Medi ambient
Sant Feliu vol activar les microreserves marines
El municipi i la Fundació Mar custodiaran dues zones marines per al bioconeixement (ZMB) a cala Vigatà i la Volta de l’Ametller
Els centres de busseig demanen que s’hi prioritzi l’abalisament de seguretat
L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, amb el suport de la Fundació Mar, custodiaran, arran d’un acord subscrit amb la Generalitat, una superfície de mar de 38,35 hectàrees que ha quedat repartida entre dues noves zones marines per al bioconeixement i custòdia de la biodiversitat (ZMB). El conveni entre les tres parts té una vigència inicial de tres anys, prorrogables, i la figura de protecció ambiental s’adopta com a fórmula de rang inferior –però possibilista– de reserva marina a petita escala.
La reivindicació d’una reserva marina al litoral guixolenc fa gairebé dues dècades que s’arrossega, però després que la crisi frustrés els plans de la reserva de les illes Formigues i deixés sense control efectiu la de ses Negres, a Begur, el consistori va decidir donar un enfocament menys ambiciós al pla inicial, tot limitant la preservació a dues zones costaneres –14,71 hectàrees de mirall d’aigua a llevant del nucli urbà, a cala Ametller; i 23,74 més a ponent, des de Port Salvi fins a cala Vigatà–. El regidor de Medi Ambient, Salvador Calabuig, explica que entre les accions prioritàries hi haurà la cartografia submarina dels dos àmbits, la posada en marxa d’un grup de treball –amb presència de la confraria de pescadors i el Club Nàutic locals– i un reforç de l’abalisament i les boies ecològiques –sense impacte en els fons de posidònia– per al fondeig d’embarcacions sense ancoratge.
En aquest sentit, la regidora de la CUP, Elena Delgado, ha presentat diverses preguntes per escrit amb vista al ple d’aquest mes. I Fran Gómez, del centre de busseig Piscis Diving, insisteix que el reforç de l’abalisament és necessari per garantir la seguretat dels bussejadors davant la presència d’embarcacions de nàutica i pesca recreativa.
LES XIFRES
La figura de la reserva, a la recambra
El regidor Calabuig admet que ara mateix la reivindicació de la reserva marina guixolenca seria inviable, per bé que tampoc la volen abandonar i prefereixen deixar-la en suspens perquè “la Unió Europea vol impulsar més reserves i al voltant de la península Ibèrica no n’hi ha gaires”, de manera que la candidatura i els treballs fets fins ara es podrien recuperar en cas necessari. L’avantatge de la reserva és que estalviaria diners al municipi, que ha previst d’entrada una despesa inicial de 17.000 euros per posar en marxa les primeres accions de les dues ZMB. La major part es destinarà a la cartografia submarina, però també hi ha el projecte d’enfonsar biòtops modulars per al desenvolupament i control de la fauna submarina, en què la Fundació Mar ja disposa d’un inventari força desenvolupat de les espècies autòctones que s’hi poden observar.
Pel que fa al control efectiu de l’accés i l’eradicació d’ancoratges prohibits, Calabuig aposta pel reforç del patrullatge compartit entre Creu Roja –que disposa d’embarcació– i agents de la Policia Local amb competència sancionadora.
