El sector privat suspèn en adaptació al canvi climàtic
Turisme, indústria i comerç, pesca o mobilitat queden enrere
Només s'ha avançat en la gestió de l'aigua
L'amenaça del canvi climàtic obliga a reaccionar en un doble sentit; per un costat, amb mesures efectives de reducció d'emissió de gasos d'efecte hivernacle i, per un altre i a conseqüència de l'impacte inevitable del clima en el planeta, amb el desplegament de mesures d'adaptació a les noves circumstàncies. Un informe de l'administració catalana sobre el grau d'adaptació dels diversos sectors posa de manifest que l'àmbit privat encara és lluny d'assolir els objectius.
L'informe suposa l'avaluació de l'estratègia catalana d'adaptació al canvi climàtic que es va aprovar el 2012 amb el propòsit de portar a la pràctica 182 mesures en onze sectors d'activitat diferent. El pla ha de ser avaluat en un termini màxim de tres anys.
En el document difós aquest mes de març s'arriba a la conclusió que només el sector de l'aigua ha “avançat satisfactòriament” en els processos d'adaptació, mentre que en altres sectors, com ara l'energètic, el turístic, el de la mobilitat i el de les infraestructures, queda molt camp per córrer.
En el terreny de la concreció es parla de la línia R-1 de rodalies, que transcorre per la costa del Maresme, com una infraestructura especialment vulnerable davant l'embat del canvi climàtic. També s'atribueix al servei deficient de rodalies l'increment de l'ús del vehicle privat, amb la consegüent repercussió negativa en l'emissió de gasos que causen l'efecte hivernacle.
Pel que fa a la pesca, l'informe adverteix que hi ha una disminució de les captures de dos tipologies de peixos tan importants com per exemple la sardina i el seitó, i que la flota catalana encara no s'ha adaptat ni a aquest ni a altres canvis conseqüència del canvi climàtic.
Quan la crisi interfereix en el medi ambient
El Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, presentat el mes de gener passat posava de manifest el descens de les emissions de gasos contaminants durant els anys més durs de la crisi. Menys activitat industrial es va traduir en una millora de la situació, si més no en el costat del medi ambient. Però no totes les conseqüències de la crisi són positives en la lluita contra el canvi climàtic. En l'informe d'avaluació s'adverteix que una de les causes de l'endarreriment dels sectors privats en la posada al dia de mesures d'adaptació ha estat la crisi econòmica que ha obligat les empreses a aturar la inversió en aquest àmbit. També s'observa que es prioritza la política d'evitar la mitigació dels gasos contaminants a la d'adaptació a les noves circumstàncies.
