Medi ambient

L'última llevantada destrueix la Marquesa de Deltebre

La manca d'un pla que garanteixi l'arribada de sediments posa en perill l'ecosistema del delta, que cedeix davant la mar cada any

El servei de Costes vol impulsar un camí de guarda per revertir la situació a l'entorn

El pla de conca no garanteix una òptima aportació de sediments

La darrera llevantada que ha sofert la platja de la Marquesa de Deltebre ha posat en evidència la fragilitat d'aquest punt del delta, un dels més afectats per la regressió de l'espai natural front al mar. Fins fa uns anys, el restaurant que hi ha a la zona marcava el límit entre la terra i el mar, però arran de les últimes tempestes, el restaurant, protegit pels dics de pedra que l'envolten, resisteix tot sol la força del mar. A l'entorn, a banda i banda del restaurant, el mar engoleix cada any metres d'arena i ja no queda ni rastre del camí que donava accés a la punta del Fangar, senda que antigament passava per davant d'aquest restaurant.

L'estiu passat, la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i el Mar, a través del servei de Costes de Tarragona, va fer una important actuació a la zona amb l'abocament de sorra i l'estabilització dunar a les platges de la Marquesa i el Fangar. En el cas de la Marquesa, el darrer temporal ho ha arrasat tot, n'ha esborrat les dunes i ha arrossegat fins a la carretera (que dóna accés a les bombes de Pal) les passarel·les d'accés a la platja. A l'altra banda del restaurant, el mar fins i tot s'ha obert pas fins als arrossars i els ha inundat d'aigua salada.

Actualment, el servei de Costes té damunt la taula (pendent d'un informe del Parc Natural del Delta de l'Ebre) un projecte per reobrir l'accés al Fangar que permetria refrenar la regressió en aquest punt, segons fonts del Ministeri de Medi Ambient. Es tracta d'un camí de guarda que es construiria terra endins i, a la vegada, permetria convertir una superfície de 2,5 hectàrees, que ara són arrossars, en una zona verge amb vegetació autòctona per permetre la regeneració dunar i intentar frenar la regressió en aquest punt. El projecte té un pressupost de 746,780.38 euros. Costes també manté negociacions amb els propietaris del restaurant amb l'objectiu de promoure la restauració ambiental de la zona, on els darrers anys s'ha construït un dic de pedra per protegir l'edificació que anys enrere estava a desenes de metres de la costa.

Mentre no arriben les solucions, però, aquest és l'enèsim temporal que suporta la platja, que va perdent terreny any rere any. Aquest últim ha coincidit amb la setmana que el Consell Nacional de l'Aigua aprovava el pla hidrològic de la conca de l'Ebre i ha tornat a deixar en evidència les deficiències del pla, que no contempla el cabal mínim necessari per satisfer les necessitats ambientals del tram final de l'Ebre. A banda, el pla tampoc inclou una gestió eficient dels sediments per frenar la regressió i la subsidència.

Des del territori, agents mediambientals han fet palesa la necessitat d'exigir als governs i a les elèctriques una nova gestió dels sediments fent que arriben, a través d'uns cabals ambientals adequats, al tram final del riu i alimenten el delta. A més a més, també han defensat la pràctica del colmateig, que permetria l'arribada de sediments a través de la xarxa de regadiu per combatre la subsidència, la qual, segons un estudi recent, és de 3 mil·límetres a l'any.

LES XIFRES

95
per cent
és el percentatge de reducció dels sediments que arriben al delta per la construcció d'embassaments.
3
mil·límetres
és la superfície del delta que anualment és “engolida” pel mar, segons un recent estudi.

Una campanya per defensar els sediments

Ignasi Ripoll, representant de Seo/Birdlife al delta, és un dels impulsors de la campanya per defensar l'arribada de sediments al riu. A propòsit de la situació de la platja de la Marquesa, Ripoll ha recordat que la manca d'aquests elements provoca dos problemes al delta: la regressió i la subsidència.

Segons l'expert, l'aportació de sediments s'ha reduït en un 95% des de la construcció dels embassaments riu amunt. “Com que no arriben sediments, el balanç sedimentari és negatiu i la mar s'emporta més del que deixa”, lamenta l'ecologista.

Segons Ripoll, l'exemple de la Marquesa és un dels més greus, ja que “en aquest punt cal una intervenció d'urgència que podria passar per fer aportacions de sorra de manera directa”. L'ecologista conclou: “No podem esperar que arriben els sediments per regenerar l'espai.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Societat

Barcelona assaja un horari flexible a les escoles bressol

El govern d'Ada Colau reduirà la ràtio d’alumnes en divuit llars d’infants municipals de barris en una situació vulnerable

L’essència del sistema de tarifació social introduït durant aquest curs es mantindrà

barcelona
 
JOSEP MARIA DACOSTA
NATURALISTA, FOTÒGRAF I DINAMITZADOR CULTURAL FIGUERENC QUE VA PER LLIURE

“En l’humor has de fer com en el set i mig: tirar amunt sense passar-te”

FIGUERES
 
ÀLEX BAGANT
PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ MASSÍS DE MONTSERRAT

“El món necessita advocats, però molt més els pagesos”

el bruc
 

L’aeroport de Girona confia poder reactivar aviat un vol a Madrid

Girona
 
Tribunals

Manifestació a favor de l’absolució dels encausats de la MAT

Girona
 
Administracions

Un web permetrà calcular on van els impostos dels veïns del Prat

El Prat de Llobregat
 
Municipal

Correctiu a Ada Colau per la crisi dels narcopisos del barri del Raval

barcelona
 
Municipal

Nou pas en l’enderroc d’un edifici a l’Escala

L’ESCALA
 
ROSSEND BAU
COORDINADOR DEL CENTRE DE CONTROL VIARI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, A VIC

“La gestió dels túnels és la nostra primera tasca, passa a davant”

vic