Medi ambient

L'última llevantada destrueix la Marquesa de Deltebre

La manca d'un pla que garanteixi l'arribada de sediments posa en perill l'ecosistema del delta, que cedeix davant la mar cada any

El servei de Costes vol impulsar un camí de guarda per revertir la situació a l'entorn

El pla de conca no garanteix una òptima aportació de sediments

La darrera llevantada que ha sofert la platja de la Marquesa de Deltebre ha posat en evidència la fragilitat d'aquest punt del delta, un dels més afectats per la regressió de l'espai natural front al mar. Fins fa uns anys, el restaurant que hi ha a la zona marcava el límit entre la terra i el mar, però arran de les últimes tempestes, el restaurant, protegit pels dics de pedra que l'envolten, resisteix tot sol la força del mar. A l'entorn, a banda i banda del restaurant, el mar engoleix cada any metres d'arena i ja no queda ni rastre del camí que donava accés a la punta del Fangar, senda que antigament passava per davant d'aquest restaurant.

L'estiu passat, la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i el Mar, a través del servei de Costes de Tarragona, va fer una important actuació a la zona amb l'abocament de sorra i l'estabilització dunar a les platges de la Marquesa i el Fangar. En el cas de la Marquesa, el darrer temporal ho ha arrasat tot, n'ha esborrat les dunes i ha arrossegat fins a la carretera (que dóna accés a les bombes de Pal) les passarel·les d'accés a la platja. A l'altra banda del restaurant, el mar fins i tot s'ha obert pas fins als arrossars i els ha inundat d'aigua salada.

Actualment, el servei de Costes té damunt la taula (pendent d'un informe del Parc Natural del Delta de l'Ebre) un projecte per reobrir l'accés al Fangar que permetria refrenar la regressió en aquest punt, segons fonts del Ministeri de Medi Ambient. Es tracta d'un camí de guarda que es construiria terra endins i, a la vegada, permetria convertir una superfície de 2,5 hectàrees, que ara són arrossars, en una zona verge amb vegetació autòctona per permetre la regeneració dunar i intentar frenar la regressió en aquest punt. El projecte té un pressupost de 746,780.38 euros. Costes també manté negociacions amb els propietaris del restaurant amb l'objectiu de promoure la restauració ambiental de la zona, on els darrers anys s'ha construït un dic de pedra per protegir l'edificació que anys enrere estava a desenes de metres de la costa.

Mentre no arriben les solucions, però, aquest és l'enèsim temporal que suporta la platja, que va perdent terreny any rere any. Aquest últim ha coincidit amb la setmana que el Consell Nacional de l'Aigua aprovava el pla hidrològic de la conca de l'Ebre i ha tornat a deixar en evidència les deficiències del pla, que no contempla el cabal mínim necessari per satisfer les necessitats ambientals del tram final de l'Ebre. A banda, el pla tampoc inclou una gestió eficient dels sediments per frenar la regressió i la subsidència.

Des del territori, agents mediambientals han fet palesa la necessitat d'exigir als governs i a les elèctriques una nova gestió dels sediments fent que arriben, a través d'uns cabals ambientals adequats, al tram final del riu i alimenten el delta. A més a més, també han defensat la pràctica del colmateig, que permetria l'arribada de sediments a través de la xarxa de regadiu per combatre la subsidència, la qual, segons un estudi recent, és de 3 mil·límetres a l'any.

LES XIFRES

95
per cent
és el percentatge de reducció dels sediments que arriben al delta per la construcció d'embassaments.
3
mil·límetres
és la superfície del delta que anualment és “engolida” pel mar, segons un recent estudi.

Una campanya per defensar els sediments

Ignasi Ripoll, representant de Seo/Birdlife al delta, és un dels impulsors de la campanya per defensar l'arribada de sediments al riu. A propòsit de la situació de la platja de la Marquesa, Ripoll ha recordat que la manca d'aquests elements provoca dos problemes al delta: la regressió i la subsidència.

Segons l'expert, l'aportació de sediments s'ha reduït en un 95% des de la construcció dels embassaments riu amunt. “Com que no arriben sediments, el balanç sedimentari és negatiu i la mar s'emporta més del que deixa”, lamenta l'ecologista.

Segons Ripoll, l'exemple de la Marquesa és un dels més greus, ja que “en aquest punt cal una intervenció d'urgència que podria passar per fer aportacions de sorra de manera directa”. L'ecologista conclou: “No podem esperar que arriben els sediments per regenerar l'espai.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Fil a l’agulla per rellançar galeries a Platja d’Aro

El municipi presenta un pla amb 52 accions per ser consensuades i desplegades entre el 2018 i el 2022

Una de les més ambicioses, reurbanitzar el carrer Doctor Fleming a tocar de l’aparcament de la plaça Europa

CASTELL-PLATJA D’ARO
 

El Pla de l’Estany reclama a la Generalitat la fibra òptica per a tots els pobles

BANYOLES
 
medi ambient

Troben a Calella una tortuga morta

 

Telefónica diu que posarà una antena a les Masies de Voltregà

les masies de voltregà
 

Inspectors de treball revisen a Sant Feliu edificis municipals

SANT FELIU DE GUÍXOLS
 
catalunya central

Dues explotacions aspiren al Porc d’Or amb Diamant

 

Ajuts a entitats que defensin el medi ambient

Girona
 

Projecte a Amer per fer arribar aigua fins a Santa Brígida

Amer
 

Primera nit de trànsit tallat a la Pilastra sense incidències

Bescanó