Ajuts per a la reproducció de cranc dels rius gironins

El molí de la Moixina d'Olot és un referent quant a la preservació del cranc autòcton dels rius Fluvià, Muga i Ter. La feina que s'hi fa des de l'any 2004 –les tasques de seguiment, però, fa 25 anys que les duen a terme voluntaris coordinats per l'Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa– és vital per evitar la desaparició d'aquesta espècies de cranc de riu que està amenaçada de mort pel cranc americà i un fong que s'hi associa, al qual els autòctons no són resistents.

La tasca que duen a terme els tècnics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa durant tots aquests anys ha estat possible gràcies a la cessió que l'Ajuntament d'Olot ha fet de les instal·lacions del molí de la Moixina, i dels ajuts europeus del programa Life Potamo Fauna canalitzats a través del Consorci de l'Estany i del Parc Natural de la Garrotxa. Els reforçaments del Life Potamo Fauna, en el qual s'emmarca el projecte de recuperació del cranc de riu autòcton –també anomenat de potes blanques–, es porten a terme en vuit sectors de la Xarxa Natura 2000 de les comarques gironines. El mateix programa subvenciona actuacions de preservació de la tortuga de riu i de les nàiades autòctons. El Life Potamo Fauna ha comportat una inversió d'1,9 milions d'euros durant els últims quatre anys, la meitat dels quals a càrrec de l'administració europea.

En aquest Life, hi participen els centres de tortugues de l'Albera i el de nàiades del Consorci de l'Estany, a part del d'Olot dedicat a la reproducció del cranc de riu. El Consorci de l'Estany actua com a beneficiari coordinador del projecte i en són beneficiaris associats els Amics de la Tortuga de l'Albera, el Consorci del Ter, Forestal Catalana SA, la Generalitat a través de la direcció general de Medi Natural i Biodiversitat i la Universitat del País Basc. També actuen com a cofinançadors Aigües de Banyoles SAU, els ajuntaments de Banyoles i Porqueres, el Consorci Esportiu de l'Estany de Banyoles i la Diputació de Girona.

Ara, amb el final pròxim d'aquest programa, els responsables del projecte de recuperació del cranc de riu temen per la seva continuïtat. Els ajuts han permès contractar dues persones que treballen a la piscifactoria del molí. A més, indirectament, aquest projecte incideix en diverses empreses. Una de les estratègies amb les quals estan treballant és encabir al molí un centre reproductor d'altres espècies autòctones del país que també estan amenaçades de desaparèixer. D'aquesta manera, facilitarien l'optimització dels recursos que poden rebre per dur a terme les tasques de preservació. El cranc de riu autòcton era una espècie habitual fins a final de la dècada dels anys setanta del segle passat.