T ot va començar quan, de petit, va tenir una tortuga com a mascota. Des d'aquell moment, el reusenc Enric Pàmies va descobrir una autèntica passió. “Em vaig començar a interessar pel món animal i farà cosa de 10 anys vaig fer una pàgina web” centrada en aquests rèptils, recorda entusiasmat. Era l'època de l'explosió de fòrums i blogs, i de manera “totalment autodidacta” Pàmies va acabar creant el lloc Un Zoo en Casa (2012), en què ha donat cabuda a altres mascotes. Està d'enhorabona, a més, perquè ha superat el milió de visites. Per celebrar-ho, l'autor està publicant continguts diaris al web. “Hi dedico estona, sí, però no em costa perquè és el que m'agrada fer”, argumenta.

No ha creat pas aquest projecte per aconseguir la fama ni treure'n cap rendiment econòmic, però el cas és que Pàmies s'ha convertit en un referent per a la seva àmplia comunitat de lectors. “Sí, em fan consultes i jo miro d'atendre-les”, indica modest. A les fitxes del web, el reusenc hi dona pautes de la cura dels animals, les seves característiques, en quin àmbit geogràfic poden trobar-se i altres detalls. Rep fotografies d'altres usuaris, enceta debats amb els seus seguidors i organitza, fins i tot, concursos. “La majoria dels lectors són de la resta de l'Estat, però de Llatinoamèrica també n'hi ha una bona colla”, descriu a l'hora de dibuixar el perfil de la seva audiència. “Hi ha gent de totes les edats”, diu, però el cas és que cada cop hi ha gent més jove interessada en el món de la natura.

“El web no té cap altre propòsit que promoure la cura adequada dels animals i del nostre entorn”, continua explicant aquest comptable, que, quan arriba el seu temps de gaudi, fa sortides al camp o viatges per descobrir noves espècies. “Encara rai que a la meva dona també li agraden els animals”, fa broma Pàmies. I, a casa, els pares no en van acabar farts, de tanta tortuga? “Bé, a casa meva en tinc unes quantes, però a la bassa dels pares és on hi ha la resta.” Confessa, amb un somriure als llavis, que n'ha aplegat “entre 80 i 90” en aquest temps. Quasi res. “I també tinc un gos”, hi afegeix.

Pàmies és dels que recomana que la canalla tingui una mascota i que els pares facin entendre als petits de casa “que no són cap joguina”. “Els nens que es crien amb animals tenen més respecte per la natura i això és molt positiu”, rebla.