Vida o mort de Garoña

El Ministeri d'Energia, Indústria i Turisme espanyol té fins a l'agost per donar el vistiplau o no a la represa de l'activitat de la central nuclear de Santa María de Garoña, a Burgos. Aquesta instal·lació es va posar en marxa l'any 1970 i és la planta sense clausurar –actualment està en situació d'aturada segura– més petita i vella de l'Estat espanyol, així com la més antiga d'Europa.

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va avalar a principis de febrer un dictamen favorable perquè la central de Garoña pogués operar fins als 60 anys, una circumstància que establiria un precedent que permetria a les altres cinc plantes (set reactors) actives a l'Estat continuar funcionant més enllà dels 40 anys per als quals van ser dissenyades. El CSN es va pronunciar sobre la sol·licitud plantejada fa dos anys per Nuclenor, l'empresa que gestiona Garoña –amb la participació al 50% d'Endesa i Iberdrola–, perquè la planta pugui operar fins al 2031, quan s'hauran complert més de 60 anys des que va entrar en funcionament.

Garoña opera amb un reactor d'aigua en ebullició fabricat per la companyia nord-americana General Electric, similar al de l'accidentada central de Fukushima, al Japó. L'accident que es va produir en aquesta central japonesa el 2011 va motivar una exhaustiva revisió de les mesures de seguretat a les plantes europees que va concloure amb exigents requeriments del CSN per a Garoña, arran dels quals Nuclenor va decidir aturar la central el desembre del 2012 i sol·licitar, més tard, poder operar fins al 2031.

Procediment inhabitual

El màxim òrgan regulador de la seguretat nuclear a l'Estat espanyol ha canviat les seves normes en aquests dos últims anys per poder avalar una sol·licitud d'ampliació d'activitat de 14 anys com la que es planteja per a Garoña. El CSN ha adoptat així un model de procediment semblant al francès, de manera que els avals del màxim òrgan de seguretat nuclear perquè una central operi només es podran revocar per qüestions de seguretat, i no atendran períodes fixats.

La resolució adoptada pel CSN (preceptiva, no pas vinculant) no assegura que Garoña es torni a connectar a la xarxa, ja que ara ha de ser el govern estatal el que decideixi autoritzar-ho, mentre que Endesa i Iberdrola tindran l'última paraula a l'hora d'accedir a fer les inversions que els exigirà el reenganxament.

El dictamen del CSN no quantifica aquestes inversions, ni Nuclenor ha donat cap xifra, però els experts calculen que el cost de la reobertura oscil·la entre els 100 i els 200 milions d'euros, mentre que el del desmantellament voreja els 600 milions, 100 dels quals els haurien d'assumir les empreses, i la resta, la societat estatal Enresa. Sigui quina sigui la decisió, el desmantellament s'haurà de produir en un moment o altre, i l'haurà d'assumir, primer, la titular de la central i, després, Enresa, amb recursos públics. Nuclenor ja disposa de 106 milions per abordar la fase de predesmantellament, que ja està en marxa.

En aquest context, la Comissió d'Energia del Congrés va aprovar el 22 de febrer passat, amb els vots en contra del PP, que es posin en marxa les mesures necessàries per a la clausura definitiva de la central de Garoña, així com el desenvolupament d'un pla alternatiu per reactivar econòmicament la zona. El text acordat va ser el resultat de la fusió de dues proposicions no de llei presentades pels grups del PSOE i Units Podem, i el van subscriure Ciutadans, el PNB, ERC i el grup mixt. Aquesta majoria parlamentària demanava al govern estatal que no n'autoritzi la reobertura i que “abordi el procés de desmantellament en condicions de seguretat per al medi ambient i les persones”.

D'altra banda, el Parlament de Navarra va aprovar amb els vots a favor de Geroa Bai, EH Bildu, Podem, el PSN i I-E, i els vots en contra d'UPN i el PPN, una moció que insta el govern estatal al “desmantellament urgent i al tancament definitiu de la central”. I el govern basc ha assegurat que farà servir tots els instruments “jurídics, polítics i institucionals” al seu abast per impedir que es reobri aquesta central. El 18 de març passat, centenars de ciutadans i representants polítics, sindicats i diversos col·lectius socials es van manifestar a Vitòria per exigir-ne el desmantellament definitiu.

A finals del mes passat, els responsables d'energia nuclear de les empreses Endesa i Iberdrola, que no només operen Garoña, sinó la majoria de les altres nuclears, es van mostrar convençuts que hi haurà un allargament de la vida útil de les centrals a l'Estat espanyol. El president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, però, va assegurar fa només deu dies que la central nuclear de Garoña “no és viable econòmicament” i va demanar a Endesa, el seu soci a Nuclenor, que desisteixi d'explotar-la.

Entre els països de la Unió Europea, tampoc hi ha unanimitat sobre els plantejaments de futur per a l'energia nuclear. Després de l'accident de Fukushima, però, les actuacions es decanten a poc a poc cap a la cancel·lació de les plantes.