Municipal
Badalona enterra el polèmic debat sobre l'ús de les fonts
L'anterior executiu del PP va fer tancar fonts per evitar-ne l'ús inapropiat dels immigrats, i ara el govern les reobre sense fer soroll
Al desembre del 2015 constava que 70 fonts no rajaven
Una de les polèmiques que va anar acompanyada de més soroll mediàtic a Badalona durant el mandat passat va ser la decisió del govern del PP de Xavier Garcia Albiol de tancar i esborrar del mapa diverses fonts de la ciutat per tal d'evitar que determinats col·lectius, sobretot d'immigrats, en fessin un ús inoportú i poc acceptat. Es volia evitar la imatge de les persones rentant-se a les fonts, amb la tovallola i el sabó a la mà, o omplint garrafes d'aigua que després eren traslladades a la casa particular, on sovint el consum estava tallat.
Fa poc més d'un any un govern nou d'esquerres va arribar al poder, va desterrar el PP a l'oposició i una de les primeres accions que es va proposar, potser a tall simbòlic, va ser recuperar aquelles fonts que el PP havia fet tancar. Era una fórmula ràpida i relativament senzilla de trencar amb el passat i de vendre aires de canvi.
En aquests tretze mesos Badalona ha recuperat alguns sortidors que o bé no existien o bé no rajaven però encara en té uns quants que no es poden fer servir. Segons dades de la regidoria d'Espais Públics, al desembre de l'any passat es van comptabilitzar 252 fonts públiques de les quals 182 funcionaven correctament. Hi havia, encara no fa vuit mesos, 70 fonts espatllades per diverses causes, la principal de les quals és el deteriorament produït pel seu aturament. El mateix inventari fa evident que durant l'era d'Albiol, i fins i tot una mica abans, s'havien retirat del carrer una quinzena de fonts.
Amb l'objectiu d'anar fent funcionar cada cop més fonts amb vista als mesos que fa més calor, entre febrer i juny d'aquest any, segons Espais Públics, van fer desembossar 12 fonts i en van fer reparar i posar en funcionament a través de la brigada municipal unes vint més, distribuïdes per diferents punts de la ciutat.
L'informe de l'Ajuntament també revela que a Badalona hi ha tretze models de fonts diferents, “cosa que comporta dificultats de subministrament de material de manteniment i substitució, explica el regidor Francesc Duran (Guanyem Badalona en Comú). L'edil també revela que en els últims mesos, gràcies a la facturació, s'han descobert “consums exagerats” a conseqüència de diverses fuites. Fins a tretze fonts s'han hagut d'aturar temporalment per resoldre l'anomalia. Paral·lelament, s'ha detectat que quan es tanquen fonts perquè s'han de reparar, hi ha qui sap com accedir a la clau i les torna a obrir. També hi ha qui actua en el sentit contrari: tancant fonts arreglades per interessos diversos.
La voluntat del govern municipal (Guanyem Badalona en Comú, ERC i ICV-EUiA) és aprovar una partida econòmica que permeti recuperar progressivament el funcionament de totes les fonts. En un període de tres anys, o sigui des d'ara fins a final de mandat, es pretén que ragin les 252 fonts públiques de Badalona.
Mentrestant, sembla que s'han mitigat les queixes veïnals. La desaparició de Garcia Albiol del primer plànol de la política local també ha contribuït a aplacar una polèmica que l'exalcalde va liderar en primera persona. La decisió de retirar fonts, traslladada també a altres elements urbans com els bancs públics i les velles escultures del barri de Sant Roc, va despertar defensors i detractors, potser a parts iguals. Un any després, les fonts comencen a recuperar la normalitat.
Francesc Duran té clar que l'únic objectiu del PP va ser “treure de l'espai públic determinats col·lectius” i assegura que l'executiu local “treballa per recuperar totes les fonts com a element de salut a l'espai públic”. Respecte a l'actitud que el govern municipal té vers els incívics, Duran es limita a recordar que l'espai públic “s'ha de cuidar entre tots perquè el vandalisme costa massa diners a la ciutat”.
La discussió s'estén ara a Santa Coloma de Gramenet
La polèmica pel tancament i la desaparició de diverses fonts, estratègicament seleccionades als barris badalonins amb més immigració, va provocar molt de soroll en aquesta ciutat. Al municipi veí de Santa Coloma de Gramenet el govern del PSC i ICV-EUiA van optar per fer tancar diverses fonts però allà la decisió va passar sense pena ni glòria tot i que, en algun cas, podia amagar finalitats molts semblants a les de Badalona.
En els darrers dies, però, Som Gramenet, el principal partit de l'oposició, ha atiat el debat portant al carrer la campanya L'aigua és vida, la font està morta. Ajuntament, torna-li l'aigua. La voluntat és denunciar que algunes fonts en llocs tan concorreguts com la plaça del Rellotge o la rambla de Sant Sebastià no tenen aigua. En aquest cas, però, Som Gramenet no atribueix el tancament a la voluntat d'evitar l'ús incívic d'alguns col·lectius sinó que es limita a recordar que la situació “s'agreuja molt ara en plena canícula d'estiu, quan refrescar-se i beure aigua esdevé una necessitat per evitar cops de calor i, per tant, si no ragen, ens trobem davant un problema de salut pública”.
Som Gramenet ha aprofitat aquesta campanya per mostrar la seva preocupació per “la falta de serveis i de recursos que l'Ajuntament posa a disposició dels milers de famílies de Santa Coloma que durant aquest agost es quedaran a la ciutat perquè no poden fer vacances: centres cívics tancats, biblioteques a mig gas, cap activitat cultural o lúdica per a petits ni per a grans, entre altres”.
