Medi ambient

JAUME RAMON

PRESIDENT DEL GRUP D’ECOLOGIA I MEDI AMBIENT DE TÀRREGA

“La transformació agroforestal està eliminant biodiversitat”

Ressorgida fa poc, la històrica entitat targarina denuncia que les obres del reg del Canalet s’han fet sense cap permís. Treballa en la recuperació de la vegetació dels camins i les banquetes

El GEMA és una entitat històrica de Tàrrega i ara l’han reactivada.
Sí, es va fundar el 1988, a partir d’una descoberta de terrenys erms comunals al terme, els de la Calafa. Un grup de gent es va constituir per reforestar-los. És una zona amb vegetació estèpica, però es va regar i s’hi van plantar alzines. Després d’uns quants anys actuant-hi, la natura es va demostrar més forta i a mesura que s’anava plantant, s’assecava. Ens vam adonar que aquest espai, ell sol i sense fer-hi res, té un gran valor ecològic, amb una vegetació molt ben adaptada a la duresa climàtica del lloc.
El lloc està protegit?
No, però és de propietat pública i no s’hi fa res. Per tant, es conserva d’una manera totalment natural. Des del GEMA, parlem amb botànics perquè ens assessorin i la conclusió és que deixem la natura sola, perquè tal com està l’espai és un niu d’espècies vegetals que val la pena mantenir sense intervenció humana.
Per què ressorgeix l’entitat?
La reactivació actual del GEMA arrenca per un seguit d’actuacions al nostre parer molt agressives a la llera de riu Ondara, després de la riuada de fa un parell d’anys.
Què s’hi va fer i com ha respost l’ACA a les vostres demandes?
Un moviment de terres i una neteja, entre cometes, de la llera del riu que va destrossar tot el que havia fet el GEMA i altres entitats quant a replantació. Es van retirar els llots, tot abocant-los sobre espais amb vegetació de ribera. Vam reclamar la titularitat pública de la llera del riu, que per llei és també un espai natural protegit. Hem posat sobre la taula que no es poden fer actuacions sobre la llera sense cap notificació a l’ACA, la CHE o l’Ajuntament. En aquest cas, es van fer sense cap consulta tècnica ni autorització a aquests organismes. Demanem que darrere totes les actuacions hi hagi sempre un criteri científic, urbanístic i ambiental.
Recentment, han presentat una queixa a l’Ajuntament per l’actuació sobre uns marges. Quina és la problemàtica?
Una de les majors preocupacions que tenim és la transformació de l’espai agroforestal, aquí i a tot el país. No sols a causa del canal Segarra-Garrigues, sinó per altres canvis en els cultius que estan provocant unes transformacions molt bèsties de l’entorn agrari. Les tales indiscriminades, rompudes i replanacions de terres provoquen la desaparició de factors i entorns decisius per a la biodiversitat, a més d’un canvi en el paisatge. Ara quan s’actua sobre els camins ja no s’arreglen, sinó que se n’elimina tota la vegetació de les vores.
És per una qüestió de costos?
No porta cap a res, però l’única explicació és la comoditat de circular pels camins amb maquinària cada cop més grossa sense res que els faci nosa. Es destrueix la vegetació amb maquinària que arrossega i tritura, i deixa la vegetació malferida perquè no es recuperi. S’emporten lledoners, ametllers, alzines, esbarzers, matollar... L’Ajuntament és el titular dels camins, que són de domini públic. Per tant, no s’hi pot actuar sense el seu permís. Li hem demanat que faci valdre els seus drets, perquè les actuacions comptin amb un informe ambiental que determini com s’han de fer. El regidor s’hi ha compromès. Veurem què passa.
I parlant de tales d’arbres, com valora l’actuació del canal d’Urgell a les banquetes?
És una pèrdua històrica, natural i paisatgística tremenda. Aquí, però, el canal Segarra-Garrigues actua en sentit invers: tenim la seva autorització per reforestar les parcel·les sobrants del canal. Hi hem plantat alzines i llavors d’altres espècies per veure com funciona. Hem començat en una petita zona. És un projecte a mitjà i a llarg termini, però els camins han de tornar a ser de la gent. I perquè això passi s’han de recuperar els arbres i la vegetació dels marges. Costarà molt, però s’ha d’intentar.
Com afronta el sector agrari aquest recanvi de conreus i obres de canals, des del punt de vista mediambiental?
Mentre que el canal el Segarra-Garrigues fa les coses ben fetes en aquest àmbit, les actuacions de modernització del reg del Canalet a Tàrrega s’han portat a terme sense la supervisió tècnica mediambiental de cap administració. No s’han demanat els corresponents permisos, sigui per actuacions en zona ZEPA o en les que estan protegides per la normativa urbanística de l’Ajuntament de Tàrrega. Com ara zones forestals que no es poden tocar, però passen els regants del Canalet i se la carreguen sencera. Volem que el consistori faci complir la normativa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia