Medi ambient

Les reserves als pantans gironins, per sobre del 83%

Els embassaments que subministren aigua a les comarques gironines estan gairebé 25 punts més plens que fa un any, sobretot els de Susqueda i Sau

El pantà de Darnius està com un any enrere, al 41%

Les reserves d’aigua als pantans que subministren l’aigua a les comarques gironines; és a dir, els de Darnius, Sau i Susqueda, estan al 83% en conjunt, amb un total de 356,3 hm³ acumulats –la seva capacitat màxima és de 459,36 hm³–. Aquesta xifra és gairebé 25 punts superior a les d’un any enrere, quan s’estava al 58,24% –267,57 hm³–. De fet són els pantans de Sau i de Susqueda, del sistema Ter, els que asseguren aquesta xifra, ja que tots estan a prop del 90% de la seva capacitat, amb un total de 356 hm³ acumulats: Sau, al 84,4% –140 hm³–, i Susqueda, al 93% –215 hm³–. Per contra, l’embassament de Darnius-Boadella –de la conca de la Muga– està al 41,7% –25,6 hm³–, una xifra molt similar a la d’un any enrere, que era de 41,95%.

Segons el cap de departament de gestió de recursos hídrics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Enrique Velasco, cal separar la situació del sistema Ter i la del de la Muga. En el primer, els embassaments estan molt plens, en una situació “òptima”, mentre que en el cas de la Muga la situació és “normal” i en espera de les pluges de la tardor. En aquest moment, explica Velasco, el consum s’ha anat reduint perquè les campanyes de regadiu han anat disminuint. Velasco també destaca que, curiosament, aquest any s’ha acabat l’estiu amb un volum més alt d’aigua als pantans del sistema Ter que no pas va començar i, per tant, les previsions indiquen que hi ha provisions d’aigua per assumir el que queda d’any i també per a la campanya de l’any que ve.

Pluja desigual

Les causes que expliquen aquest bon estat dels pantans de Susqueda i Sau, que van iniciar l’any en un estat delicat, amb una prealerta de sequera, són les pluges que van caure durant la primavera i que s’han anat mantenint, sobretot a la conca del Ter. Per contra, a la conca de la Muga no ha plogut gaire, tal com recorda Velasco, tot i que a la primavera amb una mica de pluja es va aconseguir recuperar una mica i la situació en l’actualitat és de normalitat. “Aquest any, l’Empordà i el Priorat han estat molt secs, sobretot el Priorat”, hi afegia el cap de gestió de recursos hídrics, que, no obstant això, hi afegia que, sortosament, va ser a l’inici de la campanya de reg quan va ploure, cosa que va facilitar que les primeres regades es poguessin fer amb aigua de pluja i no de les reserves.

Pel que fa a la planta dessalinitzadora de la Tordera, Velasco recorda que va començar l’any amb una forta producció d’aigua, sobretot en el primer trimestre, que, amb el pas dels mesos, es va anar reduint a causa de la bona situació dels embassaments.

D’altra banda, i malgrat la situació en què estan els embassaments en l’actualitat, el cap de gestió de recursos hídrics va fer ahir una crida a l’estalvi i a ser curosos amb el consum d’aigua.

LES XIFRES

93%
de la seva capacitat
està el pantà de Susqueda, el més ple del sistema Ter.

LES FRASES

84%
de la seva capacitat
està el pantà de Sau, quan fa un any estava al 58%.
41,7%
de la seva capacitat
està l’embassament de Darnius, el més buit de tots tres.
Hem acabat l’estiu amb un volum més alt al sistema Ter que quan vam començar
z
Enrique Velasco
cap del departament de recursos hídrics de l’ACA
La situació a la Muga era molt dura a principis d’any. Va recuperar-se una mica a la primavera, però no gaire

Les millors dades en quatre anys

Des d’un punt de vista del sistema Ter-Llobregat, l’estat dels embassaments de les conques internes se situa al 91% –559 hm³– i és només una mica inferior al de l’inici de l’estiu, que estava al 95% –581 hm³–. En canvi, a Darnius s’estava a principi d’estiu –el 21 de juny–, al 73%, mentre que ara s’està al 41,7%.

En relació amb un any enrere, les xifres d’ara són millors pel que fa a l’aigua emmagatzemada. Així, el 4 de setembre del 2017, el sistema Ter-Llobregat estava al 64% i Darnius-Boadella, al 41% –igual que aquest any–. De fet, aquest darrer embassament encara va registrar xifres més baixes el 2016, quan el 4 de setembre estava només al 38% de la seva capacitat. Un any bans, el 2015, es van registrar les millors xifres dels últims anys en un 4 de setembre a l’embassament de Boadella, que estava al 56%. Aquell any també, el sistema Ter-Llobregat registrava una xifra alta, del 74%, però encara per sota de la registrada aquest any, del 91,4%, quan hi ha hagut importants pluges a la capçalera del Ter.

La Costa Brava, un dels llocs més secs aquest agost

U.C

El mes d’agost ha estat majoritàriament càlid arreu de Catalunya i amb precipitacions heterogènies, amb grans diferències entre àrees properes. De fet, entre els sectors amb dèficit de precipitació destaca bona part de la Costa Brava i l’àrea de Ponent, segons dades difoses pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).

Segons el Meteocat, els primers dies del mes va tenir lloc l’episodi de calor més important de l’estiu, que va començar a finals de juliol i es va estendre fins al 8 d’agost. Durant aquest episodi persistent, les comarques properes a la costa van assolir valors de temperatura màxima i mínima excepcionalment elevats. La temperatura màxima va arribar al voltant dels 40 °C els dies 4 i 5 tant a l’interior com prop de la costa i la temperatura nocturna va vorejar els 30 graus en àrees de l’Empordà. Destaca també l’elevada temperatura de l’aigua del mar Mediterrani, entre 3 °C i 4 °C per sobre de la mitjana corresponent a l’època de l’any.

Durant el mes passat també hi va haver altres episodis de calor, com ara el de la tramuntana del dia 20, que va fer que la temperatura es mantingués alta especialment al nord de l’Alt Empordà, de manera que l’estació d’Espolla, amb dades des de l’any 2000, va enregistrar la temperatura mínima més alta de la seva sèrie, 26,3°C, segons dades del Meteocat.

En una altra estació meteorològica, a Roses, també es van registrar temperatures fins a 3 graus superiors a la mitjana climàtica mensual del mes d’agost per al període de referència, del 1961 al 1990.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Escala rehabilita el cementiri marí amb 125.000 euros

L’ESCALA
ROGER GASULL
APICULTOR I GERENT D’ARNIA APICULTORS SL

“Hem trobat el primer niu d’abella asiàtica a la Península”

MONTBLANC
Infraestructures

La Pilastra; més d’un any d’obres

Bescanó

Millores a la connexió entre Font-rubí i Camprodon pel Ritortell

Camprodon

Millores a l’accés viari sud de la ciutat de Banyoles

Banyoles

Un pou nou refà la captació del vell, a Fontanilles

forallac / la bisbal
opinió

Transformació pel canvi climàtic: Catalunya hi serà

Conseller de Territori i Sostenibilitat

Comencen a muntar l’esquelet per reconstruir el pont del Dimoni de Girona

girona

El Pallars es mobilitza contra la mineria al parc natural

ISIL