Pla per modernitzar el reg de 1.800 hectàrees de l'Horta
La Junta de Sequiatge posa a aprovació dels pagesos tres ofertes per pagar el projecte, tot i que esperen ajudes
L'objectiu és eradicar el regadiu per inundació de tota la vida i aplicar sistemes que estalviïn aigua
La Comunitat General de Regants de l'Horta de Lleida, denominació oficial de la Junta de Sequiatge, ja té a punt el projecte de modernització de bona part d'aquesta horta per modernitzar el regadiu de 1.815 hectàrees amb un pressupost inicial d'11 milions d'euros.
Es tracta d'eradicar el reg “a manta” o inundació que s'ha utilitzat durant segles i apostar per nous sistemes efectius i que estalvien aigua, com el reg per degoteig o aspersió.
Aquestes 1.815 hectàrees formen part d'una primera fase, ja que la comunitat en suma un total de 5.236 dins dels regs inclosos al canal de Pinyana (altres zones de l'Horta de Lleida reguen a partir d'altres canals). El projecte afectarà sobretot les partides de Butsènit, Rufea, Caparrella, Malgovern i Sant Just, on hi ha sobretot conreus de fruiters i cereal.
A principis d'any, la Junta de Sequiatge de Lleida ja va rebre el vistiplau dels regants per engegar el projecte i ara se sotmetrà altra vegada a aprovació un cop la directiva ha acordat tres ofertes de finançament a baix interès. L'assemblea del proper dia 27 haurà de concretar quants propietaris de les prop de 800 parcel·les incloses en aquest projecte es comprometen i així poder iniciar els tràmits i contractar l'obra.
Segons el president de la Junta de Sequiatge, Joan Antoni Boldú, la inversió es podrà finançar a cost “molt raonable” i s'estima que els prop de 600 pagesos que se'n poden beneficiar podrien haver de fer front a uns 6.000 euros per hectàrea. El president dels regants afegia que aquesta obra suposarà una revaloració de les finques.
Boldú va explicar que al marge dels acords amb les entitats financeres també tenen ja diverses ofertes d'empreses constructores perquè assumeixin l'execució d'una obra que es pot perllongar durant uns dos anys. El projecte comporta la instal·lació de 85.425 metres de conduccions, que hauran de generar un estalvi d'aigua del 45% a la vegada que millorar la producció. La provisió d'aigua principal serà a la bassa de Vallcalent i que ja gestiona aquesta comunitat amb aigua de Pinyana.
Joan Antoni Boldú va explicar que fa mesos que treballen en aquest projecte i que dels 11 milions d'euros pressupostats esperen concretar ajuts per part de la Generalitat que podrien arribar al milió d'euros. Juntament amb els dirigents del canal de Pinyana, han mantingut converses amb la directora general de Desenvolupament Rural del Departament d'Agricultura, Esther Peña, per aconseguir els ajuts.
Igualment, la competència entre empreses constructores també pot afavorir una nova rebaixa, segons el president de la Junta de Sequiatge, que va afegir que les principals empreses ja coneixen el projecte i hi ha un gran interès pel contracte.
Amb aquesta situació, el cost inicial d'11 milions pot quedar finalment rebaixat fins als 9 o 10, quantitat que serà la que hauran de finançar els regants i pagesos d'aquesta part de l'Horta de Lleida.
La modernització dels antics regadius de Lleida és un dels projectes més reivindicats i debatuts durant molts anys, però també és molt cara i per això encara no s'ha abordat. Boldú explicava que esperen que progressivament es puguin tirar endavant noves fases a l'Horta.
LA XIFRA
LA DATA
L'Ajuntament promet ara una ordenança
La Paeria va anunciar ahir la redacció d'una ordenança municipal de l'Horta de Lleida que hauria de recollir, entre altres propostes, la priorització de les activitats agrícoles i ramaderes, millorar les infraestructures agràries, potenciar les instal·lacions que donin valor afegit a les activitats primàries, regular nous usos, modelitzar l'entorn periurbà, definir i ordenar la ronda verda, completar i tramitar el catàleg de béns protegits i elaborar un catàleg de construccions. Aquest pla també vol dinamitzar econòmicament l'Horta i fomentar la innovació, així com preservar la biodiversitat natural i agronòmica, que inclou la creació del parc agrari de l'Horta i potenciació del riu Segre. Igualment, es proposa revisar la xarxa de camins en funció de la seva morfologia i funcionalitat i actualitzar el reglament d'usos dels vials.