Infraestructures i serveis

JORDI SASPLUGAS

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ PER A LA PRESERVACIÓ DEL PATRIMONI FERROVIARI INDUSTRIAL

“Avui, el ferrocarril és una necessitat social de primer ordre”

L’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial de Móra la Nova (APPFI) destil·la passió pels trens. Procura conservar-ne el llegat i divulgar la seva eficàcia

El Museu del Ferrocarril de Móra la Nova ha presentat aquesta setmana un nou vagó per al transport de grups reduïts que visiten el museu. Simula un antic vagó de carbó i se suma a la locomotora dièsel Meme. El viatge inaugural del nou vagó l’han fet alumnes de l’escola 3 d’Abril de Móra la Nova, guanyadors del concurs per batejar el nou vagó amb el nom d’El Tro.
Què suposa aquest nou vagó per al museu?
Ens fa molta il·lusió. L’hem dissenyat aquí mateix, al museu. És de nova construcció però simula un vagó antic, dels que es dedicaven al transport de carbó. Nosaltres hi hem posat bancs perquè la gent s’hi pugui asseure. Juntament amb la locomotora Meme, que ja la teníem, podem moure els visitants pels 350 metres de via que tenim al museu. Amb la locomotora ja ho fèiem alguna vegada, això de passejar els visitants, però ara estem en disposició de portar 25 adults a la vegada, i si són nens, fins a 35.
No sé si hi ha gaires museus que estiguin en disposició de portar els visitants a fer un tomb en tren per dins del mateix museu.
Al nostre país no n’hi ha cap. A l’estranger, sí. El que fem, al cap i a la fi, és copiar allò que fan els museus ferroviaris del centre i nord d’Europa. Ens fixem en com ho fan de bé els nostres veïns perquè aquí no ens hi hem lluït gaire.
Si parlem de trens, no és només als museus ferroviaris on no s’han fet les coses gaire bé. Vostès són a Móra, tenen la línia R15 a tocar.
La gestió de la infraestructura ferroviària s’ha fet fatal. Nosaltres som una associació que gestiona el museu des del voluntariat, no cobrem perquè aquesta és la nostra afició, tenim amor al ferrocarril. En aquest sentit, també intentem posar seny al poc criteri que tenen els nostres administradors públics, que fan molts disbarats. I és un tema que afecta tot Catalunya. Ens preocupa que no es transmeti bé la importància que tenen les infraestructures ferroviàries. Es prenen males decisions, que pagaran els nostres fills. No costaria fer-ho millor, i no és una qüestió de diners, és voluntat i mirar com funcionen les coses fora de les nostres fronteres, on el terme servei públic el tenen més clar.
Vostès gestionen un museu de trens, detecten que desperta interès la història ferroviària?
No, no hi és perquè la societat no percep que el ferrocarril ha tingut importància en el passat, molta més de la que ens puguem pensar. El ferrocarril és el primer mitjà de transport terrestre eficaç. Va permetre treure de l’aïllament les zones rurals i va possibilitar que es deslocalitzessin empreses. Les colònies tèxtils o les mines no haurien estat possibles sense el tren. La configuració de país que tenim és, en gran mesura, gràcies al ferrocarril. Però està oblidat perquè ningú no s’ha encarregat de valorar-ho. I avui, el ferrocarril és una necessitat social de primer ordre, com l’educació o la sanitat.
I per què el comú dels ciutadans no tenim aquesta percepció del tren?
A Catalunya sempre s’ha percebut que és un sistema de transport que ens ve imposat de l’Estat espanyol. Però, a més, ningú no s’ha encarregat d’explicar la importància del ferrocarril. Hi ha un conflicte d’interessos perquè s’ha privilegiat el transport privat, i això és un error. El ferrocarril és una assignatura pendent, ha sigut important en el passat i ho ha de ser en el futur.
Però és que al tren convencional, no em refereixo a l’alta velocitat sinó al Rodalies, el penalitza ser tan poc eficient. Això és el primer que hauria de canviar perquè la gent variï la seva percepció sobre el tren?
S’ha de treballar perquè sigui més eficient i per millorar-lo. Però l’assignatura pendent és que els administradors públics facin pedagogia i expliquin el valor real que té el ferrocarril com a sistema òptim de comunicacions.
Al museu no només estrenen el vagó de carbó, també han restaurat un vagó cisterna. La història de com els va arribar és prou curiosa.
És un vagó que pertanyia a Campsa, empresa de carburants que avui ja no existeix. S’havia usat per a transportar fuel oil però amb el pas del temps havia quedat abandonat en una central logística de CLH a Tarragona. Des del museu els vam demanar si hi havia la possibilitat de restaurar-lo, i ens l’han cedit. Estava carregat amb 40 tones de pedres perquè s’havia usat com a vagó de llast, estirava d’altres vagons. L’hem rehabilitat i ara llueix igual que en el seu origen, l’any 1957.No és habitual que un museu es dediqui a rehabilitar un vagó de mercaderies, es tendeix a voler preservar les locomotores o els vagons de passatgers, però per a nosaltres és important perquè les mercaderies també formen part de la nostra història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El passeig Rius i Calvet de Sant Feliu es reobre enllestit

SANT FELIU DE GUÍXOLS

El Suprem referma la nul·litat del pla de la subestació a Fonteta

FONTETA

‘Oxigen’ per al nucli antic d’Olot

Olot

Inclouen una zona hotelera al POUM de Blanes

blanes
el temps
servei meteorològic de catalunya

Tarda plàcida i assolellada

Impactes “severs” en l’estudi ambientalpúblic per buidar Vacamorta

CRUÏLLES

La candidatura de la Costa Brava com a reserva de la biosfera, a la recta final

Girona

Volen construir un pont sobre la riera de Tossa per unir hotels i el nucli antic

tossa de mar
societat

Retards de més de quatre hores a tres línies de Rodalies de Barcelona