El govern estatal clausura Garoña per discrepància tècnica i pressió política
Els socis Iberdrola i Endesa no s’han posat d’acord sobre la conveniència de mantenir la central nuclear
El País Basc, Navarra i els ecologistes, en contra
La central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos) es tancarà definitivament arran de la decisió del govern espanyol de no autoritzar la sol·licitud de renovació de la llicència d’explotació de la planta, segons va anunciar ahir el ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, una setmana abans del venciment del termini perquè l’executiu prengués posició. Aquesta nuclear és la més antiga de les set que hi ha a l’Estat i va acabar l’activitat el 16 de desembre del 2012, després d’haver operat 42 anys i mig.
El ministre va explicar que l’ordre ministerial establirà la “denegació” de la continuïtat de l’explotació, perquè les “circumstàncies actuals” no garanteixen prou certesa, amb relació al rebuig a l’obertura que han expressat tots els grups polítics de l’oposició, i també per les discrepàncies sobre l’esmentada sol·licitud manifestades per Iberdrola i Endesa, els dos socis de Nuclenor, l’operadora de la planta nuclear.
La decisió s’ha pres sis mesos després que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) emetés, el febrer passat, un informe favorable a la renovació de la llicència d’explotació sense una data determinada. Un cop emès l’informe, la pilota va passar a la teulada del govern, ja que Iberdrola i Endesa, que es van reunir a l’abril, no es van posar d’acord sobre si volien desistir o no de posar un altre cop en marxa el reactor burgalès fins al 2031.
Si així hagués estat, Garoña s’hauria convertit en la primera central nuclear a arribar als 60 anys d’operativitat i hauria obert el camí a la resta de centrals de l’Estat que s’acosten als 40 anys de vida útil, en ple procés del govern espanyol per definir el seu model energètic per al futur.
No obstant això, la planta, que tenia permís d’explotació fins al 6 de juliol del 2013, va deixar de produir electricitat vuit mesos abans, el desembre del 2012, com a conseqüència d’un nou impost sobre el combustible que Nuclenor va estimar que li suposaria un cost inassumible. El maig del 2014, però, l’operador va presentar una sol·licitud per poder operar fins al 2031. Des d’aleshores, els dos socis no es van posar d’acord sobre la conveniència de reobrir Garoña. Endesa maldava per la reobertura i el manteniment de la font energètica, però Iberdrola en defensava el tancament argumentant que la continuïtat era econòmicament inviable.
El govern estatal va obrir el juliol passat un termini perquè els interessats presentessin al·legacions al procés. Finalment, van presentar al·legacions favorables a la continuïtat la Junta de Castella i Lleó i l’Associació de Municipis d’Àrees Nuclears (AMAC), mentre que les contràries les van presentar les ONG Greenpeace i Ecologistes en Acció, així com el País Basc i Navarra.
Coherència econòmica o precedent energètic
Iberdrola ha considerat “coherent” la decisió del govern de denegar la sol·licitud de renovació de la llicència d’explotació de Garoña, ja que “no afecta ni la seguretat del subministrament elèctric a l’Estat ni el preu de la llum que paguen els consumidors”. Iberdrola defensa des de fa més d’un any i mig el tancament de la instal·lació, ja que considera que, “tot i ser segura des del punt de vista tècnic, la continuïtat era econòmicament inviable”.
Les organitzacions ecologistes van celebrar ahir aquest anunci, ja que hi veuen una porta oberta per posar fi a l’energia nuclear a l’Estat.
Endesa, en canvi, va assegurar que “en cap cas és un precedent ni una referència per a la viabilitat tècnica i econòmica de la resta de centrals nuclears”.
