Medi ambient

Les línies elèctriques maten més de 600 aus

La fiscalia investiga si la Generalitat i les companyies apliquen la norma per evitar l’electrocució d’ocells protegits

Els Agents Rurals n’assenyalen les reincidents però admeten que el nombre pot ser més elevat

Consten 28 àguiles marcenques i 209 cigonyes, electrocutades

Catalunya ha registrat més de 600 aus mortes per electrocució o per col·lisió amb torres i línies elèctriques en els darrers tres anys. La majoria són rapinyaires protegits i en perill d’extinció, com ara l’àguila marcenca. Aquesta xifra negra ha estat detallada pel Cos dels Agents Rurals al fiscal del servei de Medi Ambient de Barcelona, Antoni Pelegrín, que des de principi d’any ha iniciat una investigació per tal de determinar si la Generalitat i les companyies elèctriques compleixen la normativa existent pel que fa a la protecció de l’avifauna del nostre país.

Els experts han qualificat l’electrocució d’aus protegides com un dels problemes ambientals més greus que actualment té Catalunya, juntament amb la contaminació atmosfèrica. Les diligències de la fiscalia poden derivar en denúncia si es detecta un delicte contra la fauna salvatge per electrocució.

En la documentació aportada, la direcció general dels Agents Rurals, que depèn del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, detalla que ha obert 580 expedients de punts negres, alguns d’ells “reincidents”, que sumen unes 640 aus mortes a Catalunya, entre els anys 2015 i 2017. Hi consten: 209 cigonyes, 91 aligots, 76 voltors, 51 ducs, 28 àguiles marcenques, 16 àguiles cuabarrades, dues àguiles daurades, entre d’altres. Aquesta xifra es considera “una petita part de la real”, ja que els rurals es van movent pel territori.

Les aus es posen sobre els suports i quan estiren les ales toquen alguna part electrificada o una altra fase de tensió, s’electrocuten i moren. Fins i tot, els rurals han trobat algun rapinyaire amb una serp a la boca, que és la que li ha transmès el corrent.

L’any 2008, el govern espanyol va establir, a través d’un reial decret, les mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i electrocució en línies elèctriques d’alta tensió. Hi fixava que el ministeri n’assumiria les despeses, fet que va relaxar, encara més, les inversions de les companyies. A més, les bases reguladores de les ajudes no es van aprovar fins a l’any 2017, i s’estableix que les companyies han de posar les proteccions i després se’ls hi paga.

El decret estatal indica que cada comunitat ha de fer un inventari de les zones amb més risc. La Generalitat va fer una resolució el 2012 en la qual detallava les línies perilloses per als ocells, que el 2013 va acotar a suports perilloses i no trams sencers. Ara el fiscal Pelegrín vol aclarir si la Generalitat ha exigit a les companyies un pla d’adaptació de les seves línies. A l’Estat espanyol –on es registren 33.000 aus mortes per electrocució a l’any–, només consten sancions econòmiques pel govern de Castella-la Manxa i ratificades pel Tribunal Superior de Justícia d’aquesta comunitat. El 2016 va validar la sanció a Iberdrola de 100.000 euros i una indemnització de 64.860 euros, el valor actualitzat de l’àguila cuabarrada electrocutada en zona protegida a Albacete.

El fiscal, a més de demanar informació a la Generalitat, també ha ordenat al Cos d’Agents Rurals que li comuniquin tots els atestats que realitzen d’ofici quan mor un ocell electrocutat. La situació no ha millorat. Només a la primavera passada ja s’han detectat setze nous casos, com ara un mussol, un duc, o una àguila cuabarrada o perdiguera, segons els atestats.

Els Cos d’Agents Rurals també comunica de forma immediata la incidència a la companyia elèctrica perquè prengui mesures. Endesa, que té el 90% de les línies d’alta tensió al territori català, informa a El Punt Avui que no té un pla d’adaptació concret dels suports i línies perilloses per a les aus. Assegura que es “van corregint” suports i línies “de mica en mica”, a mesura que els Agents Rurals els alerten d’una electrocució, la qual –indiquen– també provoca talls del servei als clients fins que no es troba la incidència, i quan s’ha de fer alguna millora de la línia, s’aprofita per posar carcasses aïllants.

Endesa detalla que, en el seu pla de conservació de la biodiversitat, realitza accions pioneres. L’any 2014 va iniciar un pla pilot i va col·locar uns 300 dispositius salvaocells a la part central d’una línia de 110 kV que va de la central hidràulica de Camarasa fins a Cervera, aprofitant la seva renovació. El tram està en una estepa propera a una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). I, l’any passat, la companyia va adquirir un dispositiu làser, valorat en 5.000 euros, que ha cedit al Centre de Fauna Salvatge de Vallcalent, a Lleida, perquè amb aquesta tecnologia innovadora d’aplicar llum làser a la zona afectada es facilita el procés de cicatrització i recuperació de l’animal electrocutat. Es troben pocs ocells vius, però.

Les zones de Lleida i de les Terres de l’Ebre concentren la major mortalitat de rapinyaires ja que en aquesta zona hi ha parcs naturals, tot i que les aus busquen menjar en zones com ara abocadors. Així, el cementiri d’aus electrocutades el lidera la comarca de la Noguera, amb 116 rapinyaires en els darrers tres anys. La segueix el Montsià, amb 87 aus; el Baix Ebre, amb 56; el Segrià, amb 39, i el Bages, amb 26 aus mortes.

L’entitat ecologista Ipcena va denunciar el febrer del 2017 al Departament de Territori i Sostenibilitat la mort de diversos rapinyaires per electrocució en una línia de mitjana tensió d’Endesa, en el tram entre Soses i Aitona. Reclamava que s’adaptessin les línies o una sanció. Certament, els rurals, en el seu llistat, recullen que aquesta zona del Segrià té “línies i suports reincidents”. També han escrit “tram molt reincident!!!” a la granja Astorà al Baix Ebre.

I a tot Catalunya hi hagut episodis esfereïdors de mort en grup d’aus migradores com són les cigonyes. Algunes d’elles estaven anellades a Suïssa, Suècia i Sant Sebastià. Per exemple, els rurals destaquen a l’agost del 2015 “la mort massiva de cigonyes en migració” al barranc de la Marinenca, al Montsià, amb 29 aus. Hi asseguren que aquesta línia d’Endesa que passa pel municipi de la Galera “és reincident”. El juliol del 2017, van localitzar divuit cigonyes mortes i dues de ferides altre cop al Montsià, en aquest cas a l’abocador de Mas de Barberans, i Endesa va fer-hi arranjaments. L’any passat també alertaven que a Balaguer s’havia corregit el suport però “l’animal queda penjat”.

Endesa assegura que ha corregit 358 suports

La Generalitat ha publicat la normativa per protegir l’avifauna de Catalunya. La seva aplicació total, però, resta pendent. Un dels arguments és que el govern espanyol, que va marcar les prioritats el 2008, no ha donat les ajudes promeses per electrocució.

En una resolució del 2010, la Generalitat va delimitar les àrees prioritàries de reproducció, alimentació i concentració local de les espècies d’aus amenaçades a Catalunya, i es va donar publicitat de les zones de protecció per reduir el risc d’electrocució i col·lisió amb línies elèctriques d’alta tensió. Dos anys després, es detallaven les línies perilloses, que les companyies havien d’arranjar. El Departament d’Agricultura va modificar-la, i en la resolució AAM/1061/2013 , passava de tres a sis les fases de correcció de les línies aèries d’alta tensió. S’hi afegia que les empreses havien de presentar els projectes l’agost del 2013, i la fiscalia ara els reclama. En la primera fase, la Generalitat enumera 657 suports dins les zones de protecció que cal corregir. La majoria són d’Endesa i algunes d’Eléctrica del Ebro, Agri-energia, i Bassols Energia. En la fase 2, hi ha 426 suports fora de les zones de protecció. A banda, s’indiquen 66 línies en zones de protecció.

En la documentació, consta que la Generalitat va sol·licitar a Endesa el 2014 i el 2016 els canvis, tot assegurant-li que “avançar aquestes correccions és l’actuació mediambiental més important que Endesa pot fer a Catalunya”. Li afegia que, el 2016, només li constava cinc punts corregits dels 483 suports perillosos i se n’hi indicaven 56 de nous. Endesa aclareix que ha corregit 358 suports i línies des del 2016 a l’actualitat, especialment a les comarques amb més accidents, com són les de Lleida i Tarragona, i que “informen de tot” el Departament de Territori.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MARTA BALL-LLOSERA
AMBIENTÒLOGA. PORTAVEU DE LA PLATAFORMA SOS COSTA BRAVA, CREADA AQUEST ESTIU

“Cal trencar amb el planejament urbanístic del franquisme”

Treballen per aturar diferents projectes urbanístics –“fòssils vinents”, en diuen– que afecten set municipis del litoral gironí. Demanen una planificació urbanística per al segle XXI

Girona
 

El ple de Girona, a favor d’un bus nocturn interurbà

girona
 

El vandalisme, l’escull per ampliar l’horari de la Girocleta

girona
 

Serveis mínims del 20% al 40% en la vaga de metro

Barcelona
 

Volen convertir un hotel a Sant Feliu en pisos per a gent gran

SANT FELIU DE GUÍXOLS
 

Olot estrena un cicle sobre el medi ambient

OLOT
 

Carril tallat en un accés a Blanes per obres

blanes
 

Ajuts de la Diputació per lluitar contra la pobresa energètica

Girona
 

Sant Gregori congela els impostos per al 2019

sant gregori