va mostrar la seva “estranyesa” perquè Colau, ja com a alcaldessa, hagi renunciat a trobar un desllorigador al cas des de la política.

Qui es va desmarcar explícitament d'aquesta espiral va ser la CUP, que, a través de la seva diputada Mireia Vehí, va centrar les crítiques en l'actuació dels Mossos, que va considerar desproporcionada. Va posar d'exemple l'ús de projectils FOAM, de precessió, que van impactar en terrats. Per això va demanar la dimissió del director general de Policia, Albert Batlle.