política municipal
llengua
PSC, C's i PP pacten incloure el castellà als senyals de Lleida
Ciutadans anuncia que si un dia té opcions de governar a Catalunya suprimirà el Consorci de Normalització Lingüística
L'alcalde Ros reivindica Jordi Pujol i els socialistes com a promotors de la integració de la immigració
CiU retreu que a l'Hospitalet una moció semblant es va rebutjar
El PSC, Ciutadans i el PP van pactar ahir incloure el castellà en la senyalització de Lleida. L'acord es va formalitzar aprovant una moció al ple de la Paeria sobre la revisió i millora de la senyalització de la ciutat i d'acord amb la normativa vigent. Ciutadans, impulsor de la resolució, especifica el compliment de l'article 56 de la llei de trànsit i que explicita que els senyals han d'estar, com a mínim, en castellà.
El govern i els partits que habitualment li donen suport van justificar la necessitat de millorar la senyalització i el compliment de les lleis, mentre que la resta de l'oposició, formada per CiU, ERC, la Crida-CUP i Comú van criticar la implantació encoberta del bilingüisme a Lleida per l'acord entre socialistes i C's. L'oposició va denunciar que aquesta modificació es feia darrere l'aparença tècnica del text, camuflant la finalitat real de la moció, segons va dir Francesc Gabarell, de la Crida. I van reclamar al PSC i Ciutadans que si apostaven pel bilingüisme que ho fessin defensant i promocionant l'ús social del català, que era la llengua dèbil i la que necessitava més suport per equiparar-se a la castellana, com van argumentar el portaveu d'ERC, Carles Vega. Toni Postius, de CiU, va recordar que no es demanava la traducció d'altra retolació, com la de Stop, i que l'estricte compliment de la llei obligaria a retolar en català, aranès i castellà, com a llengües oficials, mentre ho exemplificava amb un senyal de Stop en quatre llengües. Postius també va posar sobre la taula que a l'Hospitalet, governat pel PSC, es va presentar una moció similar i es va rebutjar. Per això, l'oposició va atribuir l'acord a la necessitat del PSC de mantenir l'aliança amb Ciutadans “perquè en són esclaus”.
El tinent d'alcalde socialista, Fèlix Larrosa, va recordar que tots els regidors havien promès complir les lleis i que no podien instar a desobeir. Ángeles Ribes, portaveu de Ciutadans, va parlar d'autoritarisme dels que parlaven d'un país i una sola llengua quan ells apostaven pel bilingüisme. Joan Vilella, del PP, va recórrer a l'arxiu per recordar que al 2009 es va aprovar una moció per incloure el castellà en la senyalització turística i que no s'havia fet.
L'alcalde, Àngel Ros, es va molestar quan es va acusar el PSC d'atacar el català i de supeditar-se a Ciutadans. Ros va afirmar: “No tolero lliçons de catalanitat perquè jo no m'hauria jugat la llibertat per la llengua només per usar-la, sinó perquè estimem la nostra llengua.” I va defensar-se reivindicant Jordi Pujol, situant l'expresident i el PSC com a artífexs de la construcció del país i la integració de la immigració.
El català va protagonitzar el ple de la Paeria i no només per aquesta moció, ja que es va aprovar la modificació dels estatuts del Consorci de Normalització Lingüística, a instància del Departament de Cultura, i Ciutadans ja va alterar els partits catalanistes en afirmar que “no és necessari, no hauria d'existir i està polititzat. Si algun dia governem a Catalunya, deixarà d'existir”, segons el regidor Daniel Rubio.
També es va tornar a repetir la clara divisió sobre la defensa del català a l'Ajuntament de Lleida en la proposta de bases del concurs Lleida Visual Arts, que des d'ERC es reclamava que es tingués en compte el català en les produccions audiovisuals, i no es va acceptar.
LA FRASE
LA XIFRA
Cau una moció a petició del rector de la UdL
L'alcalde va retirar una moció del PSC en defensa dels drets fonamentals i que anava adreçada a donar suport al rector de la UdL i a la professora i subdelegada Inma Manso. La proposta, però, es va retirar a instàncies del rector Roberto Fernández, que, segons Ros, preferia que no hi hagués cap pronunciament de la Paeria mentre hi hagi negociacions en curs. Tot i això, el ple va recollir precs del PP de suport i solidaritat al rector i Manso i contra l'ocupació del rectorat i de la Crida per una solució pactada i en defensa de l'autonomia universitària.
El ple, que va ser un dels més curts del mandat, de “només” sis hores, va aprovar una moció a favor de la renda garantida ciutadana, una altra de reconeixement a les persones celíaques i també contra la discriminació dels afectats de sida.
