Medi ambient
Es posen les piles per a la prevenció d’incendis
El 97% dels municipis de la demarcació tenen redactat el pla de franges de prevenció
La conscienciació ha crescut d’ençà dels focs del 2012, però falta molt per fer
Els incendis forestals sempre hi seran i cal conviure-hi
“Hem après la lliçó”, diu Albert Ballesta en referència a les actuacions en matèria de prevenció d’incendis forestals. El director dels serveis territorials d’Interior a Girona fa aquesta afirmació basant-se en unes xifres significatives: el 2012 només set municipis de les comarques gironines tenien aprovat un pla de delimitació de franges de prevenció d’incendis forestals. Avui són 215 els municipis – el 97 % dels 222 que hi ha a la demarcació– que tenen aquests plans redactats. En aquests documents es defineixen les zones on caldrà actuar, les extensions i la presència de nuclis habitats, masies i urbanitzacions. D’entre aquests 215 municipis, 156 (el 70%) ja han acabat la fase de tramitació i tenen definitivament aprovats els plànols. S’ha avançat molt, però encara falta molt per fer perquè aquests projectes s’executin; són pocs els que han començat i per això la presentació d’aquestes dades es va fer ahir a la Jonquera tot destacant que aquest municipi és el que ha reaccionat més ràpidament i el primer que tindrà tota la feina feta aquest estiu.
Com és lògic, els primers municipis que han posat mans a l’obra són els que tenen un alt risc d’incendis, i molts d’aquests són a l’Empordà. Actualment hi ha 40 municipis de la demarcació que tramiten els projectes executius previs al començament d’aquests treballs (el document final en el qual es defineix al detall quin tipus de vegetació hi ha a cada àrea, quins relleus i pendents, quin serà el cost de l’actuació i qui són els propietaris afectats.
Tota aquesta tramitació es beneficia a les comarques de Girona de l’impuls d’un front comú constituït per la Generalitat (conselleries d’Agricultura i Interior), la Diputació de Girona i els consells comarcals, que presten suport tècnic, jurídic i financer per ajudar els ajuntaments a afrontar aquesta tasca. En el cas de la Diputació, els ajuntaments tenen a disposició fins a cinc serveis pensats específicament per a aquesta finalitat. Totes aquestes administracions han organitzat una cinquantena de reunions arreu del territori per explicar a veïns i edils la necessitat –i l’imperatiu legal– de fer aquests treballs. La idea bàsica és que en un context mediterrani com el d’aquest territori i amb les evidències del canvi climàtic cada vegada més presents, els incendis forestals continuaran existint i cal aprendre a conviure amb aquesta realitat. La realització de franges de protecció prop dels habitatges és una peça clau d’aquesta necessària prevenció, perquè una vegada l’incendi ha començat els efectius dels bombers i els serveis d’intervenció sempre seran insuficients. Tot plegat sembla avui una obvietat, però cinc anys enrere, abans dels focs del 2012 a l’Empordà, o no era tan obvi o tots plegats ho havíem oblidat. Enhorabona doncs si hem après la lliçó.
LES XIFRES
Un espai net de 25 metres que cal mantenir
El concepte de franges de prevenció d’incendis forestals és regulat des del 2003 per la llei, que defineix aquest espai com una franja d’almenys dos metres d’amplada entre el bosc i els habitatges (masies, urbanitzacions). Aquest espai ha de ser completament net de sotabosc i s’especifiquen criteris més tècnics, com unes distàncies mínimes d’entre sis i vuit metres entre els arbres. Les franges permeten que una vegada arriba l’incendi a aquest espai, com que ja no troba la quantitat de combustible que va cremant, el foc es mor-hi, fet que permet alliberar efectius dels mitjans d’extinció que es poden dedicar més ràpidament a protegir cases del costat o a atacar directament el foc. La llei també especifica que la responsabilitat de realitzar i mantenir aquestes franges sempre és a càrrec dels beneficiaris, o sigui, dels propietaris d’aquests terrenys. En els casos en què els propietaris no assumeixin aquesta responsabilitat, la llei també dona potestat als ajuntament per realitzar els treballs necessaris i posteriorment passar la nota corresponent al propietari. Es considera que fer aquests treballs té un cost d’entre 1.000 i 1.500 euros per hectàrea, en funció de si el bosc és més o menys dens. Un cop creades aquestes franges, però, la dificultat següent és garantir-ne el manteniment i la continuïtat. Generalment les primeres actuacions s’han de fer amb motoserres i maquinària. Els anys següents, un cop la franja està feta, una bona manera de fer el manteniment és d’obrir aquests terrenys a la pastura de ramats.
La Jonquera, el primer municipi que tindrà la feina feta, aquest estiu
Esteve Carrera
No és casualitat que l’any 2012 es faci servir de referència per valorar l’evolució de la conscienciació dels municipis gironins de la necessitat de realitzar franges de protecció. Tampoc no és casualitat que Albert Ballesta, director d’Interior a Girona; Elisenda Guillaumes, directora dels serveis territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i Lluís Costabella, diputat de Medi Ambient de la Diputació, presentessin ahir aquestes dades a la Jonquera, en presència de l’alcaldessa, Sònia Martínez. L’estiu del 2012 els focs a l’Empordà van deixar un rastre de 13.000 hectàrees de terreny cremades i un balanç de quatre víctimes mortals. L’incendi va començar al Pertús i el municipi de la Jonquera va ser especialment castigat per aquells focs. Però la Jonquera ha sabut reaccionar, ja que ahir tothom va coincidir a destacar que aquest municipi ha estat el més ràpid a actuar i el primer de la demarcació que tindrà tota la feina enllestida aquest estiu, abans de la data del 15 de juny, quan s’hauran d’aturar aquest tipus de tasques (no es podran reprendre fins al 15 de setembre).
“Si els focs del 2012 van deixar una cosa palesa, és que l’autoprotecció era un tema pendent. Ens vam posar en marxa i avui ja és una realitat”, diu Martínez. Malgrat que l’obligació d’aquests treballs recau sobre els propietaris, l’Ajuntament de la Jonquera va considerar que era una actuació prioritària i s’ha fet amb recursos municipals i amb l’ajuda de la subvenció sol·licitada al Departament d’Agricultura de la Generalitat. En total són 33 hectàrees de franges que seran netejades al terme de la Jonquera, i el cost total de l’actuació serà de vora 30.000 euros.
En aquesta primera fase el cost és assumit per l’Ajuntament (i la subvenció de la Generalitat), i no es cobrarà als propietaris. Amb vista a l’any que ve s’estudia com encabir en les ordenances fiscals una taxa per garantir la continuïtat de l’actuació.
