Medi ambient

medi ambient

Sant Adrià i Badalona volen conservar l'escull artificial davant les Tres Xemeneies

Són estructures de formigó que fa temps que estan submergides i s'han convertit en un biòtop marí

El Consorci del Besòs ha tramitat la petició a la Generalitat

Els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Badalona fan plegats el primer pas per a la recuperació ambiental del front litoral de la zona limítrof entre totes dues ciutats, allà on s'està enllestint el desmantellament de les Tres Xemeneies. Han tramitat a través del consorci del Besòs una petició per a la creació d'un parc d'esculls artificials que permetin el manteniment de la biodiversitat marina. La base serien les restes de formigó que ja fa anys que estan enfonsades a la zona, que s'han convertit en un biòtop marí de gran riquesa.

Les obres de desmantellament de la central tèrmica de les Tres Xemeneies han permès observar la gran diversitat biològica del fons marí a l'entorn dels antics pantalans que s'han desmantellat perquè formaven part de la central tèrmica. Durant els treballs de vigilància ambiental, que es van fer mentre durava la retirada dels pantalans, es van detectar les restes submergides del primer pantalà de la central elèctrica, que data de l'any 1913. Es tracta de blocs de formigó on viuen algues, anemones, gorgònies i petits organismes marins que atrauen diferents espècies de peixos i crustacis.

L'existència d'aquesta diversitat d'espècies marines ha portat els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Badalona a sol·licitar el manteniment d'aquestes restes de formigó, que actuen com un escull artificial. El Consorci del Besòs és l'ens que s'ha encarregat de fer la sol·licitud a la Generalitat, que és l'administració que n'ha d'autoritzar el manteniment, consultant prèviament a la demarcació de Costes de l'Estat.

Educació ambiental

El gerent del Consorci del Besòs, Antoni Alarcon, assegura que un cop s'hagi garantit la protecció es pot plantejar fer-hi accions d'educació ambiental per donar a conèixer la biodiversitat de l'espai. Alarcon calcula que de cara a la primavera o, com a molt tard, a l'estiu, ja podria estar garantida la conservació del conjunt. Aquest escull està format per unes restes submergides a una profunditat de més de vuit metres que no interfereixen amb el bany, ja que
per arribar-hi s'hi ha de practicar una immersió. D'esculls artificials també n'hi ha al litoral de Barcelona, des de la zona del Fòrum fins al Port Olímpic.

Una illeta per a les aus de pas

A la zona litoral que hi ha al davant de les Tres Xemeneies també es vol mantenir una petita illa artificial d'uns cinc metres de superfície que està situada a uns 200 metres de la costa. La idea és que l'espai, una resta de formigó dels antics pantans, serveixi de punt de descans per a les aus marines que passen per aquesta part del litoral. La proximitat amb la desembocadura del Besòs i la recuperació ambiental del riu han provocat que l'espai s'hagi convertit en un corredor biològic i en un punt de parada de nombroses espècies d'aus migratòries com ho són el delta de l'Ebre i els aiguamolls de l'Empordà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona