Sant Feliu desfà el conveni per adquirir la fàbrica Serra
El govern local i els hereus de la històrica surera Serra Vicens renuncien a l'acord del 2010 en què es preveia instal·lar-hi el Museu Carmen Thyssen
L'alcalde, però, no tanca la porta a adquirir-la en el futur
L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, i els propietaris de l'antiga fàbrica surera Serra Vicens han renunciat, de mutu acord, al conveni que van signar el 27 d'abril del 2010 pel qual el consistori adquiriria la finca industrial per reconvertir les naus en el Museu Carmen Thyssen al municipi. El mateix Motas (TSF) havia rubricat l'acord del 2010, que implicava una inversió de més de dotze milions d'euros amb grans partides compromeses per l'Estat i la Generalitat. Però com que la crisi va deixar els compromisos en paper mullat, l'actual govern de TSF, ERC i el PSC va optar per redimensionar el projecte i encabir-lo en una ala afegida al monestir, amb un pressupost reduït aproximadament al 50%.
L'alcalde argumenta que la renúncia “allibera les dues parts” d'uns compromisos que en cap moment, durant els set anys, s'han arribat a materialitzar. El conveni anul·lat preveia que com a contrapartida el municipi cedís dues grans parcel·les residencials: la més valuosa, al sector de Sant Pol, i una altra a Vilartagues destinada a habitatges protegits. A més, hi havia prevista una cessió de sòl industrial a Bujonis i d'una nau municipal a Cala Sants en règim de lloguer durant dos anys.
No descarten altres vies
Motas, però, sosté que l'adquisició del vell recinte fabril continua interessant el consistori. “Volem tornar a iniciar la negociació de zero, i hem acordat fer-ho a partir del maig”, avançava. El solar de la fàbrica, d'uns 3.000 metres quadrats a tocar de l'anella cultural –amb el monestir amb l'afegit del museu a la plaça Abadia, els jardins de Can Blasco i el teatre municipal–, continua sent una peça amb “un paper estratègic”. El pla urbanístic municipal, ara mateix, hi preveu la possibilitat d'habitatges condicionats a un gran aparcament sota una plaça pública. I Motas s'avé a adquirir-la, en una operació que, en certa manera, evocaria la compra per part del primer ajuntament democràtic de l'antiga Corxera, reconvertida avui en teatre, aparcament, centre esportiu i l'estació de busos.
LA DATA
El Thyssen al monestir no s'atura
Un cop tancada l'adquisició de la finca annexa de Can Blasco i els jardins dels antics horts del monestir, el govern guixolenc continua treballant des de diversos fronts en el projecte per fer realitat el Museu Thyssen al voltant de l'antic equipament monàstic. Motas explica que ara mateix estan preparant la convocatòria del concurs públic per adjudicar la redacció del projecte constructiu de l'espai, en un mòdul adossat de nova planta que preveuen aixecar als terrenys de la plaça de l'Abadia i una petita porció dels jardins de Can Blasco. L'espai, d'uns 1.000 metres quadrats, encabiria l'espai expositiu principal de quadres i obres de la col·lecció de la baronessa Carmen Thyssen, que restaran en dipòsit al museu ganxó.
Abans, però, també han encarregat les prospeccions arqueològiques per explorar el subsòl de les zones a edificar, que es faran aquest any amb un preu d'adjudicació d'uns 120.000 euros. Pel que fa als jardins, l'alcalde avança que els presentaran al públic pel Guíxols Flors, al maig, i volen fer un estudi paisatgístic per condicionar-los integrats als nous espais, on no descarten un petit jardí botànic.
