Ja s'han tret 48.000 tones de runa de la Pletera, a l'Estartit

Les màquines excavadores ja han tret 48.000 tones de runa del passeig de la Pletera a l'Estartit gairebé tres mesos després d'haver-se iniciat els treballs de desurbanització i reconstrucció de les llacunes i les maresmes desaparegudes ja fa 30 anys. Es considera que ja s'han fet més d'un 40% dels treballs previstos, que s'han centrat en la segona línia marítima, on s'han reconstruït fins a quatre llacunes amb petites diferències de cotes.

En total, les llacunes arribaran a ser vuit quan tot el projecte estigui acabat i algunes quedaran a l'altura de les maresmes en la tercera línia de mar, rere la zona dunar, i la de les llacunes que s'estan construint ara, just en la línia on hi havia fins al mes de novembre passat el passeig inacabat de la urbanització.

El director científic del projecte Life Pletera, Xavier Quintana, explicava ahir, Dia Mundial de les Zones Humides, que l'hivern poc plujós i sense tempestes ha facilitat els treballs que s'han fet fins ara: “Si s'acaba la zona del passeig sense cap inundació haurem salvat la part més dificultosa del projecte. Si llavors hi ha un temporal de mar, a les cotes de darrere ja no serà tan complicat fer les feines com ho seria ara.”

Les llacunes s'han reconstruït amb fondàries diferents en funció d'on s'ha trobat la capa més argilosa i impermeable que impedeix que pugi l'aigua més dolça de la capa freàtica. No a tot arreu s'ha enretirat el mateix gruix de runa, terra i sediments, i a la zona on s'ha enfondit més no ha passat dels 3 metres d'alçada. Aquestes llacunes de segona línia tenen una fondària d'entre 50 centímetres i un metre sota el nivell del mar i algunes, les més fondes, ja es veuen mig plenes.

El procediment d'extracció dels materials és laboriós. Es treballa amb dues grans màquines que fan l'extracció una rere l'altra. La primera retira el material arreu fins a trobar la capa buscada en cada zona. És llavors quan la segona màquina, més precisa, dóna forma a l'entorn de les llacunes i els pendents. Les dues excavadores treballen en petites extensions per evitar que un sobtat canvi de temps deixi massa tros inundat i es faci impossible l'extracció de més material fins que no es torni a eixugar.

Les obres de desurbanització van començar el dia 5 de novembre i està previst que s'acabin entre el 31 de maig i el 15 de juny, que serà quan les màquines abandonaran la zona. Un cop s'acabi de desenrunar la zona del passeig, es traurà una mota al voltant de la llacuna de Fra Ramon. Aquest talús es rebaixarà de manera que quan hi hagi inundació pugui sobrepassar i cobrir-ho tot d'aigua.

Fins ara s'ha arrencat tot el passeig paral·lel a la platja i queden part dels carrers perpendiculars que es desurbanitzaran més tard. La coordinadora executiva del Life Pletera, Àgata Colomer, va remarcar ahir que ara es treuen principalment “terres i pedres que són a sota el formigonat i la ceràmica del paviment del passeig”.

La prova pilot va permetre descobrir una bona capacitat de regeneració de la flora, de manera que en una primavera molt seca com la passada van rebrotar plantes com la salicòrnia. En aquest sentit, Xavier Colomer descobria que, a la maresma, són partidaris de no plantar res i esperar “què fa la natura per ella mateixa”. En cas que la repoblació no sigui prou efectiva, es farà servir el suport de la plantació que ja està en marxa. En entrar l'aigua a la zona de les llacunes, farà la funció disseminadora de les llavors de salicòrnia i “les plantes ruderals ja quedaran controlades per la salabror de l'aigua de mar”.

El director executiu del parc natural, Marc Marí, assenyalava, així mateix, que en la repoblació ja es va tenir en compte la recollida de llavor: “Es va fer viver de tot, quant a planta autòctona, per si cal fer reforç.”