medi ambient
Les platges, pendents del temporal
La llevantada esborra la platja als Griells, però aporta més sorra a Lloret
Begur inicia el trasllat a Llafranc de 1.500 metres cúbics de sorra excedentària a sa Riera
L'onatge ha fet ajornar el trasllat de sorra cap als Griells i Llafranc
L'episodi de pluges i temporal de llevant de diumenge i dilluns, que tot i la treva d'ahir al matí pot tenir continuïtat avui i demà, ha tingut diversos efectes a les platges de la Costa Brava. Els més negatius, ben segur, als Griells de l'Estartit, on l'onatge ha desbaratat sis dies d'aportació de sorra nova per intentar refer la platja i ha fet interrompre els treballs que havien començat la setmana passada. Però també en té de positius, com ara el fet que la llevantada suau de primavera, a Lloret, ha permès acumular sorra que s'havia perdut al llarg de l'hivern.
Les poblacions del litoral ultimen aquests dies els preparatius per posar les platges al punt, però mirant de reüll les previsions meteorològiques. A Begur, per exemple, han rebut el vistiplau del servei de Costes de la Generalitat per retirar 1.500 metres cúbics de l'excedent de sorra que els corrents marins acumulen a sa Riera. El seu destí seran les platges de Llafranc i Tamariu, al municipi veí de Palafrugell, que l'aprofitarà per renovar la capa superficial d'àrid més degradat.
L'operació, en què calculen que caldrà omplir una vuitantena de camions bolquet, es va iniciar dilluns. Però ahir al matí van ajornar la portada de més sorra per l'amenaça que el temporal l'engolís mar endins, com ha succeït als Griells. L'alcalde de Begur, Joan Loureiro, admetia que cada any hi ha més “pressió popular” per avançar la temporada de platja i deixar-les en perfecte estat, però posava la situació meteorològica d'aquesta setmana com a exemple dels riscos que amb una llevantada tardana tots els preparatius se'n vagin en orris.
Costes no té pressupost
El cap del servei estatal de Costes a les comarques gironines, Jordi Planella, lamentava l'escenari que el temporal ha deixat un altre cop als Griells, i defensava que s'està treballant en el projecte dels espigons, però en un nivell d'estudi tècnic, ja que el pressupost del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient per a aquest 2016 no hi preveu cap partida. “L'assignació anual per a actuacions urgents i de manteniment, d'uns 300.000 euros, ja s'ha exhaurit”, detallava, amb obres en trams de camí de ronda: del port de Llançà a la Farella, i a Colera i el Port de la Selva.
L'evidència, però, és que el manteniment de les platges cada cop és més costós i complex. El biòleg Josep Maria Dacosta recorda que “al conjunt de la costa gironina hi ha una dinàmica litoral, constituïda pels vents, onades, corrents i temporals, alterada per construccions com ara dics i els ports”. A escala global, fan recular el litoral, però en paral·lel també apareixen fenòmens contraris, com ara l'acumulació de sorra a sa Riera de Begur, que alguns estudis han xifrat en uns 3.000 metres cúbics extres anuals, de manera que els 1.500 que s'extrauran en els pròxims dies són –lamenta l'alcalde begurenc– “un pedaç”. Dacosta també alerta del futur “repte que s'ha d'afrontar, que és el canvi climàtic i efectes com ara l'increment de temporals”, a banda de l'hipotètic ascens del nivell del mar.
Un altre científic, Rafael Sardà, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, defensa que una manera de millorar de manera natural l'estat de les platges seria recuperar els sistemes naturals, sobretot la desembocadura dels rius i rieres. “Recuperar la funcionalitat del riu seria molt important, ja que l'aportació de sorra a moltes platges és a través de les rieres i si no hi baixa res i només hi ha processos d'erosió ens quedem sense sorra”, diu Sardà. En aquest sentit, Planella defensa la idea de dragar sorra de la Tordera per refer la platja blanenca de s'Abanell, però l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) s'hi oposa.
El dragatge a Sant Feliu se l'ha de pagar l'Ajuntament
E.aUn dels municipis gironins perjudicats perquè el pressupost anual de Costes de l'Estat a la demarcació s'ha exhaurit és Sant Feliu de Guíxols, pendent d'un dragatge d'urgència per regenerar la sorra de la platja. El delegat del ministeri a Girona, Jordi Planella, va comunicar la mala notícia al regidor guixolenc de Medi Ambient, Salvador Calabuig, però li va prometre que els facilitarien la tramitació, si el consistori volia assumir el cost dels treballs, per extreure uns quants centenars de metres cúbics de sorra dispersa pel fons marí de la badia. Calabuig explica que intentaran tirar endavant l'obra a final de mes o principis de juny, amb un pressupost de 7.000 euros municipals.
El vent ha portat sorra a Lloret però potser caldrà afegir-n'hi
Nuri fornsA Lloret de Mar, el vent de llevant dels últims dies ha estat molt benvingut perquè ha portat més sorra a la platja, tot i que no està encara en condicions òptimes. “No ens ha quedat perfecte, però sí que el vent des de la banda de garbí a llevant va arrossegar molta sorra”, va explicar el regidor de Medi Ambient, Jordi Orobitg. L'Ajuntament va demanar al ministeri que reposés la sorra, i es va fixar com a termini finals de maig perquè la platja tornés a la normalitat abans de traslladar sorra per mitjans mecànics. Tot i que la situació ha millorat, l'Ajuntament no descarta, però, que s'hi hagi d'aportar sorra. “Probablement haurem de fer alguna intervenció però serà molt més petita”, hi va afegir el regidor. La falta de sorra va fer que un concessionari d'un bar que habitualment és a mitja platja s'hagi hagut de desplaçar, almenys fins que la situació no hagi canviat. D'altra banda, a Blanes la falta de sorra a s'Abanell no és tan dramàtica com altres anys, però malgrat tot l'Ajuntament haurà de decidir si accepta la proposta del ministeri de fer dos dics al mar per evitar la incertesa de cada any. De moment l'estudi ambiental és a exposició pública. Una solució semblant es va proposar i descartar a Lloret.
Manteniment i obres anuals a la platja de la Punta de Roses
ESTEVE CARRERAA Roses, cada any cal actuar a la platja de la Punta per deixar-la preparada per a la temporada d'estiu. No es tracta d'afegir-hi sorra sinó de posar a lloc l'àrid que s'ha mogut. Els motius d'aquest moviment són sabuts i ja es van tenir en compte en el moment d'autoritzar la concessió del port esportiu de Roses. La construcció del port –també les bocanes dels ports d'Empuriabrava i de Santa Margarida– ha alterat els moviments naturals de sorra i corrents al golf de Roses i una de les conseqüències és que la platja de la Punta desapareixeria i es quedaria sense sorra si l'Ajuntament no hi fes aquests treballs anuals de manteniment. Els temporals poden agreujar-ho més o menys, però no són el principal motiu d'aquesta situació a Roses i enguany no han tingut una incidència especial a la platja de la Punta. Com sempre, aquest any aquests treballs es faran a finals de maig o principis de juny; no es fan abans perquè podria ser feina en va que s'hauria de repetir. Enguany, però, Carles Pàramo, regidor de Platges, confia que serà un dels últims cops que s'hauran de fer aquests treballs: diversos estudis han conclòs que la solució a llarg termini és reformar l'espigó de llevant situat a la sortida de la riera Ginjolers, submergint-lo més del que és ara. El projecte d'obra es tramitarà aquest any.
