Medi Ambient
Una platja blindada
La pèrdua de sorra a la platja de Sant Antoni de Calonge pels corrents i els efectes dels temporals fan necessari construir dos espigons per protegir-la
Quaranta anys després de la seva construcció, els espigons en forma de T han quedat superats, però veïns i Ajuntament acorden mantenir-los perquè són un actiu
S’actuarà a la zona des Monestrí i Palamós, on es construiran dues noves grans estructures
La badia de Palamós ha canviat molt al llarg dels darrers cent anys. I no només canvis associats al creixement urbanístic. La millora i ampliació del port comercial de Palamós ha comportat una alteració dels corrents que ha provocat la pèrdua de sorra d’una part molt important de la platja de Sant Antoni de Calonge, a més de destrosses pels temporals i, finalment, l’acumulació de sediments a la zona portuària. A finals de la dècada dels anys setanta del segle passat, es va decidir fer una intervenció que, a més, va tenir un notable impacte en la fesomia de la badia i de la platja de Sant Antoni: la construcció dels característics espigons en forma de T, que havien de ser una solució. Però, i és una realitat, quaranta anys després de la seva construcció, i amb la continuada pèrdua de sorra més els devastadors efectes de grans temporals, ara, finalment, cal una nova i potent intervenció.
La setmana passada, l’Estat va anunciar la contractació de la redacció del projecte per construir dos espigons al sector des Monestrí i Palamós, que han de blindar la platja de Sant Antoni. A més, aquesta es beneficiaria, si més no ara per ara, de mantenir els espigons en forma de T. L’alcalde, Jordi Soler, explica que s’ha estat treballant intensament durant anys, amb visites continuades al Ministeri de Medi Ambient i Agricultura, per defensar la necessitat del projecte. Soler destaca que la preocupació va més enllà de la mateixa platja, perquè els temporals afecten fins i tot el passeig: “L’Ajuntament va encarregar un estudi de batimetria per buscar una solució. Això va ser el 2013, i ara, finalment, podem dir que la intervenció realment avança amb la redacció del projecte.” Segons Soler, l’objectiu del nou projecte és “també poder mantenir una amplada de platja prou gran perquè els temporals no afectin el passeig”.
Aquesta és una actuació necessària que neix, segons Soler, de l’evolució de la badia de Palamós, Calonge i Sant Antoni, i especialment per l’ampliació del port de Palamós, entre d’altres, que han provocat canvis en el funcionament de la sorra a la badia. Tot plegat ha generat que els espigons actuals de Sant Antoni no facin bé la funció de protegir el passeig i de preservar la sorra de la platja.
La gran problemàtica es genera quan el sistema de platges de la badia es troba en desequilibri i provoca un fort retrocés d’erosió de la platja de Sant Antoni i una acumulació, en forma de sediments, als encontorns del port de Palamós. La inestabilitat de la platja està produïda, segons aquest estudi encarregat per l’Ajuntament, pel port de Palamós, ja que el seu dic d’abric genera una gran difracció en la meitat est de la zona d’estudi i produeix un gir de la platja. A més, també afecta la Llosa, un promontori submarí –on hi ha la boia de senyalització– al mig de la badia, amb la part superior a uns 6 metres de la superfície i la més profunda a uns 33 metres. La part baixa de la Llosa produeix concentració d’onatge dirigit cap a la platja de Sant Antoni, que és la zona més erosionada i la que pateix onades més grans. La Llosa, a la pràctica, fa com si es tractés d’un gran concentrador d’onades, que les apunta i les dirigeix cap a la platja de Sant Antoni, especialment cap a la zona del restaurant can Simon. D’altra banda, les estructures construïdes històricament a la platja no tenen ja ni les dimensions mínimes per assegurar la seva estabilització.
La proposta de mantenir els actuals espigons de la platja de Sant Antoni es va sotmetre a consulta el 2013, en què es van proposar dues alternatives per solucionar els problemes que causen els temporals a la façana marítima. Les dues opcions proposaven construir dos espigons nous, de què una part aniria submergida: una amb espigons a cada extrem i una segona que és la que es fa (vegeu gràfic). La gran diferència entre una proposta i l’altra va ser mantenir o desmuntar els actuals espigons en forma de T. La majoria de les persones que van assistir a la jornada van donar suport a la proposta de mantenir els espigons actuals, després d’escoltar les explicacions tècniques de Raúl Medina, director de l’Institut d’Hidràulica Ambiental de Cantàbria i director de l’equip que va portar a terme els estudis per trobar una solució per al problema de la platja de Sant Antoni.
Les dues noves estructures
La proposta detallada per l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria, Estudi de dinàmica litoral de la platja de Sant Antoni i es Monestrí, planteja actuar ampliant el dic que hi ha a la desembocadura de la riera Aubi i el que hi ha a la platja de Palamós, i desmuntar el que es troba entre la riera Aubi i l’espigó de l’Amistat.
Per al de la riera Aubi, que es va construir l’any 1987, es proposa restaurar-lo i prolongar-lo amb dos trams. El primer forma un dic corbat emergit i d’uns 150 metres, que és una prolongació de l’actual espigó. Aquest dic es restaurarà i es prolongarà fent una corba en direcció a Palamós. Aquesta part és emergida. El mateix dic tindrà també una part submergida, en línia recta, d’uns 70 metres.
L’altre dic, a la platja de Palamós –a la caseta de socorrisme–, es proposa prolongar-lo amb un dic semisubmergit que estaria corbat en direcció a Sant Antoni. La proposta preveu reparar els 100 metres d’espigó existents i prolongar-lo 120 metres més emergit. Aquest dic es culminaria prolongant-lo encara 100 metres més sota l’aigua. L’estudi ja proposava aquestes actuacions, així com l’aportació del volum de sorra necessari per tenir una platja amb un ample de com a mínim 50 metres.
