Calella no paga el cànon que l'Estat exigeix per la platja
L'Ajuntament disposa d'una sentència del 2010 en què el TSJC li dóna la raó per negar-se a abonar 125.000 euros anuals per l'ocupació del litoral
El consistori transfereix a Madrid menys de 5.000 euros
Calella, amb prop de tres quilòmetres de platja i deu guinguetes en funcionament, ha d'abonar a l'Estat anualment un cànon d'ocupació del litoral igual que la resta de municipis costaners que hi tenen estructures i serveis. Des del 2010, l'Ajuntament transfereix a Madrid menys de 5.000 euros anuals, malgrat que el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va establir des d'aquell any una quota de 125.000 euros a l'any. El tercer tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda, Jordi Sitjà (CiU), explica que fa cinc anys l'Estat va decidir “unilateralment” multiplicar el cànon d'ocupació de la costa “aplicant un càlcul fet en funció del valor cadastral dels edificis més propers a la platja”. “Un càlcul que recollia no només el valor del sòl, sinó l'edificabilitat, cosa que no és justa perquè no són àmbits comparables i en el cas de l'edificabilitat no es pot aplicar perquè a la platja no es pot construir res de forma permanent”, assenyala el regidor. Amb aquests arguments van presentar una demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que, posteriorment, va emetre una sentència en què donava la raó al consistori. “Nosaltres no ens neguem pas a pagar l'ocupació de la platja, que és competència de l'Estat, però en cap cas hem d'abonar una quantitat que considerem desproporcionada”, comenta Sitjà.
Amb aquella sentència a la mà, contra la qual el ministeri no va presentar cap recurs, l'Ajuntament ha anat fent els càlculs cada any de la quantitat que ha de pagar a Madrid. “Els prop de 5.000 euros que abonem es calculen prenent com a referent el preu del sòl dels càmpings, on també hi ha edificacions temporals, igual que es dóna a les platges”, comenta.
Recurs cada any
El tercer tinent d'alcalde assenyala que l'Estat cada any reclama els 125.000 euros i l'Ajuntament cada any interposa el recurs pertinent. De sentència concreta, però, només hi ha la del 2010, que el govern de Calella confia que hauria d'establir un precedent. Jordi Sitjà recorda que, al contrari que altres municipis amb serveis a les platges, Calella abona directament el cànon d'ocupació del litoral a l'Estat i no el carrega en el preu d'adjudicació de les guinguetes.
Precisament, el consistori calellenc preveu que els equipaments temporals de platja, que daten dels anys noranta, puguin ser renovats completament el 2016 i per això treballa en un plec de condicions per poder adjudicar els espais per un període de més de dotze anys –perquè els adjudicataris els puguin amortitzar–, amb un espai més gran, una zona de cuina diferenciada i amb possibilitat d'elaborar menjar i no només escalfar-lo com fins ara.
