Medi ambient

PERE OLIVART

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ LA BANQUETA

“El sentiment de preservació creix, però els arbres fan nosa a alguns”

Entitat pionera en la defensa de les banquetes del canal d’Urgell, espais de patrimoni natural i arquitectònic, que encara pateixen atacs. Estan protegides, però la normativa no es fa complir

Quin treball fa La Banqueta de Juneda, i per què va néixer?
La Banqueta es va fundar el 1991, arran de la preocupació de veure com en trams propers del canal d’Urgell desapareixien arbres, a causa de les obres de revestiment del canal. S’optava per col·locar peces de formigó armat, que destrueixen l’arbrat. A l’entitat fem entre sis i deu tasques de desbrossament i podes dels arbres cada any, entre altres activitats.
D’alguna manera, tenen en custòdia el tram de la banqueta del canal a Juneda, uns 13 quilòmetres. És dels pocs llocs on està protegida, no?
Sí i on millor es conserva. La protecció va venir arran de la constitució de la nostra associació, quan es va aconseguir que el Consell Comarcal de les Garrigues declarés la banqueta bé cultural d’interès local, al terme de Juneda. També té la mateixa protecció a les Borges Blanques, i a Vallfogona de Balaguer està inclosa dins el POUM. L’interès per protegir aquests espais es va incrementant, i hi ha altres municipis, com ara Bellcaire, que estan en tràmits per protegir aquests espais naturals i patrimonials.
Els treballs que fan de manteniment no haurien de ser a càrrec dels propietaris, el Canal d’Urgell?
Nosaltres creiem que en som els gestors. És cert que el canal té com a finalitat regar, però les banquetes són espais de gaudi, que molta gent usa per passejar, caminar, fer esport... Podrien destinar els propietaris més recursos per mantenir-les? Sí. Però la implicació de l’entitat també és una manera d’involucrar la gent en la seva preservació, amb la realització d’aquestes activitats. D’altra banda, el canal tampoc inverteix per conservar elements arquitectònics històrics, com les casetes i elements de les séquies, que s’estan degradant. És contradictòria la seva catalogació com a patrimoni, però a l’hora de defensar-les, acabem sent nosaltres els que premem l’accelerador. Des de les administracions públiques promouen rutes turístiques, però encara costa que s’hi involucrin. Tot i que cada cop menys.
Per què costa? Hi ha temor d’enfrontar-se amb els regants?
Afortunadament, la visió que es té de les banquetes va canviant i es té més en compte la preservació dels arbres. Veiem que l’Ajuntament de Juneda hi va posant una mica més, i des del Consell Comarcal també, però són passos de formiga encara.
Què li reclamen al Canal d’Urgell? La substitució d’arbres s’ha aturat o continua?
Ara mateix no tenen cap projecte sobre la taula que ens faci entendre que, en els propers anys, hi pugui haver més actuacions d’aquest tipus en el tram de Juneda. Però el cert és que la Casa Canal continua apostant per estructures de formigó armat per revestir el canal. Sembla que s’ha oblidat d’altres sistemes més respectuosos per l’arbrat i la fauna. Com ara projectar formigó damunt de la llera, que millora molt la impermeabilitat de la llera i, alhora, permetia la supervivència de l’arbrat. Però ho han deixat de banda i aposten pels calaixos de formigó armat, que és incompatible amb la supervivència dels arbres.
El setembre passat, la junta del Canal d’Urgell va assegurar que no pensava modificar aquesta política. Des de la plataforma Canal Viu, s’aposta també per una protecció més global de les banquetes, via parlamentària. Hi estan d’acord?
El curiós del cas és que hi ha figures legals que ja atorguen protecció a les banquetes. A més de les de bé cultural d’inte-rès local, hi ha el pla territorial de les Terres de Ponent de la Generalitat, i estan incloses en rutes turístiques de la Diputació de Lleida i del Consell Comarcal. Malgrat això, quan es decideix fer una actuació, tot això no es té en compte.
Aleshores sols queda la pressió popular o la denúncia judicial?
Sí. I intentar que la gent s’involucri més a preservar-les. El seu ús és molt gran, però a l’hora de mobilitzar-se per defensar-les, costa.
Recentment han fumigat i matat 16 moreres que van plantar fa tres anys. Creuen que és un conflicte directe amb l’entitat?
De moment, no hem obtingut cap tipus de resposta de la denúncia presentada als Agents Rurals. Esperem que s’estigui investigant, en trobin el responsable i que es faci càrrec de la replantació. Volem pensar que no és una agressió directa contra nosaltres, sinó més una qüestió de poca sensibilitat ambiental. És un lloc que queda allunyat, on també hi ha canyes, i cada any hi anem un parell de cops a fer-hi tasques. No és el primer cop que passa una cosa d’aquestes, tot i que semblava que en els darrers anys s’havia frenat. Hem viscut casos d’herbicides, tallar rebrots, cremes a prop del arbres, etc. El sentiment de preservació s’estén, però encara hi ha gent a qui els arbres del canal els fan nosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un milió i mig d’euros per connectar Castell i Palamós

pALAMÓS

Girona va per feina amb el TAV

girona

Els empresaris garrotxins i empordanesos demanen desencallar Logis Empordà

Figueres

Tallen per obres el pas a nivell del passeig Ragull, a l’accés al centre de Ripoll

Ripoll
MEDI AMBIENT

Capturen l’os Goiat per canviar-li les bateries del GPS

Platja d’Aro fa 16.000 serveis a les platges durant aquest estiu

castell-platja d’aro
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Molts núvols i ruixats dispersos

Barcelona

El Ripollès reclama a l’ACA un permís urgent per netejar rius

Ripoll

Aborden la reforma del carrer Codolar de l’Escala

FIGUERES