Medi ambient

DOLORS GARCIA

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ PROTECTORA D’ANIMALS DE L’ANOIA (APAN)

“L’objectiu de l’APAN és tancar les seves instal·lacions”

L’entitat fa més de vint anys que treballa a l’Anoia. La seva presidenta assegura que seria una bona notícia haver de plegar perquè voldria dir que no hi hauria abandonament d’animals

En quina situació està la protectora?
En aquest moment estem bastant bé. Hem passat un any 2017 molt dolent però ara està millor. Ara en total potser tenim uns 150 animals, que està bé perquè és important mantenir un nombre que tu puguis assumir econòmicament i pel que fa a l’espai perquè ells tinguin una bona qualitat de vida. No és qüestió de tenir un magatzem d’animals. No estem saturats com ho estàvem el 2017.
Què va passar el 2017?
Vam tenir dos comissos de síndrome de Noè. En aquests casos t’entren vint o trenta animals de cop, i llavors et trobes amb aquesta entrada massiva i amb una problemàtica psicoanimal molt important. Hem trigat un any a refer aquests animals psicològicament i que puguin marxar en adopció.
Com funciona l’APAN?
Establim convenis de recollida i manteniment amb diferents administracions locals tant de la comarca com de fora. Portem moltíssims municipis però afortunadament es recullen pocs animals. La primera pregunta que fem és de quina quantitat anual d’animals parlem. Perquè depèn de la quantitat no podem assumir-ho. Entren més diners però no compensa perquè tens més despesa veterinària, de menjar, de llum...
És important que les instal·lacions siguin àmplies?
Sí, tenim clar que desafortunadament els animals de l’APAN excepte en el cas dels cadells, passaran molt temps aquí. I han de tenir una bona qualitat de vida. Mai no serà com amb una família, sens dubte, però intentem cuidar-los tan bé com podem.
Això passa perquè costa que s’adoptin animals adults?
Sí. Fa vint anys que existeix l’APAN, i en aquests vint anys hem vist canviar la consciència social moltíssim. Recordo al principi que venien caçadors que volien gossos per caçar. Els responíem que no i sempre teníem una mala resposta. Ara ja no. Venen menys i ja no hi ha mala resposta. També hem notat un canvi molt important en les adopcions de gossos amb necessitats especials. Les xarxes socials han fet un feina magistral per aquesta consciència social que les administracions no han fet. Ara un gos que li falta un ull i només té dues potes l’adopten. On no ha canviat encara és en els gats. Si ja són adults és molt difícil que els adoptin. Si no els adopten amb tres mesos, els gats estaran aquí anys i panys. Per això tenim una cura especial del seu espai. El gos té més possibilitats.
Amb l’abandonament també ha canviat la consciència?
És complicat saber si ha canviat o no perquè no hi ha veritablement cap estudi que et digui les xifres exactes. Podríem dir que qui abandona, segueix abandonant, però ara es veu més. Ara molts municipis demanen als ciutadans que si veuen un animal abandonat el porti a l’ajuntament, i la gent ho fa.
L’APAN, quants animals abandonats rep en un any?
El 2017 vam rebre uns 600 animals abandonats. És moltíssim. Vol dir que en un any 600 famílies han llençat el seu animal de companyia al carrer.
Per què passa això?
És molt senzill. Això passa perquè hi ha una tradició, uns costums i unes maneres de fer. Això es pot canviar per la via legal, que fa que canviï la consciència social. En aquest cas, la consciència social va per davant i ni així s’està aconseguint res. Catalunya té una legislació pionera de protecció dels animals dels anys vuitanta que no es porta a la pràctica. Nosaltres trobem un gos que té xip, s’identifica el propietari i no passa res. Així no canviarà res.
El que demana són multes?
No serveix de res tenir una llei si després no s’aplica. El problema és que caldria posar una multa important a una persona que abandona un gos amb xip. Però ara no passa res.
Que un gos o un gat sigui un regal de Nadal, és un problema? El fet d’usar-los com a objecte?
És clar. Però és així perquè la llei els considera un objecte. Ara crec que s’ha canviat, ara fa un mes. Si s’entén l’animal de companyia, que és un ésser viu, com un objecte, passa el que passa. Tu tens un animal, te’n vas de vacances. Per què has de pagar una residència si el pots abandonar, no et passarà res i quan tornis pots tenir un cadell? Cal canviar la mentalitat de la gent. Ha crescut la consciència social però també ens trobem que les velles glòries encara hi són.
Què cal fer per canviar-ho?
L’administració hauria de posar-se les piles i veure què vol el ciutadà. Hauria de fer unes lleis efectives, actuals i serioses. L’abandonament alguna dia s’acabarà, ho tinc claríssim, però que puguem dir que millorem. Cal que tots els animals estiguin xipats i cada vegada que es trobi un animal abandonat, que es multi. Si una persona no pot seguir tenint cura d’un animal, ho ha de resoldre d’una altra manera, no llençant l’animal al carrer. També haig de dir que mentre estigui permès que hi hagi empreses que es dediquin a la recollida d’animals no anirem enlloc. D’on treuen els beneficis aquestes empreses? Dels animals. No sé com s’ho fan però d’algun lloc surt: del personal, veterinari, alimentació o manteniment de les instal·lacions. L’objectiu de l’APAN és tancar les instal·lacions, perquè voldrà dir que no fem falta. I espero veure-ho.
Com es finança l’APAN?
Les administracions per la tasca que fem com a ONG no donen absolutament res. Entren diners a través dels convenis perquè els ajuntaments paguen cada vegada que entra un animal. Paguem per un servei entre cometes. També entren diners a través dels apadrinaments i per les adopcions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió

Transformació pel canvi climàtic: Catalunya hi serà

Conseller de Territori i Sostenibilitat

Comencen a muntar l’esquelet per reconstruir el pont del Dimoni de Girona

girona

El Pallars es mobilitza contra la mineria al parc natural

ISIL

Renovació a Palamós de l’enllumenat del darrer tram del passeig marítim

palamós

El centre tecnològic arrenca amb força al viver de Calonge

calonge i sant antoni

Tallen el pal d’una senyera, a Palamós

palamós

La Generalitat recela del pla d’habitatge públic de Colau

barcelona

Acord entre confraries per regular la pesca de la sèpia

L’ESCALA

Cobriran la pista poliesportiva de Fontajau de Girona

girona