Medi ambient

El gran duc, en perill segons un estudi fet durant 20 anys

treball

Naturalistes i la UdG han fet durant 20 anys un estudi de la població al Baix Empordà

Les activitats humanes, els ofegaments, els atropellaments i les electrocucions, tres dels grans perills als quals s’enfronten

En altres zones de Catalunya, com ara Osona, l’ocell està en regressió

El Grup de Natura Sterna i la Universitat de Girona (UdG) estan duent a terme des de l’any 1999 al Baix Empordà un gran estudi sobre la població del gran duc, en el qual ja s’han marcat 123 exemplars. El duc és el rapinyaire nocturn més gran d’Europa i s’inclou dins la família dels estrígids, com els mussols.

Aquest treball ha permès obtenir dades rellevants de les enormes dificultats per les quals passa aquesta enorme au, que es troba propera a l’amenaça. S’observen problemes greus tant a l’hora de nidificar, com per les baixes causades per atropellaments, ofegaments, electrocucions o la caça furtiva. L’ estudi alerta que cal millorar la regulació de certes activitats a l’aire lliure, com ara les vies d’escalada, i prestar atenció a les infraestructures viàries i algunes torres elèctriques de mitjana i alta tensió. Aquestes causes són claus per comprendre per què es donen molts dels fracassos reproductors.

Estabilització

Jaume Ramot, president del Grup de Natura Sterna i un dels autors de l’estudi, destaca que res fa pensar que la població de ducs al Baix Empordà es trobi en una mala situació, però alerta que no s’ha d’abaixar la guàrdia. “És important tenir en compte que en altres sectors de Catalunya, com ara a Osona, el duc està tenint una regressió preocupant per motius que encara s’estan estudiant”, destaca Ramot.

Les causes de mortalitat detectades durant l’estudi són majoritàriament causades per la mà de l’home. Ramot explica que dels 21 casos estudiats, els atropellaments a les carreteres i les electrocucions en infraestructures elèctriques són la principal causa, amb un total de 12 baixes. Seguits per ofegaments en piscines i basses, abatuts a trets i altres causes més residuals. Un altre dels problemes és la pèrdua de zones de nidificació per molèsties continuades. “No són dades estadísticament rellevants, però mostren les baixes reals al territori per la difícil localització”, destaca Ramot.

Millorar la regulació

Jaume Ramot explica que s’ha de ser conscient que, per exemple, la proliferació de vies il·legals d’escalada al llarg del territori i “la poca efectivitat de l’administració a l’hora de regular aquestes activitats de lleure al medi natural estan portant moltes espècies cap a un camí sense sortida”.

“De les nostres accions com a societat dependrà que aquesta salut ambiental no en surti ressentida i de retruc la nostra qualitat de vida greument perjudicada”, adverteix Ramot.

Durant el període de l’estudi, que abraça dues dècades, s’han marcat mitjançant mètodes científics un total de 123 exemplars. La majoria eren polls i alguns adults. D’aquests anellaments s’han pogut obtenir dotze recuperacions, de les quals tots han estat exemplars accidentats. Aquesta dada és preocupant donat que mostra l’alta taxa de baixes que hi ha al territori.

LA FRASE

20
anys
porta el grup de Natura Sterna, també amb col·laboració amb la UdG estudiant els ducs al Baix Empordà.
30
territoris
del Baix Empordà ha estat escollits i han recollit que només en 17 casos s’ha nidificat amb èxit.

LES XIFRES

De les nostres accions com a societat dependrà que aquesta salut ambiental no en surti ressentida
Jaume Ramot
president del grup de natura sterna de la vall d’aro

La lluita contra el fracàs reproductiu

Els resultats preliminars, inclosos els d’aquest any, on s’han mostrejat i monitoritzat un total de 30 territoris, mostren com només en 17 casos els ducs han nidificat amb èxit i en 13 no s’han detectat indicis de cria o directament han fracassat en l’intent. Com demostra l’estudi, la majoria d’aquests fracassos reproductors són motivats per alguna de les causes citades anteriorment. Malgrat que, en alguns pocs, podria ser per causes naturals –pressió dels porcs senglars, morts naturals, entre altres–.

També s’ha estudiat la seva biologia reproductiva i s’observa una amplitud cronològica força acusada a l’hora d’iniciar la posta. De 60 casos monitoritzats, les femelles han triat majoritàriament el mes de febrer, tot i que s’han detectat postes primerenques al desembre o les més tardanes a l’abril. Pel que fa al nombre de polls, la mitjana és de 2,09 exemplars per posta. Amb mínims d’1 poll i màxims de 3, tot i que no són extraordinàries les postes de 4 polls, al Baix Empordà no s’ha constatat encara. També es confirma que ambdós sexes són sexualment adults durant el seu primer any de vida. El duc (Bubo bubo) és l’ocell rapinyaire nocturn més gran d’Europa. Les femelles poden vorejar els dos metres d’envergadura i les seves exigències biològiques són força estrictes. La seva presencia al Baix Empordà és en paisatges que mostren roqueres o zones escarpades. Els àmbits més idonis per als ducs es localitzen tant a les zones litorals més abruptes o en sectors com el massís del Montgrí.

El perill d’electrocucions i atropellaments

J.T

Segons els autors de l’estudi, que posen com a aval el rigorós treball científic que s’ha perllongat durant 20 anys i que seguirà, caldria prestar molta atenció a certs punts negres de les carreteres. En aquest sentit posen com a exemple les vies ràpides, com ara la C-31, on tant pel seu disseny, alçada del terra i manca de mesures correctores durant els estudis d’impacte ambiental, causen o poden causar extincions locals d’espècies com ara els ducs o les òlibes.

Més control

Pel que fa a les electrocucions o impactes amb línies elèctriques, remarquen la poca eficiència o lentitud de les companyies distribuïdores a l’hora d’aïllar o modificar algunes de les torres més perilloses o conflictives. També alerten l’administració que la manca de regulació i control en l’augment de vies d’escalada il·legals tant en zones no protegides com dins de parcs naturals, no fan més que empobrir i dificultar la població ja no sols dels ducs sinó de moltes espècies rupícoles protegides per la llei.

El marcatge dels polls dels ducs ha estat un element clau a l’hora d’estudiar l’evolució d’aquests ocells, entre altres aspectes, la dispersió i la fidelitat als territoris de l’espècie. I pel que fa a la dispersió dels polls, un cop abandonen la protecció dels progenitors s’ha observat que el 77,5% han estat localitzats morts a menys de 10 km de distància. I d’aquests un 57,14% havien estat reclutats com a nous progenitorz protegits per la llei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Espais naturals gironins, protegits i pressionats

GIRONA

Violentes càrregues policials contra els manifestants concentrats a l’aeroport del Prat

barcelona

Continuen els talls a diferents punts de la xarxa viària catalana

barcelona

Almenys 67 vols haurien estat cancel·lats al Prat per les protestes

barcelona

Centenars de persones que arriben caminant a l’aeroport d’El Prat col·lapsen els accessos

barcelona
FRANCESC CANALIES
DIRECTOR DE CONSORCI DEL MEDI AMBIENT I SALUT PÚBLICA SIGMA

“Les llavors antigues guarden la memòria de la seva adaptació”

olot

Reformen l’interior de l’ajuntament de Sant Climent Sescebes

SANT CLIMENT SESCEBES

Reparen els degoters del pavelló poliesportiu de l’Escala

L’ESCALA

Vinyes ben altes i varietats antigues contra la sequera

PORRERA