El nombre de captures de coloms a Barcelona es redueix a la meitat en només un any
La disminució de la població de l'espècie en un 67% des del 2007 ha permès arraconar els sacrificis
El consistori assaja l'ús d'anticonceptius amb els ocells
En alguns racons de Barcelona més o menys icònics, com ara la plaça Catalunya, els coloms resisteixen com un element més del paisatge urbà. És, però, una imatge en retirada. Les polítiques preventives i de sensibilització planificades per l'Ajuntament de la capital a mitjà i llarg termini comencen a donar resultats, i han aconseguit reduir en un 67% la colònia d'aquest ocell entre els anys 2007 i 2015, fins arribar a una població actual d'uns 85.000 exemplars. Aquest descens tan pronunciat ha provocat, de retruc, que també hagi caigut el nombre de sacrificis controlats que s'havien de realitzar anualment per estabilitzar la colònia. D'aquesta manera, el 2014 es van fer un total de 670 captures a la via pública, mentre que l'any següent van passar a ser 403. Més concloents, però, són les xifres sobre coloms atrapats, ja que, en el mateix període, es va passar de 38.188 a 19.648. Amb números rodons, un 50% menys en només un exercici de marge. “Amb menys coloms, lògicament, hi ha menys captures”, resumeixen fonts municipals.
Sobre les causes que han dut a aquest declivi, el consistori n'apunta dues. Per començar les campanyes de sensibilització perquè la població no els llanci menjar, i que sembla que comencen a sedimentar. Paral·lelament també s'ha començat a experimentar l'ús de mètodes anticonceptius, com ara la nicarbazina, un producte químic que es barreja amb el blat de moro que es col·loca en dispensadors al carrer. Els seus resultats, fins ara, ha estat més que bons, fins al punt que l'Ajuntament ja es planteja utilitzar-lo com a mètode prioritari de control de les colònies, a davant justament de les captures.
La proliferació que ha experimentat aquesta espècie fins assolir els nivells d'una plaga ha estat un maldecap per a Barcelona. L'alta concentració d'àcids dels seus excrements és un factor d'erosió no només per als elements patrimonials de la ciutat –des de monuments fins a façanes d'edificis– sinó també per al mobiliari urbà o béns privats. Hi ha qui recalca que el dels coloms és també un problema de salut pública. Sobre això, un estudi sosté que el 80% dels que hi ha a la capital catalana estan malalts.
LA XIFRA
Queixes d'entitats proteccionistes
Les entitats de defensa de protecció dels animals sempre han criticat, i amb reiteració, l'ús de tècniques com els sacrificis controlats i no només per una qüestió doctrinal, de concepte, sinó també d'eficàcia. Una tesi que es basa en un estudi històric de l'Agència de Salut Pública de Barcelona que va concloure que, després de vint anys de captures, la colònia local de coloms no només no havia baixat, sinó que havia crescut en un 95%. És en aquesta línia que la comissió de protecció dels drets dels animals del Col·legi d'Advocats va fer públic un comunicat, a principis del 2016, on es criticava que el govern municipal hagués prorrogat el contracte amb l'empresa que fa els sacrificis. En el text també s'esperonava el consistori a fer una aposta ferma per l'ús dels mètodes anticonceptius, com la ja mencionada nicarbazina, que impedeix el desenvolupament de l'ou dels ocells.
