Medi ambient

Paisatge amb flames

L'incendi del juliol a l'Alt Empordà va deixar quatre morts i més de 13.000 hectàrees cremades

L'estat dels boscos i l'onada de calor van afavorir l'aparició del foc

Ens ho exigirà en Miquel Pairolí per utilitzar el mateix títol que ell va fer servir en el seu dietari de l'any 1989, però ens serveix per definir els molts episodis de foc que aquest any han patit les nostres comarques. El primer incendi es va declarar l'11 de març al massís de l'Ardenya. Es van cremar 393 hectàrees dels municipis de Santa Cristina i Llagostera en el que va ser el pròleg d'una seqüència infernal que va esclatar de ple el 22 de juliol quan una burilla mal apagada al Pertús va encendre la muntanya i, empès per la tramuntanada, el foc va avançar imparable fins a arrasar quasi 13.000 hectàrees, sense respectar ni els boscos, ni les zones habitades ni els camps de conreu. Aquella tarda de diumenge milers de veïns de la Jonquera, Llers, Agullana, Capmany, Biure, Vilarnadal, Sant Climent Sescebes, Masarac i Pont de Molins van ser desallotjats o tancats a casa; hi va haver cotxes atrapats a l'AP-7 i a l'N-II; es van viure escenes de descontrol i, per acabar-ho d'adobar, a dos quarts de vuit, es va produir un nou incendi a Portbou, al marge de l'N-260. Allà el pànic dels conductors va provocar fugides precipitades. Un pare de 60 anys i una filla de 15 van morir en llançar-se al mar a la Punta Rosa i colpejar-se contra el penya-segat. L'infern a l'Alt Empordà va deixar imatges inesborrables, com la del pastor custodiant les 500 ovelles mortes a Biure o la terrible devastació del càmping Les Pedres de Campmany. Després de set dies i quatre morts, el balanç recollia que els municipis més afectats eren els de Campany, on s'havien cremat 2.637 hectàrees, i la Jonquera, amb 2.365 hectàrees, a les quals s'havien de sumar 1.591 de Llers, 1.365 d'Agullana, 1.064 de Darnius, 961 de Biure, 909 de Boadella i les Escaules, 583 de Terrades, 483 de Masarac, 461 d'Avinyonet de Puigventós, 437 de Vilanant, 430 de Cantallops, 334 de Pont de Molins, 128 de Sant Climent Sescebes, 26 de Figueres, 25 de Vilafant i 18 de Cabanes. Tot i la solidaritat mostrada pels voluntaris i la població civil, que va organitzar actes, concerts i col·lectes per ajudar els damnificats, la unitat d'acció es va acabar quan a l'hora de repartir les ajudes algunes institucions no van saber estar a l'altura i la demanda de Figueres, que en principi demanava 739.000 euros, va enfrontar aquell municipi amb altres de la comarca. Un mes més tard, el 24 d'agost, i enmig d'una gran onada de calor, el foc va tornar a aparèixer a Madremanya. Aquell cop hi va haver sort. La pluja es va aliar amb els bombers, en un foc que es va allargar tres dies i va cremar 222 hectàrees.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Alerta de SOS Costa Brava pels municipis fora de la protecció

girona

Un 3,3% del PIB català, perdut

Barcelona

L’Ajuntament posa en venda la casa Nouvilas de Figueres

FIGUERES

Sense unanimitat europea per declarar la neutralitat climàtica el 2050

brussel·les / MAdrid

Conveni entre la Diputació i l’Agència de l’Habitatge

girona

Radar mòbil a Santa Cristina d’Aro

santa cristina d’aro

La Gavina de Palamós reobrirà els aparadors

palamós

Protesta a Barcelona pels “resultats insuficients” de la cimera del clima

Barcelona

Les negociacions a la COP25 avancen però es podrien allargar fins demà

Madrid