trànsit
pla de mobilitat
La moció de mobilitat recull la gratuïtat “prioritària” a la C-32
El nou redactat posa èmfasi en els 400 milions compromesos per l'Estat, però precisa que la Generalitat torni a la comarca els 97,2 rebuts el 2011
Preservem el Maresme veu bona predisposició, però demana accions
El Consell Comarcal del Maresme té previst aprovar avui el nou text de la polèmica moció de mobilitat impulsada pel PDECat, que es va retirar de l'últim ple a demanda del llavors soci d'ERC i també del PSC, i que va precipitar la sortida del govern dels republicans.
La setmana passada, tal com s'havia concretat en una primera reunió, els representants dels diferents grups polítics i de la coordinadora Preservem el Maresme van “consensuar i enriquir” finalment el text, que aspira a convertir-se en la veu única del territori davant la Generalitat. El redactat, al qual ha tingut accés aquest diari, recull novetats significatives no tant en la forma com en el fons. Al contrari de la moció inicial, en aquesta s'afegeix en l'apartat dels acords la redefinició de l'autopista C-32 com a alternativa a una carretera N-II més racionalitzada i entesa com a “eix cívic”. Una redefinició que “també haurà d'incloure prioritàriament la seva gratuïtat per als maresmencs”.
La demanda explícita del no-pagament dels peatges, encara que sigui darrere l'adjectiu prioritari, s'entén com una concessió a les reclamacions de la plataforma civil i, alhora, com un compromís polític complex perquè sigui defensat per les forces polítiques del govern català que fins ara havien obviat el terme. Com a contrapartida, els paràgrafs que recollien l'estudi per avançar l'aixecament de barreres abans del 2021, que és quan acaba la concessió de l'autopista, i quin cost representaria i el possible rescat ja no s'esmenten en el nou escrit.
Estat i Generalitat
Un altre dels conceptes més treballats és el dels històrics 400 milions d'euros que l'Estat es va comprometre a traspassar a la Generalitat per millorar la mobilitat al Maresme. El nou redactat els torna a posar sobre la taula, però al contrari que la moció inicial, hi afegeix el recordatori que la Generalitat ja va rebre el 2011 una primera partida, juntament amb el traspàs de la titularitat de la carretera N-II, de 97,2 milions d'euros que “va dedicar a altres fins amb el compromís de retornar al Maresme”. Per tant, l'administració catalana és convidada a practicar amb l'exemple. L'acord que es porta a votació precisa que aquests diners s'han de destinar a la redacció del pla integral de mobilitat –en el qual ja treballa el Departament de Territori i Sostenibilitat des de fa mesos– i de tots els projectes parcials de millora i connexió que inclouen el transport públic tant ferrocarril com en bus.
En el primer cas, destaca el canvi de la redacció del projecte constructiu del tren orbital entre Granollers i Mataró per “la concreció” de la proposta. En el segon, s'amplia la petició del carril bus i VAO “als punts de col·lapse tant de la xarxa de carreteres locals com les d'alta capacitat per tal d'afavorir l'ús del transport col·lectiu”, i incideix en l'ampliació del servei de Nit Bus tant pel que fa a interconnexió com pel que fa a freqüència.
Un pas més
Des de la coordinadora Preservem el Maresme es parla de satisfacció pel document consensuat i s'espera que avui quedi ratificat en la votació del ple. El seu portaveu, Antoni Esteban, valora positivament l'esforç de col·laboració de totes les forces, però recorda que l'essència de la moció beu de la Declaració del Maresme, signada per polítics i societat civil el maig del 2015 i ratificada dues vegades al Parlament. “Ens agrada que en el nou text hi aparegui la paraula gratuïtat, encara que sigui precedida pel mot prioritària, però nosaltres continuarem reclamant una gratuïtat total a la C-32”, emfatitza Esteban, que hi afegeix que troba a faltar la incorporació d'un punt concret en què es demani a la Generalitat una dotació pressupostària per millorar la mobilitat al Maresme. “És un pas més en la bona direcció, però ara ja no hi ha d'haver més excuses i cal transformar les paraules en accions”, afirma.
